dimarts, 9 d’octubre del 2018

9 d’octubre; Inici del Regne de València.



La nostra comunitat ha assumit el dia 9 d’octubre per a celebrar la diada dels valencians, el dia nacional del País Valencià. El motiu és de sobra conegut per tots; és la data en què Jaume I va fer la seua entrada victoriosa a la ciutat de València i aquesta és considera la data del naixement del regne de València. En realitat la formació del regne és molt més que l’entrada a la ciutat, l’organització del regne es farà progressivament. La victòria militar i l’ocupació de la ciutat de València significarà d’entrada el canvi de poder dels sarraïns a Jaume I i els seus cavallers, després començarà el repartiment de les propietats entre els nobles que van participar en el setge i conquesta de la ciutat,  i posteriorment, progressivament, s’aniran creant les institucions d’un regne nou.

Jaume I enla batalla d'El Puig ajudat per Sant Jordi.
És interessant vore aquest procés però avui ens aturarem en la conquesta; perquè i com Jaume I la du a terme.

La conquesta de les terres ocupades pels àrabs és un projecte que es té durant segles i que presenta avanços i retrocessos segons les forces de cadascú. De fet, les terres de Castelló ja en època del Cid van ser ocupades en part pels aragonesos. Les donacions de poblacions i castells encara no conquistats als nobles ja es fan en temps de Ramon Berenguer IV, que concedeix, en 1146, a Guillem Ramon de Moncada el castell de Peníscola i en 1149 promet el castell d’Orpesa a l’Orde dels Hospitalaris. Posteriorment Alfons II ocupa la zona de Tortosa i l’Alt Túria arribant també a Múrcia el que va motivar la signatura del tractat de Cazorla amb Alfons VIII de Castella pel qual es van repartir les zones d’expansió de la península.

Seria amb Jaume I quan es procediria a la conquesta definitiva del regne taifa de València motivada per la seua feblesa que contrastava amb la força creixent de la noblesa i la corona aragonesa.

També influirien en la decisió del rei els conflictes de la corona amb la noblesa. Jaume I va tindre que fer front,  el  1225,  a l’abandonament del setge de Peníscola  per part de la noblesa aragonesa.   Eren els mateixos nobles que ara veien l’oportunitat d’assolir noves terres davant la situació de divisió del regne musulmà de València causada per l’enfrontament intern entre Abu Zayd i Zayan.

Blasc d'Alagó i Hug de Fullalquer davant Jaume I
Abu Zayd havia estat pressionat per dos costats, per una part els mateixos musulmans que havien originat una revolta antialmohade i per una altra el rei Jaume I de qui va acceptar ser-ne tributari. Aquesta situació va originar també descontents i la rebel·lió de Zayan que va fer que Abu Zayd se retirés a Sogorb.

Aquesta circumstància era considerada per la noblesa aragonesa com una magnífica ocasió per apoderar-se de les terres sarraïnes, situació perillosa per a Jaume I que havia d’evitar l’augment de poder de la noblesa i ho faria assumint i liderant personalment el projecte de conquesta.

Pareix que es va planificar en l’anomenada reunió d’Alcanyís entre el mateix Jaume I, Blasc d’Alagó i el mestre de l’orde de l’Hospital, Hug de Fullalquer, el 1233.

Es pensa que la conquesta de Morella per Blasc d’Alagó, va precipitar l’inici de la campanya; Jaume I en conéixer l’assetjament de Morella per Blasc d’Alagó, va iniciar la campanya pel Maestrat conquerint Ares. Després va exigir a Blasc d’Alagó que li lliurara Morella, a canvi de Culla i les Coves de Vinromà.

Seguiria la campanya aquest mateix anys amb Borriana com primer objectiu. Aquesta seria conquistada el 16 de juliol. A inicis de 1234 es rendiria  Peníscola i als pocs dies ho farien també Xivert i Cervera que es donarien al Templaris i Hospitalaris, respectivament.

Castell de Xivert
Pel que toca a Torreblanca hem de recordar que la població no existia, però sí que vam localitzar el topònim àrab de Lupriqât que estaria situat en lloc proper a l’actual localitat (Vore articles http://cronicatorreblanca.blogspot.com/2016/09/luppricatum-es-torreblanca-primera-part.html  i  http://cronicatorreblanca.blogspot.com/2016/10/lupricatum-es-torreblanca-conclusio.html ). No tenim constància de cap fet rellevant en relació a la conquesta que afecte Lupriqât, però hem de suposar que, dominats els castells de Xivert i Orpesa, la població pràcticament desapareixeria ja que no en tenim altres notícies que les dels alobrecatins que consten al llibre de repartiment de València, les propietats dels quals van ser concedides als nous pobladors de la capital.

Ocupades les terres de Castelló l’objectiu seria València, en les Corts de Monzó de 1236; davant tots els bisbes de Catalunya, els mestres dels ordes militars i els nobles i consells de les ciutats més importants de Catalunya i Aragó, es parla d’una croada per a conquerir el regne de València.

Les tropes dels nobles aragonesos i catalans s’establiran en El Puig, des d’on, amb el rei en Jaume, plantejarien l’assetjament de València. En eixe temps es conquisten Almenara, Uxó, Nules, Bétera i Paterna i, després de cinc mesos d’assetjament, Zayan ha de lliurar València, firmant la capitulació el 28 de setembre de 1238.  

Penó de la Conquesta
La tradició conta que la senyal de capitulació va ser l’anomenat Penó de la Conquesta que els musulmans van hissar en la torre d'Alí-Bufat que després s’anomenaria del Temple,
La capitulació permetia que tots els musulmans que ho volgueren podien anar-se’n, mentre que els que es quedaren haurien de fer-ho posant-se d’acord amb els nous propietaris.
Segons la Crònica, 50.000 musulmans van anar-se’n de la ciutat i poblacions properes també afectades per la capitulació;  tots ells viatjarien escoltats per a defendre’ls de robatoris. El darrer en abandonar València va ser Zayan, el 8 d’octubre.

L’endemà, el 9 d’octubre, Jaume I fa l’entrada oficial en la ciutat de València, donant per feta la seua conquesta, malgrat que l’ofensiva de Jaume I seguiria cap al sud.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada