Deixàvem l’anterior entrada del blog expressant la
possibilitat de que Lupricat puga ser identificat amb Torreblanca al temps que fèiem
palesa la dificultat d’aquesta identificació per la distància a la Via Augusta.
Seguim amb més dades a vore si ens podem pronunciar finalment.
Sobre la seguretat d’afirmar si està sobre la Via Augusta,
hem de fer la consideració de que Lupricatum apareix en el citat Anònim de
Ràvena però no en el Vasos de Vicarello ni en cap dels altres itineraris, la
qual cosa ens deixa obert un interrogant a l’efecte.
 |
| Vies Romanes de Castelló segons Muñoz Català En la imatge podem vore la via perpendicular a la costa que arriba a Torrenostra passant per Sant Pau d'Albocàsser i l'Hostalot de Vilanova |
Creiem important tindre en compte el que ens diu Muñoz
Català[i] sobre la possible
existència d’una via de comunicació d’època romana que passaria per Vilanova i acabaria en Cap i Corp: “Más al S. la Vía Augustea se debe cruzar,
tal vez por las inmediaciones de Villanueva de Alcolea y El Hostalot, con otra
calzada, que no tengo por muy segura, que desde la provincia de Teruel, pasando
por la Pobleta de Sant Miquel, y entre Albocácer y la ermita de Sant Pau, se
dirige a Capicorp, en el Estany d' Albalat, donde es frecuente que el mar
arroje fragmentos de ánfora a la playa, por lo que se supone hubo allí un
embarcadero.”
També hem de tindre en compte el que ens diu Joan Negre[ii] sobre l’existència d’una
segona via que “des de les
proximitats de l’Ebre, probablement a l’entorn del Mas d’en Torres (Masdenverge),
es dirigiria cap al sud a través de la Foia d’Ulldecona travessant després el
riu Sénia i el Pla de Vinaròs, aniria a buscar el corredor de la serra d’Irta i
l’actual Parc Natural del Prat arribant a la mansio de Lubricatum, que situa al
jaciment del Tancat, en La Ribera de Cabanes”.
També hem de tindre en compte l’opinió de Norberto Mesado Oliver[iii] qui torna a insistir en
l’existència d’un doble traçat de la via; el de l’interior (corredor Borriol,
Sant Mateu, Traiguera i el del litoral (corredor Torreblanca, Santa Magdalena
de Polpis), que coincidiria amb l’anomenat Camí dels Romans en moltes de les
poblacions costaneres, entre elles Torreblanca. Aquesta carretera és la que
Idrisi relaciona que va des de Tortosa a Castelló passant prop de la mar per
Peníscola i la costa d’Orpesa; després va a Borriana i Sagunt. Exactament diu:
“de la caída del rio [Ebro] hasta Rabeta Castaly al Occidente sobre el mar
diez y seis millas; y desde ella á Hisn-Beniskela (Peníscola) seis millas; y es
castillo fuerte a orillas del mar; y desde Hisn-Beniskela hasta cumbre de
Abixat (Orpesa) la distancia de siete millas; y de ella á Medina Buriena
(Borriana) al Occidente veinte y cinco millas”.[iv]
Mesado situa Hildum en
Torrelasal, ja que contempla que la Via Augusta original és la que anava per la
costa. Assenyala també que per aquest corredor que anava pegat a la costa i que
des de Torreblanca a Santa Magdalena es separava de la mar degut a la situació
de la Serra d’Irta, havia d’estar situada la via Hercúlea (prerromana),
nomenada després camí d’Aníbal i encara més tard, Via Augusta.
També Mesado menciona
dos miliaris que atestiguarien la seua teoria, un trobat en Alcalà de Xivert
(citat per Antoni Cortés) i una altre en Lupricato (esmentat per Roselló),
malauradament els dos desapareguts, i recorda que Poveda referint-se al Rahal
Alubrecatí diu que la paraula rahal indica descans o aturada, i el situa entre
Borriana i Alcalà de Xivert.
Una altra dada molt
important sobre la situació de Lupricato, esmentada també per Mesado, és la Rubricatum-Hildum
i Saguntum.
 |
| Tàbula Peutingeriana. Assenyalat en roig la situació de Rubricatum. |
Forcada identifica la
torre de Luppricato amb Torreblanca, També Guichard l’identifica amb
Torreblanca quan explica que “Torreblanca, anomenada Torre de Lupricato”
apareix en del diccionari de savis de del segle XII d’IBn al-Abbar en citar un
personatge oriünd de Lubriqât, en el districte d’Abisha i explicant que Abisha
va ser identificada per Seybold amb Orpesa.
També Idrisi ens dona
una pista en citar els castells de Tortosa i posar entre ells a Shibart
(Xivert), Mûrâlla (Morella),Binishkula (Peníscola)i Lubriqât, donant distàncies
entre ells que podrien situar Lubriqât en Torreblanca.
Tant Guichard com Roca
Traver expliquen que els termes de Xivert i Abisha eren limítrofs i si Lubriqât
estava al final del domini d’Abisha el que vol dir que limitava amb Xivert, tal
com limitava la Tinença de Miravet i limita Torreblanca avui.
Arribats a aquest punt considere interessant que reflexionem
sobre els aspectes que hem expressat i els relacionem:
- · En primer lloc trobem el topònim en la donació de Jaume I a Ponç de Torrella com un dels límits de la Tinença de Miravet amb els de Xivert.
- · El Ravennate el situa entre Tortosa i Hildum com un estadi de la Via Augusta. Hildum o Ildum és situat per la majoria d’estudiosos en Cabanes, però Ferran Arasa, després de un minuciós estudi arqueològic, el situa en l’Hostalot de Vilanova d’Alcolea, seguint la tesis expresada en 1923 per Senent i posteriorment per Morote i Esteve, i que és acceptada majoritàriament avui, fet que faria impossible situar Lupricat en Torreblanca si estava en la mateixa Via Augusta, ja que no poden estar tant properes les dues mansions.
- · El Llibre llatinoaràbic del repartiment de Mallorca cita el Rahal Alubrecatí que Guichard identifica amb Lubriqât (equivalent a Lupricat en versió àrab) i situa entre Alcalà de Xivert i Borriana. Tinguem en compte que Pierre Guichard[v] identifica com el mateix lloc la mansio Lupricatum, la Turris de Lupricato i el Rahal Alubrecati i el situa sobre un turó en l’extrem sud del terme d’Alcalà de Xivert, pròxim al riu Sant Miquel.
- · La Tàbula Peutingeriana el situa entre Intibilis i Hildum. Intibilis s’identifica segons autors amb Vinaròs, Sant Mateu, La Jana o Traiguera i Hldum, com hem dit s’identifica amb Cabanes o Vilanova.
- · El districte d’Abisha limita amb el terme de Xivert i Lubriqât està situat a l’extrem d’Abisha junt a Xivert.
Totes aquests indicis ens porten a pensar que
efectivament Lupricat podria ser identificat amb algun lloc, no localitzat,
proper a Torreblanca. Com hem dit en l’exposició prèvia hi ha un fet que el
valoraríem contrari a aquesta conclusió i és el que no estaria situat sobre la
Via Augusta, cosa que contradiria el que ens diu el Ravennate que situa la mansio de Lupricatum entre Hildum e
Intibili, en la Via Augusta.
Però cal tenir en compte que l’Anònim de Ràvena és un text escrit en el
segle VII, que tracta sobre documentació
del segle III i que la informació molt possiblement no siga exacta del tot degut
al segles transcorreguts, més encara si tenim en compte que aquesta via de comunicació,
és coneguda des del segle VI aC com a Via Heràclea, o també Camí d’Hanibal i
que el nom d’Augusta se li dóna al voltant del canvi d’era, més de 600 anys
abans de que s’escriguera l’Anònim de Ràvena, per la qual cosa pot contenir
errades importants.
Ens pareix important ressaltar que la via de
l’interior no és l’única comunicació important durant l’imperi romà, s’admet
també, pràcticament de manera unànime, l’existència d’una altra via que
transcorria per la costa i a la que hem fet ja referència, amb els estudis
de Negre Pérez i Mesado Oliver (sense
entrar en el debat de quina de les dues era la Via Augusta inicial, ja que no
és el tema d’aquest article) i que múltiples autors citen també. A més recordem
que Muñoz Català Assenyala una altra via de comunicació perpendicular a la
costa que procedint de l’interior arribaria a Torreblanca i Cap i Corp.
Totes aquestes dades podrien haver originat confusió
en els autors de l’Anònim de Ràvena i situar la mansio de Lupricatum en una via
que no era la correcta. Aquesta opinió justificaria perquè no apareix a cap més
de les altres fonts històriques referents a la Via Augusta.
En aquest sentit es pronuncia també Ferran Arasa[vi] quan diu “El Anónimo
de Rávena menciona la estación Lubricatum entre Dertosa e Ildum . Como varios
docunentos del siglo XIII mencionan un Rahal Alubrecati y una turrem de
Lupricato que, como señala Roca Traver (1988: 35-36) puede localizarse con bastante
verosimilitud en Torreblanca, Llobregat (1983 : 232-233) planteó un cambio en
el orden de las mansiones y concluyó que esta posta se encontraba en el trazado
de la Via Augusta al sur de Ildum. La principal objeción que puede hacerse a
esta hipótesis es que no hay razones de peso para plantear dicho cambio de
orden de las mansiones. El hecho de que éste sea el único itinerario que la
menciona deja abierta la posibilidad de que pueda tratarse de una interpolación
y, por tanto, de una estación extraña al territorio valenciano, tal vez el
Roubrícata mencionado
por Ptolomeo que está en el origen del hidrónimo
Llobregat. Pero no puede descartarse que se trate de una estación perteneciente
a otra vía próxima que arrancara de la Via Augusta, como sucede con la vía
costera existente entre Suero e !lici, y que en este caso debería ser también
el camino de la costa cuyo inicio se sitúa al sur de Dertosa y que sigue un
trazado paralelo a aquélla por el litoral, posiblemente hasta más al sur del
río Millars. En esta línea de interpretación, y siguiendo a Roca Traver, Morote
(2002: 190-192) emplaza aquella mansión en Torreblanca.”
També considere que la possibilitat de que el nom de
Lubricat faja referència al Roubricata de Ptolomeu, en referència al riu Llobregat,cal
descartar-se ja que la identificació de Guichard amb el rahal de Lubriqât, i la
referència de la donació de Jaume I són suficients per a situar-lo en el límit
comú. de Miravet i Xivert.
En base a tot el que hem exposat podem afirmar que,
en absència de proves irrefutables de caràcter documental o arqueològic,
atenent les diverses fonts i autors que hem expressat en aquets article, el
topònim Lupricatum, amb les variants de Lubricatum i Rubricatum, a més de la
denominació àrab de Lubriqât, pot perfectament referir-se a Torreblanca, i en
dir això no ens referim obligatòriament a la ubicació actual de la població,
sinò algun lloc situat en l’actual terme municipal o prop d’ell.
[i]
MUÑOZ CATALÀ A. Algunas Observaciones sobre las vias romanas de la provincia
de Castellón. Archivo de prehistoria levantina : anuario del Servicio de
Investigación Prehistórica de la Excelentísima Diputación Provincial de
Valencia. 13 (1972)
[ii] NEGRE PEREZ, J. Evolució de la xarxa
viària del territori de Tortosa entre l’antiguitat i l’Edat Mitjana.
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló. 31, Diputació de
Castelló 2013.
[iii] MESADO OLIVER, N. Disquisiciones en torno a la
Vía Augusta en la provincia de Castellón. Quaderns de Prehistòria i
Arqueologia de Castelló. 32, Diputació de Castelló 2014
[iv] XERIF ALEDRIS (MDCCXCIX): Descripción de España…Con
traducción y notas de Don Josef Antonio Conde. Madrid en la Imprenta Real.
Por D. Pedro Pereyra, Impresor de Camara de S.M.”. Madrid. En http://books.google.com
[v] GUICHART, P. Retour sur un petit problème anthropo-toponymique:
Lobrecati/Torre de Lupricato,dins «Misc.
Llobregat, II», 149-152.
[vi]
ARASA I GIL, F. El trazado de la Via Augusta en tierras Valencianas. Publicat en Catastros, Hábitats y Vía Romana. PAISAJES
HISTÓRICOS DE EUROPA (PROYECTO INTERREG 3C VISTORIA).
