Vicent Saura: un torreblanquí campió de lliga amb el Barça.

 

Saura, jugador del Barcelona.
(Font: Y fuimos albinegros de José Luís Tirado)

És notable el desconeixement que tenim moltes vegades de persones torreblanquines que han sigut rellevants en algun dels aspectes de la seua vida. En el mes de març  vam publicar un article sobre Joan Crisòstom Ripollès, important músic barroc, que va viure entre els segles XVII i XVIII, amb el qual el vam donar a conéixer, ja que era pràcticament desconegut per als torreblanquins i torreblanquines. Ara hem trobat un altre torreblanquí de naixement, que també és desconegut, el que encara és més estrany per dues raons: la primera que ha viscut en el segle XX i persones vives en l’actualitat podrien haver tingut relació amb ell o la seua família; la segona raó és perquè va ser un esportista, un futbolista professional, que va arribar a guanyar una lliga amb el F.C. Barcelona, cosa que difícilment passa desapercebuda.

Va ser Paco Carda qui em va preguntar si el coneixia,  que ho havia trobat a Internet. Em vaig posar en contacte amb la secció de documentació del Futbol Club Barcelona d’on me van remetre una fitxa, a partir de la qual vaig contactar amb els clubs en què havia jugat i  a partir de les dades facilitades vaig buscar en la premsa esportiva de l’època amb l finalitat de ferel present article.

Per començar direm que el seu nom complet és Vicent Saura Villalonga i que la seua partida de naixement ens diu que va nàixer el nou d’octubre de 1903, a les quatre del matí, al carrer de Loreto número 56, on vivia  un tio seu, de nom Francisco Bellés Andreu. Els seus pares eren Antonio Saura Ferrando i Eduvigis Villalonga Girona, ambdós naturals de Les Coves de Vinromà.

Ala vista d'aquest document hem de corregir la data que consta a la fitxa del jugador, que ens han enviat del FC Barcelona, i que segueixen totes les webs consultades, ja que allí consta que és naixcut el 27 de febrer de 1901, el que és inexacte com es dedueix del document citat.

El fet de que no tingueren casa pròpia i visqueren amb un familiar,  a més de que son tio, que va ser qui va anar a manifestar el seu naixement al jutjat de Torreblanca,  no va poder firmar per no saber-ho fer, ens situa al si d’una família molt humil que va vindre a viure a Torreblanca procedent de Les Coves.

Totes les fonts consultades parlen de que el seu primer club va ser el Gràcia de Barcelona en  el que va jugar entre 1924 i 1926, però hem de dir que no és així. En realitat, Saura, ja jugava en l’Espanya de Barcelona, almenys des de 1921, ja que  el va alinear en l’encontre contra l’Avenc jugat el 5 d’octubre d’aquest any.

El Futbol Club Espanya de Barcelona va ser fundat l’any 1905 i la temporada 1906-1907 va jugar per primera vegada el campionat de Catalunya quedant campió de la segona categoria i jugant posteriorment en la primera, en la què es va declarar campió les temporades 1912-1913; 1913-1914 i 1916-1917.

Cal aclarir que fins l’any 1928 no es va disputar la lliga espanyola; fins aquell any les lligues eren regionals i l’única competició de futbol estatal era la copa que comença a disputar-se el 1903 amb la denominació de Campionat d’Espanya o Copa del Rei Alfons XIII.

El F.C. Espanya, el 1923, va decidir fusionar-se amb el Gràcia F.C. i adoptar el nom d’aquest darrer, i és en aquest moment en el què Saura, que militava en l’Espanya, passaria a formar part de la plantilla del Gràcia, on estaria fins ser fitxat pel C.D. Castelló

La temporada 1923-1924 va jugar en la Segona categoria,quedant subcampió, però la següent edició del Campionat de Catalunya va passar de 6 a 8 equips i el Gràcia va ascendir a primera categoria.

En  1926, Saura, és fitxat pel Castelló,  junt amb Lapena, un altre futbolista que també militava en el Gràcia. En juny jugaren un partit de prova amb resultat  molt positiu, el que va fer decidir el fitxatge de tots dos jugadors. Però eixirien problemes en el traspàs dels jugadors, ja que el Gràcia va exercir el dret de retenció i el Castelló no podia incloure’ls en la seua alineació. El Gràcia es basava en el cas “Urrutia”, Jugador pel qual van tindre un contenciós el València i el Llevant.  La base de la reclamació es trobava en el fet que la federació considerava que el dret de retenció anul·lava la baixa si aquesta s’havia concedit com amateur i en el nou club l’alta es feia com professional com era el cas. De tota manera la situació es va solucionar amb una nova negociació amb el club de procedència.

U.D.Castelló, temporada 1926-27.  Plantats: Saura, Martínez, Centelles, Altés, Vidal, Conde, Alanga, Planchadell i Bellés. Acatxats: Lapena i Archilés.
(Font Historia Gráfica del Fútbol Valenciano; Caja de Ahorros de Valencia) 

Saura era considerat un defensa, de gran col·locació i capaç de resoldre situacions difícils de la manera més senzilla, però no estaria exempt de tècnica ja que amb el Castelló va marcar tres gols, dos d’ells de lliure directe. El Castelló aconseguiria el segon lloc del campionat valencià en la temporada 1926-1927 i el tercer en la 1927-28, en acabar la qual va ser fitxat pel F.C. Barcelona tal com es pot llegir en la  notícia d’El Mundo Deportivo de 19 d’agost de 1928.

El debut de Saura s’estava esperant per l’afició, però es va dilatar un poc per la tardança de la baixa del Castelló, que no volia renunciar a un jugador d’aquesta vàlua i va denunciar el cas a la Federació Valenciana. Pareix que es va trobar solució ja que el 28 d’octubre ja apareix en les alineacions del F.C. Barcelona.

El primer partit que va jugar va ser contra la Unió Esportiva Sants, el 4 de novembre de 1928, que va guanyar per 2 a 1. La premsa va qualificar a Saura dient que va ser “impetuós, segur i decidit”, encara que li feia el retret de que “col·locava poc”. En aquest partit també va jugar en el Barça un altre jugador castellonenc, de Peníscola, Guzmán, que arribaria a ser internacional amb la selecció espanyola. Saura que seria titular en els 18 patits de la lliga, jugaria en el Barça amb jugadors mítics com  Samitier, que encara és avui el tercer golejador blaugrana, darrera de Messi i Alcàntara,  o Plattko, porter internacional hongarés que va substituir en l’equip al llegendari Ricardo Zamora.

El Barça seria el campió d’aquesta primera lliga espanyola, en la que van participar els sis equips que havien guanyat el campionat d’Espanya (Athletic Club de Bilbao, Arenas Club de Getxo, Real Madrid CF, Real Sociedad, F.C. Barcelona i Real Unión Club de Irún), més tres subcampions (RCD Espanyol, Club Atlético de Madrid i CE Europa) i el Real Racing Club de Santander per guanyar un torneig de classificació en el que es va imposar en la final al Sevilla.

Curiosament, el F.C. Barcelona, va acabar la primera volta en sisena posició però en la jornada 13 ja s’havia situat líder provisional. Es declararia campió de la primera lliga el 30 de juny, una setmana després de la data oficial en què hauria d’haver acabat la competició, que va ser quan va jugar contra el Arenas de Getxo, el partit ajornat de la jornada 13. En aquest partit van destacar els dos jugadors castellonencs, Guzmán i Saura; el torreblanquí, en el minut 9, es va lesionar en la monyica, havent de jugar tot l’encontre amb el braç embenat.

F.C. Barcelona, equip campió del primer Torneig Nacional de Lliga. Plantats: Vidal, Walter, Saura, Martí, Castillo i Obiols. Acatxats: Ramon, Parera II, Sastre, Garcia i Parera I.
 (Font: Historia de la Liga de Ramón Melcón)

Saura jugaria en el Barcelona també la temporada següent, en la que seria subcampió, darrera del Athletic Club de Bilbao. En aquesta temporada Saura sofriria una important lesió en un turmell, produïda en el partit contra l’Europa disputat el 16 de febrer; no jugaria cap partit més en tota la temporada i ja no tornaria a ser alineat amb el Barcelona en cap partit de la lliga espanyola.

El seu últim partit oficial jugat amb el Barça va ser en la lliga catalana, el 28 de setembre de 1930, contra el Júpiter, però encara va seguir en l'equip, ja que hem trobat que en novembre constava com reserva en l’alineació del partit que havia de jugar contra el Benfica. Pareix que Saura, després de la lesió no va poder recuperar la titularitat pel que va ser baixa per anar al Granollers i tornar després al Castelló, una altra vegada.

Saura se’n va anar del Barcelona amb un bon palmarés, campió de la primera lliga espanyola i dues vegades campió de Catalunya (1929-30 i 1930-31).

A partir d’ací va iniciar un temps de canvis continus de clubs; acabaria la temporada en el Granollers, després va tornar al Castelló la temporada 1931-1932, on va ser rebut amb gran alegria pel bon record que havia deixat; però només va jugar tres partits del campionat regional ja que, degut a la greu situació econòmica del club va ser donat de baixa i se’n va anar a la Unió Esportiva Sants Barcelona.

Saura va ser un jugador de qualitat i, com a tal va formar part de la selecció catalana de futbol. Abans de ser fitxat pel Barcelona, en 1924, ja va ser alineat en el partit que es va jugar contra l’Espanyol en homenatge a Loredo, jugador del Barcelona i del Espanyol que va patir una greu lesió que li va impedir seguir jugant a futbol. Va participar també en els partits contra el C,E, Mallorca celebrat el 28  i 29 de juny de 1931.

Plantilla del F.C. Barcelona que eixia
en l'Anuario Dinámico en la que
aparixen el torreblanquí Saura i
el Peniscolà Guzmán

Hem de fer notar que en el llibre "Selecció Catalana de Futbol. Nou décades d'Història" apareix la dada de que el 10 de juliol del mateix any també va jugar amb la selecció catalana, contra el Castelló, però en el Heraldo de Castellón la notícia era que el Castelló es va enfrontar al Barcelona, no a la selecció, el dijous 9,  es va jugar al Grau i el resultat va ser de 4 a 2 per al Castelló.  He comprovat les alineacions i són coincidents, també ho és el resultat, per tant deduïsc que es refereix al mateix partit que es celebraria el dia 9 i no el 10, però entenc que era amb la selecció, encara que almenys 8 dels onze jugadors eren del F.C. Barcelona, el que possiblement motivaria el titular erroni d'El Heraldo.

Aquesta és la història del futbolista més important que hem tingut a Torreblanca, malgrat que no hem trobat més dades que el relacionen amb el nostre poble que la partida de naixement. El fet de que els primers equips importants en què el trobem siguen de Barcelona, afegida al desconeixement de les persones de la localitat de que vam tenir un futbolista local en el Barça,  em fa pensar en la possibilitat de que la família se n’anés a Barcelona a buscar treball, i la seua vida esportiva començara a despuntar allí. Seria també a Barcelona on acabaria la seua vida no sabem ben bé si en  1973, com diuen Conrado Marín i Miguel Ángel Serer, o en la data de 22 de març de 1971 com cita la fitxa que ens ha remés el F.C. Barcelona i altres fonts consultades per Internet, que possiblement tinguen el mateix origen. Només puc dir que no he trobat cap referència en la premsa i, per tant, deixem les dues dates sobre la taula.

Vull agrair al F.C. Barcelona, la informació que m’han fet arribar i que ha sigut l’espina dorsal que ha possibilitat la redacció d’aquest article,  també al C.E. Castelló i Ximo Alcón que em va facilitar la informació bibliogràfica a traves de la qual, complementada per les noticies de la premsa de l’època, principalment l’hemeroteca del Mundo Deportivo, he pogut dotar-lo de contingut i a Vicent Abril, funcionari municipal, que em va proporcionar la partida de naixement.