dissabte, 2 d’abril del 2022

Renda Bruta Per Càpita de Torreblanca: Estudi Comparatiu

                                           

1.       Introducció.

Avui presente un estudi diferent a tots els que hem fet fins ara en la Crònica Històrica de Torreblanca.  En parlar d’història freqüentment pensem en una descripció més o menys fonamentada dels fets passats, però la història és molt més que això, la vida en tot moment presenta  múltiples aspectes, per això considere la història una de les matèries més importants per a l’estudi perquè amb ella revisem la política, també la filosofia, les arts, l’economia i tots els diferents aspectes de la vida en cada època de manera sincrònica però també en la seua evolució diacrònica.

També, moltes vegades pensem que la història és el relat dels fets passats, però l’anàlisi històric també es produeix en la contemporaneïtat. La història, a l’igual que totes les ciències socials, estudia també els fets actuals. Per això, en la Crònica Històrica de Torreblanca, presente avui un estudi actual. Anualment, l’Agència Tributària publica les dades de la Renda per Càpita amb un desglossament que arriba  al municipi i, en eixe moment,  solem trobar a la premsa la noticia dels pobles amb la renda més alta i els de la més baixa, comparació en la que Torreblanca mai ix ben parada, i bé que ens ho recorden cada any.  Per això he decidit fer una comparativa entre les distintes poblacions de Castelló, i vore l’evolució de la renda en els darrers anys. Volia saber quina és la valoració real comparada de Torreblanca en relació a la resta de poblacions de Castelló.

Per a començar advertirem que  la renda per càpita és un important indicador econòmic que mesura la relació entre el nivell de renda d’un espai socioeconòmic determinat i la seua població. S’obté dividint el Producte Interior Brut entre el nombre d’habitants.  Però per a donar un imatge completa de la situació de benestar d’una població ha de completar-se amb altres indicadors com, per posar un exemple, l’índex de Gini que ens mostra les diferències socials de la població.

En el treball d’avui ens basarem únicament en la renda bruta mitjana individual. Les dades que utilitzem són les corresponents a la Renda Bruta per Càpita (RPC) entre els anys 2013 al 2019 (últim publicat en el moment de fer l’estudi) que s’han extret de la pàgina web de l’Agència Tributària.

La metodologia que he utilitzat és la de començar amb una mena d’introducció en la que mostre l’evolució de la RPC de Torreblanca des de 2013 fins 2019, després, la compare amb l'evolució anual i de tot el període de l'IPC, continue dividint les poblacions de Castelló en grups que tenen alguna característica comuna amb Torreblanca; entenc que per valorar la situació actual no és suficient vore  l’evolució de la renda de Torreblanca sinó que és necessari també comparar-la amb la d’altres poblacions de característiques similars per la qual cosa he establert espais diferents de comparació, ja que no és significativa la comparació amb la renda mitjana de tota Espanya, ni tampoc la del País Valencià,  ni amb les poblacions de Castelló, ja que els espais són molt diferents en superfície i en població, per la qual cosa els sectors econòmics presenten una diversitat de situacions que no els fan comparables. En cadascun dels espais s'analitza i compara l'evolució de la renda des de 2013 fins 2019, a continuació es compara el creixement acumulat de les poblacions de cada grup i, en trecer lloc a'nalitza la diferència de la RPC de Torreblanca amb la mitjana del grup.

El primer espai estudiat és  el  de les poblacions costaneres, que tenen unes capacitats econòmiques potencials similars. Totes disposen d’una agricultura de regadiu, estan en una situació en la que les comunicacions afavoreixen la indústria i la proximitat al mar els donen oportunitats de cara al turisme, està clar que hi ha qui ha aprofitat cada una d’eixes circumstàncies millor que altres, però això es tracta de valorar també.

Un segon espai el formen les poblacions situades en la nostra comarca, la Plana Alta, que encara que presenten característiques diferents estan situades dins d’un marc territorial comú. La nostra comarca presenta una diversitat de paisatge considerable, a la costa s’afegeix una primera línia d’interior, el que li dona un cert contrast que ens serà també útil a l’hora d’estimar la situació econòmica local.

El tercer espai comparatiu considerat és el que conformen les poblacions de similar nombre d’habitants. Torreblanca presenta en 2019 5.574 habitants i, com només hi ha en Castelló tres poblacions de l’àmbit dels 5.000 habitants (Torreblanca, Borriol i Betxí) he considerat convenient ampliar els marges i considerar les entitats municipals d’entre 4.000 i 7.000 veïns, o siga hem establert el marge en uns 1.500 habitants, tant per dalt com per baix dels 5.500.

Cal dir que en l’estudi de la comarca no es tenen en compte les poblacions de La Serratella, La Torre en Domènech ni Vilanova d’Alcolea, perquè les seues dades no apareixen publicades, ja que només es publiquen les de municipis amb que tenen una població superior als mil habitants.

Al final citem les poblacions de Castelló que tenen na RC més baixa que Torreblanca i acabem amb una recapitulació de les conclusions que hem vist al llarg de tot l'estudi.

 

2.       Evolució de la RPC de Torreblanca.

 

L’any 2019 la RPC del País Valencià va ser de 25.543 €. Aquesta ja estava molt per baix de la mitjana estatal que era de 28.384 euros, per tant, els valencians teníem uns ingressos per càpita quasi un 10 % menor que la mitjana espanyola, pràcticament 3.000 euros anuals de menys.


La RPC de Castelló província era de 25.164 euros, 379 euros menor que la del País Valencià. En quina situació estava Torreblanca? Anem a  vore-ho.

Si mirem l’evolució de la renda bruta per càpita de la població torreblanquina vorem que en 2013 es situava en 15.917 € per persona, quantitat que disminueix en 2014 però que, a partir de 2015 comença un augment, de manera  que la tendència segueix fins el 2019, darrer any del que s’han publicat les dades, en el que es situa en 18.562 € per persona.

Aquestes xifres ens donen un creixement acumulat en el període de 16,6 % que repartit entre els  anys ens dona una mitjana de 2,7 anual, sent el major creixement el de 2017, situat en el 4, 19 %, i el menor, el de 2014 que va presentar un creixement negatiu del  0,73 %.

Aquestes són les dades, però per fer una valoració, hem de saber si el creixement que hem tingut està d’acord amb el de l’economia general o no; per això haurem de fer algunes comparacions.

3.       Comparació amb la variació de l’Índex dels Preus al Consum (IPC)

Els anys reflectits, són anys de crisi, en els que l’economia sofreix un retrocés i l’IPC estatal  mostra tendència a la baixa arribant a valor zero (2015) o també negatiu (2014), cosa per la que amb els mateixos diners, si els preus baixen, pot millorar l’economia familiar. Podem vore que la RPC de Torreblanca es troba sempre per damunt de l’augment del nivell de vida, el que és un dada, en principi, positiva.  

  Seguint la gràfica veiem que, en el pas del 2013 al 2014, l’IPC de l’estat mostra una situació de deflació ja que minva en l’1 per cent i a Torreblanca la RPC fa el mateix baixant el 0,73 %. La major diferència entre l’IPC i la RPC la trobem en 2015 on l’augment de la RPC de Torreblanca està 3,5 punts per dalt  de l’augment de l’IPC que està en  zero. La diferència positiva es manté l’any 2016, en què el creixement de Torreblanca es manté un punt perd dalt del de l’IPC estatal i torna a millorar la diferència en tres punts l’any següent. El 2018 presenta una distància menor, de 9 dècimes, però també positiva, per acabar en 2019 amb una separació d’un poc més d’un punt.

Aquestes dades són positives; en augmentar la renda per damunt dels preus, amb el mateixos diners tenim una major capacitat adquisitiva. Però hem de tindre en compte que estem en un context de crisi i que venim d’un període de deflació, com veiem  que passa en el primer any de la sèrie, en què trobem una davallada de preus de l’1 %. Aquesta situació general que hom pot considerar positiva, en realitat no ho és tant, ja que la baixada de preus és conseqüència de la disminució de la demanda originada per la crisi, el que origina també una pèrdua de llocs de treball i una gran limitació de l’accés al treball general que afecta, sobretot, a la gent jove. 

L’augment de l’IPC durant el període estudiat, considerant des de desembre del 2013 fins desembre de 2019, segons les dades extretes de l’INE, ha estat de 5,3 punts a nivell de l’Estat Espanyol, de 4,7 en relació al País Valencià i de 4,1 en el que toca a Castelló. Per tant, malgrat el que hem dit anteriorment, si la RPC de Torreblanca ha augmentat un 16,6 % ,en el mateix període, és un dada positiva.

4.    Comparació amb les poblacions de la costa de Castelló.

4.1.  Evolució de la RPC.

 En el quadre 1 trobem les dades de l’evolució de la Renda Bruta per Càpita (RPC) de les poblacions de la costa de Castelló des de 2013 fins 2019; està expressada en quantitats absolutes (euros) i en percentatge de variació respecte l’any anterior, també està expressada, cada any, la mitjana de totes les poblacions i la diferència entre aquesta i la de Torreblanca. En la columna de la dreta trobem el percentatge de variació acumulat que ha hagut en tot el període estudiat.

El primer que observem és que Torreblanca és la població de menor renda per càpita de totes les de la costa de Castelló. Es situa per baix dels 16.000 euros bruts per persona en els dos primer anys;  arriben als 16.000 en 2015 i 2016 i als 17.000 en els dos anys següents, superant el 18.000 en 2019. La situació, a la cua d’aquestes poblacions, es manté durant tota la sèrie estudiada.

Benicàssim és la població que es manté sempre en primer lloc i l’única que supera sempre els 30.000 euros, seguida sempre per Castelló. Orpesa es manté en tercera posició, excepte en 2017 que és superada per Almassora i Borriana. Per baix tanca sempre Torreblanca i immediatament sobre ella es situen Alcalà i Cabanes. Cal dir que l’ordre de les poblacions es manté  amb poques variacions en tots els anys estudiats;  presenten una RPC més alta que la mitjana Benicàssim, Castelló, Orpesa, Almassora i Borriana; Vinaròs, Moncofa, Nules i Almenara  es mantenen majoritàriament en una diferència de menys de 1.000€ per baix de la mitjana;  segueixen Benicarló Peñíscola i Xilxes, un poc més despenjats, seguits de Cabanes i  Alcalà de Xivert;  Torreblanca, tanca la llista tots els anys. Cal observar la progressió que ha fet Peníscola en el darrer any en què s’ha situat pràcticament en la mitjana,  en presentar un augment del 12,6 en la seua RPC.

4.2.       Creixement acumulat 2013-2019.

Si el que prenem en cosideració és el percentatge de creixement en tot el període 2013-2019 (gràfica 3), comprovem que el major creixement l’han observat Peníscola (23,4%) i Benicàssim (23,3%). Cal observar que Peníscola presentava un dels menors creiements del grup fins a 2019, l’útim any del que en tenim dades, data en què aconsegueix un augment del 12,6 %, el major del grup i que l’impulsa a la primera posició de les poblacions si comparem l’augment de renda en el període.

Per la cua, els que presenten un creixement menor són Moncofa i Vinaròs, mentre que Torreblanca, en aquest aspecte presenta un creixement 8 dècimes per baix de la mitjana, el 16,6 %. La mitjana del creixement d’aquestes poblacions, situades a la costa, és del 17,39, essent Xilxes la que marca eixa mitjana.

4.3. Comparació de l’evolució de la RPC de Torreblanca amb la mitjana del grup


Com s’ha comportat aquests anys Torreblanca respecte a la mitjana del creixement de les poblacions relacionades? Vegem la gràfica 4.

Observem que en 2013 la diferència que hi ha entre la mitjana de l’RPC de les poblacions de la costa de Castelló i Torreblanca es situa en 4.285 euros de menys; aquesta diferència augmenta en 2014, en 2015 es manté  i a partir del 2016 comença un ascens continuat que arriba a superar, en 2019 els 5.100 euros. Si tenim en compte tot el període estudiat, la diferència entre la RPC de Torreblanca i la RPC mitjana del grup de poblacions de la costa de Castelló, ha augmentat un 20, 24 %, essent els anys 2017 i 2019, els més negatius ja que la diferència augmenta  per damunt del 4 % en cadascun d’aquests  anys; el major augment es produeix en 2019, l’ulitm any, en què la diferència augmenta un 7,81 %.

 En termes absoluts, si ens fixem en la situació a l’inici i al final del període, veiem que la diferència amb la mitjana de les altres poblacions ha passat de 4.285 euros a  5.153, el que representa un augment de 868 euros en la diferència. Deduïm d’aquesta dada que l’evolució econòmica de Torreblanca,  en el període estudiat, ha sigut més negativa que la de la mitjana dels municipis del grup; ha augmentat la diferència de renda per persona. Les poblacions de la costa de Castelló han millorat la seua renda més que Torreblanca que, comparada amb elles s`ha empobrit.

5.    Poblacions de la comarca de la Plana Alta.

5.1.       Comparació de la RPC.

     El segon sector de poblacions que he tingut en compte en l’estudi present és el comarcal. Estudiem la RPC de les poblacions de la Plana Alta, que podem trobar en el mapa adjunt.


Faig l’observació de que en l’estudi no figuren les poblacions de La Serratella, La Torre En Domènech ni Vilanova d’Alcolea; la causa és que no consten individualment les poblacions de menys de 1.000 habitants, les dades de les quals apareixen acumulades, motiu pel qual no les he tingut en consideració.

La Serra d’en Galceran desapareix també de les dades en els dos últims anys de la sèrie per passar a tindre menys de 1.000 habitants en eixe moment.

La primera observació que fem, a partir de les dades del quadre  2, és que, repetint la situació descrita en l’apartat anterior, Benicàssim es situa en el primer lloc i és l’única població que supera, ja des de l’inici en 2013 i fins 2019, els 30.000 euros de RPC; està seguida per Borriol que en 2019 també supera la barrera dels 30.000 €; en tercer lloc està  situat Castelló amb una RPC superior als 28.000 €. Apareix a continuació la primera població no situada en la costa, La Pobla Tornesa, seguida d’Orpesa. Aquestes poblacions mantenen les primeres posicions durant tots els anys de la sèrie reflectida i són les que estan sempre per sobre de la mitjana. Almassora, Vilafamés i Moró es situen, de vegades, per dalt de la mitjana però acaben sent les primeres poblacions amb una RPC per baix de la mitjana, en la Plana Alta.

 


Segueixen les poblacions de La Vall d’Alba, Cabanes, Les Coves i Benlloc, situades sempre per davall de la mitjana i tanquen la posició, el primer any,  Torreblanca i La Serra d’En Galceran que en 2013 són les úniques poblacions que estan per davall dels 16.000 euros. A partir del 2014, la Serra ens supera, i Torreblanca ocuparà la darrera posició fins al final del temps estudiat.

 5.2. Creixement acumulat 2013-2019

Si revisem la gràfica 5, en la que es visualitza el creixement acumulat, en percentatge, de les poblacions de la Plana Alta des del 2013 al 2019, vorem que és Borriol la població que presenta el major creixement, un 24,62 %; seguida per Benicàssim que creix un 23,31 %. A continuació venen la Pobla i Benlloc, que presenten un creixement acumulat proper al 20%, seguides per Les Coves, que amb un  16,86 % tanca la relació de poblacions amb un augment de la RPC superior al creixement de la mitjana que es situa en el 17,2. Immediatament per baix de la mitjana es troben Cabanes, Torreblanca i la Vall d’Alba amb creixements superiors al 16%; seguides per Almassora, Moró i Castelló, que estan en el 15 %; Orpesa, en un 14 i Vilafamés que és la població que menys creix en la Plana Alta, amb un 9,25 %.


5.3. Comparació de l’evolució de la RPC de Torreblanca amb la mitjana del grup

La gràfica 7 defineix la situació de Torreblanca en relació a la mitjana de les poblacions de la comarca de la Plana Alta. Torreblanca presenta en l’any 2013 una diferència de més de 4.500 euros de menys per habitant, que augmenta en 70 euros més en 2014, data en què, com podem vore la línia es fa més vertical, el que vol dir que la diferència encara augmenta més ràpidament, arribant l’any 2016 a ser de 5.376 euros, estabilitzant-se l’any següent per tornar a tindre un fort increment en 2018 que seguirà en 2019, any en què la diferència es situa a la porta dels 6.000 euros de menys per persona.

En la sèrie d’anys estudiada veiem que comencem per davall de tots, recordem que Torreblanca és la població d’aquest grup que presenta una RPC menors de totes, però que, a més, incrementa, any rere any, la diferència negativa que augmenta ses de l’iniici del periode estudiat més del 30 %.


6. Comparació amb les poblacions de Castelló de més de 4.000 i menys de 7.000 habitants.

6.1. Comparació de la RPC.

En el següent pas hem marcat un grup de poblacions en funció de la quantitat d’habitants, que consten  en les taules de l’Agència Tributària en 2019, últim any estudiat.

Com la població de Torreblanca que hi consta és de 5.574 habitants, hem fet un apartat amb les poblacions de similar població. Vist que en els 5.000 habitants només hi ha tres poblacions (Betxí. Borriol i Torreblanca) he decidit ampliar el marge per tal que la comparació siga més significativa i he tingut en compte aquelles que en tenen més de 4.000 i menys de 7.000, o siga des de 1.500 per baix dels habitants de Torreblanca a 1.500 per dalt; les tenim expressades en el quadre 3.


En aquest quadre comparatiu de l’evolució de la Renda Bruta per Càpita només ens apareixen dues poblacions noves, que no estan estudiades en els apartats anteriors: Les Alqueries i Betxí, les altres ja han estat reflectides en els anteriors grups i, com les dues presenten una renda superior a la de Torreblanca, nosaltres tornem a ocupar la cua de la classificació.

 Borriol és la que presenta una major RPC en tot el període i l’única que supera els 30.000 euros al final del període, seguida per Les Alqueries que, en els dos últims anys supera els 23.000; a continuació trobem que Almenara, Moncofa i Betxí es situen per sobre dels 22.000 euros; Alcalà es mostra per baix dels 20.000 i Torreblanca, una vegada més tanca la sèrie, sense arribar als 19.000


6.2. Percentatge de creixement de la RPC.

En quant al creixement percentual cal fer notar que Borriol és la població que, amb un 24,6 %, més creixement ha tingut. Destaquen a continuació el municipi de Les Alqueries, i el de Betxí, que presenten un creixement percentual superior als 20 punts; Almenara, amb un creixement de 19 punts, es situa pràcticament en la mitjana i ja a una major distància es  situen Alcalà i Torreblanca, amb un creixement similar del 16 %. Tanca Moncofa que és la població que menys ha creixcut d’aquest grup.

 




6.3. Creixement acumulat 2013-2019.

Com es pot vore en les dades del quadre 3 i en la gràfica 8 la diferència entre la RPC de Torreblanca ha creixcut de manera contínua des de 2013 (3.265 €) fins 2016 en què arriba al màxim de 4.307 euros de menys. Aquest any és el que presenta un augment percentual major de tota la sèrie; un 12 %.  L’any 2017 disminueix molt sensiblement, però a partir de 2018 torna a augmentar per acabar, en 2019 a presentar una diferència de 4.250 euros de menys que la mitjana. La diferència, sempre negativa, augmenta més d’un 30 per cent en tot el període.


7.       Poblacions amb RPC menor al de Torreblanca.

En totes les séries estudiades hem vist que Torreblanca ocupa l’última posició en RPC. Però no s’han estudiat totes les poblacions de Castelló, sinó aquelles que coincideixen amb característiques nostres: costa, comarca i quantitat d’habitants.

Com no es fa la comparació amb totes les poblacions, pensem que també pot ser aclaridor de la nostra situació econòmica buscar quines poblacions de Castelló tenen una RPC menor que la nostra. Són les següents que consten al quadre 4.

Com podem vore en 2013 i 2014 hi ha 4 poblacions de Castelló amb una RPC menor que la de Torreblanca; són Vilafranca, La Serra d’En Galceran, Rossell i Traiguera. En 2015 ja n’hi queden solament 3 perquè la Serra d’en Galceran ens supera i a partir  de 2016 només queden amb una RPC menor que Torreblanca, Vilafranca i Traiguera. He d’aclarir que Rossell desapareix de les dades de la Agència Tributària per disminuir la seua població a menys de 1.000 habitants.

Tinguem en compte que d’aquests quatre municipis, dos (Rossell i La Serra) han patit un progressiu despoblament, durant el període estudiat,  que els ha fet baixar dels 1.000 habitants,  Traiguera en té 1.367 i només Vilafranca supera els 2.000.

Són totes elles poblacions situades a l’interior, amb comunicacions deficients i dependents d’una agricultura tradicional de secà. Cal diferenciar Vilafranca on l’existència d’una indústria tèxtil dona treball a una quantitat important de la comarca, però que presenta un llarga problemàtica que ha amenaçat diverses vegades la seua supervivència i ha precisat de subvencions i ajudes oficials per a continuar endavant. Cal considerar que les comarques d’Els Ports i Maestrat, on estan situades aquestes poblacions,  presenten una continuada pèrdua de població. Els Ports és la comarca de menor densitat de població del PV, i  juntament amb el Maestrat, va estar declarada zona desafavorida i d’agricultura de muntanya.

8.       Sintesi.

Recapitulant tot el que hem anat veient al llarg de l’estudi direm que:

·      Torreblanca té en 2013 una RPC de 15.917 euros i arriba al final de la série, en 2019, a  18.562 euros el que dona un creixement del 16,6 % en tot el període, aquestes dades equivalen a una mitjana del  2,76 anual.

·         En el mateix període l’augment de la RPC de Torreblanca es situa per dalt del creixement de l’IPC estatal;  si en Castelló l’IPC augmenta un 4,1 %,  la RPC de Torreblanca ha augmentat un 16,6  % en el mateix període, el que és un dada positiva.

·         Respecte a les poblacions de la costa de Castelló

o   Comparant la RPC de les poblacions de la costa de Castelló, Torreblanca té la renda més baixa de totes i, malgrat el creixement que hem assenyalat, la diferència amb la mitjana de les poblacions d’aquest capítol, al llarg de tot el període, ha anat augmentant; inicialment era de -4.285 € i al final ha passat a ser de -5.153 €,  per tant la diferència ha augmentat en 868 euros negatius. O siga que ha augmentat la bretxa existent entre la RPC del nostre poble i la mitjana de la resta de poblacions.

·         Respecte a les poblacions  de la comarca de la Plana Alta

o   En relació a la resta de poblacions de la Plana Alta en començar el període estudiat som la penúltima població per davant de la Serra d’en Galceran, a la que superem per 453 euros, i per darrera de Benlloc que presenta 327 euros més que Torreblanca. A partir de 2014, la Serra ens supera en RPC, i passem a ocupar el darrer lloc fins la resta del període.

o   Comparant l’evolució de la RPC de Torreblanca i la mitjana de les poblacions de la nostra comarca, veiem que a l’inici és de 4.557 € de menys i, al final, la quantitat ha augmentat fins 5.943 €; o siga que la diferència negativa ha augmentat en 1.386 €. Una vegada més l’estudi reflexa que les poblacions de la  comarca de la Plana Alta han creixcut econòmicament més que Torreblanca.

·         Respecte el conjunt de poblacions que tenen entre 4.000 i 7.000 habitants

o   Torreblanca torna a presentar la RPC més baixa de totes. La diferència entre l'RPC de Torreblanca i la  mitjana d’aquestes poblacions augmenta en el període un 30 % passant de -3.265 a -4.250 €, o siga que augmenta en 985 euros la diferència negativa en les quantitats de la renda per persona.

·         Respecte a totes les poblacions que consten a l’estudi.

o   Les úniques poblacions de Castelló que presenten una renda més baixa que Torreblanca al final del període són Vilafranca i Traiguera.  En 2013 estaven per darrera nostre també la Serra d’en Galceran i Rossell, però La Serra, els anys 2014, 2015, 2016 i 2017, ens supera i, a partir de 2018, desapareix de la relació de l’Agència Tributària perquè  passa a tindre menys de 1.000 habitants. El mateix li passarà a Rossell a partir de 2016.

o   Les poblacions que presenten una RPC més alta de totes les estudiades són Benicàssim (38.293 €) i Borriol (30.182), les úniques que superen els 30.000 euros per cap; en tercer lloc es situa Castelló amb 28.143 € per persona.

o   Les poblacions que han tingut un creixement percentual major, en el període estudiat són Borriol (24,62 %), Peníscola (23,5 %) i Benicàssim (23,3 %). Les Alqueries i Betxí presenten també un creixement per sobre del 20 %. El creixement percentual de Torreblanca entre 2013 i 2019  ha estat del 16,61 %, mentre que la mitjana del creixement en conjunt de totes les poblacions estudiades és del 17,17 %. Veiem que si, de partida, Torreblanca ja estava situada en els últims llocs atenent la RPC, al créixer per davall de la mitjana, comparativament amb les resta de poblacions, es va empobrint.

o   A part de Benicàssim, líder en RPC de Castelló,  Orpesa (lloc 5), Castelló (lloc 3) i Peníscola (lloc 10) són les úniques poblacions de costa que estan per sobre de la mitjana, el que ens obri les portes a una interessant pregunta: és més rendible el perfil turístic o el industrial? D’entrada, podem afirmar que Orpesa i Peníscola sí que tenen una clara orientació turística predominant, també Benicàssim, però cal valorar la possible influència que Castelló, la capital provincial,  té en aquest municipi, tant per la procedència de la població com per l’accés al treball. També cal dir que Peníscola s’ha situat sobre la mitjana precisament l’últim any, en el que ha tingut un creixement espectacular del 12,6 %, que quasi triplica el creixement mitjà de les poblacions del grup de la costa, però que fins eixe moment, presentava una situació no tant bona. Òbviament Castelló està en la costa i té un sector turístic important, però també és un nucli industrial molt important i té uns sector comercial ample, el que modifica el seu perfil econòmic.

o   Acabaré afirmant que Torreblanca presenta una situació econòmica, si ens basem en l'RPC, molt preocupant; iniciem el període en una situació crítica ja, i anem empitjorant de manera continuada,  ja que la millora que presenta és molt menor que la de pràcticament la totalitat de les poblacions de Castelló. 


                                                                                            Torrenostra, abril del 2021



dimecres, 5 de gener del 2022

Bon dia de Reis amb Joaquim Oliet

 He pensat que una bona manera de celebrar el dia de Reis  es podria fer aprofitant les valuoses imatges dels frescos que tenim a l’església parroquial de Sant Bartomeu, a Torreblanca, d’aquesta  manera, a més de servir de felicitació, podem donar a conéixer millor el nostre patrimoni històric-artístic.

L’obra que he triat atenent la data en què estem, lògicament,  és la de l’Adoració dels Reis que és una de les pintures que podem trobar sobre les voltes de la nostra església parroquial.

Adoració dels Reis de Joaquim Oliet. Església de Sant Bartomeu de Torreblanca
Foto Pasqual Mercé.

L’autor de tots els frescos de l’església de Sant Bartomeu és Joaquim Oliet, pintor naixcut a Morella, l’any 1775, fill d’un pintor i dorador local del mateix nom i de Tomasa Cruella, per la que emparentava amb Miquel Cruella, també pintor i dorador.

Als onze anys entra a l’Acadèmia de Belles Arts de  Sant Carles de València on començaria els estudis oficials als quinze anys, essent  deixeble de Maella, Vergara i Camarón, màxims representants de l’academicisme valencià. Tots tres influirien profundament en Oliet, principalment Josep Vergara.

L’any 1798 es casaria amb Margarita Fabregat, filla del també dorador Josep Fabregat, i ficaria la seua residència a Castelló i l’any 1803, l’acadèmia el nomenaria Acadèmic Supernumerari per un quadre seu representant Sant Roc amb el que començaria la seua millor època de treball,  pintant els frescos de l’Església de Les Coves de Vinromà,l’ermita de Vilanova d’Alcolea, la cúpula del convent de la Mercé de Borriana o l’església de Vilafamés.

Entre 1804 i 1805  pintaria la decoració mural de l’església de Sant Bartomeu de Torreblanca, en col·laboració del seu sogre, Josep Fabregat i del cunyat Joaquin Fabregat. Aquest treball, en paraules d’Ester Alba Pagán, de la Universitat de València, constitueix “una de les seues composicions pictòriques més completes”.

Començada la Guerra de la Independència es desplaçaria a Alcoi, per anar-se’n,  tres anys després a Morella. En aquest temps treballa molt en la Comarca d’Els Ports i els voltants deixant obres seues a la mateixa Morella, La Vallivana, Càlig i Vinaròs. Després tornaria a Castelló i d’ahí a Onda, on moriria en 1849.

L’obra  que comente avui és un fresc, o siga una pintura aplicada directament sobre els materials de la paret, en aquest cas sobre l’intradós de les voltes. No tenim cap estudi que ens parle de la tècnica utilitzada en els frescos de l’església parroquial de Torreblanca, però reproduirem l’explicació que fa Ramon Roig Segarra en “La restauració de les Pintures d’Oliet a l’Ermita de Vinaròs” ja que suposem que en els dos llocs va utilitzar la mateixa tècnica; “Les pintures d’Oliet van ser executades amb la tècnica del fresc en sec,  variant de la pintura tradicional al fresc, molt utilitzada en el barroc per la comoditat i exigències estètiques de l’època. Consisteix en aplicar el morter de calç i arena (intonacco) de la superfície que es va a pintar durant el dia, però els colors emulsionats amb aigua, pasta o beurada (mescla molt clara amb aigua) de calç s’apliquen sobre l’intonacco una vegada sec, amb la qual cosa, el pigment no queda aglutinat pel morter com passa en el “buon fresco”, sinó que està protegit únicament per l’esmentada capa de calç ...”.

Adoració dels Reis. Ermita de la Misericòrdia de Vinaròs

Precisament és a Vinaròs, a aquesta mateixa ermita de la Misericòrdia, on podem trobar unes altres versions, pràcticament idèntiques, d’alguns dels frescos de Torreblanca; concretament l’Adoració dels Reis que comente avui té una versió similar que reproduïm també per que es puga comparar. Podem vore que són quasi un calc l‘una de l’altra, Trobem en la de Vinaròs un grup d’àngels que no està en la de Torreblanca

Si seguim analitzant el fresc de Torreblanca observarem que la imatge ens presenta un composició compacta en la que la part central es personifica en Maria, el nen Jesús, i els mags Melcior i Gaspar, que identifiquem per els presents que ofereixen:  davant de tots, en un primer pla, identifiquem Gaspar que, prostrat davant Jesús, ha deixat el contenidor de l’encens, una naveta rodona amb peu de copa, als peus de la Verge; també agenollat a la seua esquerra està Melcior, amb el cofre de l’or a les mans. Davant ells veiem Maria, amb un mantell del típic color blau amb el que, des del barroc, es revesteixen les imatges de la Immaculada, potser ressaltant aquesta qualitat de Maria. Aquesta presenta el cos inclinat sobre Jesús al que sosté sobre les seues cames. Aquesta és l’escena central que l’autor ressalta dotant-la d’una il·luminació molt més intensa i més blanca que la resta de la composició.

Detall de la imatge de Jesús,
figura que presenta una
 major il·luminació

Al costat de la Verge, de peus i un poc més endarrerit, està Josep, i al costat esquerre, també plantat, trobem Baltasar, el rei negre, en un perfil molt tancat, quasi d’esquena. Oliet li dóna al mag negre, en la composició, un lloc secundari respecte als altres reis.

Com ja hem apuntat, l’autor presenta una gradació de l’importància dels protagonistes amb la utilització de la il·luminació, molt mes forta en el cas de Jesús, el personatge central, sobre el que cau directament el focus,  en segon lloc trobem Maria, Melcior i Gaspar, sobre els que cau una intensa llum, però que ja presenten zones d’ombra en el rostre i vestits; el tercer lloc en importància l’ocupen Josep i Baltasar, els quals presenten unes ombres més intenses que la resta de personatges.

Les figures de la composició estan organitzades seguint dues línies paral·leles; la primera forma una clara diagonal ascendent que comença en el cap del patge que apareix en l’angle inferior esquerre, segueix pels cap de Melcior i es prorroga fins el cap de Sant Josep. Precisament la funció de la figura del patge és la de donar origen a aquesta diagonal.

Línies compositives dominants

Paral·lela a aquesta  línia n’observem una segona formada per la inclinació del cos de Gaspar, Jesús i la Verge. Cal dir que aquest tipus de composició és més propi del barroc que dels pintors acadèmics del neoclassicisme, en les que les imatges presenten una disposició molt més equilibrada dins de l’espai del quadre.

Els personatges estan situats sobre unes escales i circumdats parcialment per uns ruïnes clàssiques amb columnes, el que és habitual en les obres neoclàssiques com aquesta. No obstant la composició, com ja he apuntat, no segueix exactament els criteris neoclàssics sinó, com també és normal a tota Espanya, segueix tenint característiques barroques.

Concloent diré que a Torreblanca disposem d’un ric patrimoni històric artístic, heretat dels nostres avantpassats, i que hem d’aprendre a tindre en consideració, valorar, cuidar i promocionar. Tot ell forma par de la nostra història i com a ciutadans i ciutadanes de Torreblanca hem d’estar orgullosos d’ell.

Bon dia de Reis 

dimecres, 1 de setembre del 2021

EL NOM DE TORREBLANCA

El fet de llegir en el facebook un article dedicat al nostre poble en el que, una vegada més s’afirmava injustificadament que la procedència del topònim Torreblanca està lligat al nom de Na Blanca de Cardona i la seua torre i que, després d'un comentari meu fet al facebook, afortunadament han canviat, m’ha fet considerar la conveniència d’escriure un nou article que puga aclarir els orígens del nom de Torreblanca. 

Cal dir que ja vaig explicar la impossibilitat de que Na Blanca de Cardona fora l’originària del nom de Torreblanca en la conferencia que jo mateix vaig fer a Torrenostra el 9 d’agost de 2016 titulada Sant Francesc, la nostra Torre blanca, amb els següents fonaments. 

Hem de tindre en coompte que Jaume I, el 27 d’abril de 1225, concedeix el castell de Miravet amb tots els seus dominis, el que es coneix com la Tinença de Miravet, a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, amb tots els seus termes, masies i alqueries i en cita com un dels límits de la donació la torre de Lupricat.

“...damus, offerimus et assignamus ... castrum Mirabeti et castrum Çufere, quorum affrontationes, taliter terminantur; includunt quidem isti termini omnia et tota montanea Abinzyulus ... usque ad Turrem de Luppricato et usque ad mare et de mari usque ad Coves ... “. 

 O siga que deixa constància de la donació dels Castells de Miravet i de Sufera incloent els seus termes fins la torre de Lupricat, lloc que, encara que no s’ha pogut identificar amb seguretat, és molt possible que corresponga a algun punt proper a Torreblanca, però que, a part de designar una torre no hi ha altra correspondència amb l’actual nom. 

Per tant sembla que el nom de Torreblanca no apareix abans de la repoblació feta després de la conquesta dels terrenys, per el rei En Jaume; però Enric Guinot publica la relació de veïns treta del Morabatí, datada l’any 1379, i ja es refereix a Torreblanca amb aquest nom; també tota la documentació referent a l’assalt realitzat, poc anys després, per pirates musulmans, a la nostra població, es fa citant Torreblanca o Turris Alba, el mateix nom en llatí. 

Aleshores d’on ve el nom dels nostre poble? Hi havia una torre blanca? No ho podia ser la Torre del Marqués perquè no estava construïda encara. 

Va ser Don Paco Roca, cronista oficial de Torreblanca, qui va presentar, ja fa molts anys l’església de Sant Francesc, situada al Calvari, com la torre blanca que li donava nom a aquest grupet inicial de cases. També va expressar la possibilitat de que Sant Francesc fora la Torre de Lupricat que apareix en la donació de Jaume I.

En el que fa a la torre de Lupricat no podem donar-li la raó, perquè el resultat de l’estudi que l’arqueòleg Sergi Selma va fer en 1998, conclou que l’església es va construir a les darreries del segle XIII o inicis del XIV, ja que és una església de conquesta, com la que hi ha al peu del castell d’Albalat, i aquest tipus es feia poc després de la repoblació.

Però, precisament aquest mateix estudi arqueològic li dona base a l’afirmació de Roca Traver de que pot ser la torre blanca. Ho explique. 

L’estudi arqueològic citat explica que l’actual ermita de Sant Francesc és conseqüència d’importants modificacions estructurals fetes sobre la construcció inicial ja que era una torre amb coberta plana i merlets, cosa que si ens fixem encara podem vore. 


Detall del mur situat a l'oest on es poden vore els merlets.
N'he perfilat uns quant per facilitar-ne la identificació. 


Una segona prova dels canvis fets en Sant Francesc està en la presència d’unes mènsules que avui no tenen cap funció i que servien com a punt de suport de l’estructura de la coberta. Encara podem vore-les avui si pugem a les voltes on podem comprovar que estan situades per baix del nivell del sol actual.

Datell d'una de les ménsules
El gran canvi que se li dóna a la construcció consisteix en convertir en una volta amb arcs apuntats, típics del gòtic, amb superior coberta amb teulat a dues aigües, el que era una superfície plana, amb terrassa per a vigilar, protegida per merlets. 
Aquesta modificació també ocasiona la necessitat de reforçar les parets amb sòlids contraforts pel canvi de forces motivat pel canvi d’estructura. 



Aci podem vore dos dels sòlids contraforts de Sant Francesc.

Un últim element a tindre en consideració és el matacà existent en la paret que dona a l’est, situat sobre la porta inicial, avui tapiada. Els matacans són elements de protecció que es situaven sobre les portes i permetien utilitzar armes defensives a traves de la zona inferior que era oberta, i així protegir  la porta dels atacs enemics. Aquest matacà també esta per baix del nivell de la volta i ens dona el nivell de la terrassa inicial. 
Matacà situat sobre la porta inicial tabicada.
Avui dóna a un pati particular.
Tot el que he dit explica que l’actual església de Sant Francesc es va construir en els primers moments de la repoblació i complia al mateix temps les funcions d’església, edifici públic per reunions i baluard defensiu de les persones que habitaven els primer focs que estarien propers a l’església, com demostra la resta de muralla existent. 

Si posem un poc d’imaginació i llevem de la nostra vista les cases que avui la oculten vorem que aquesta torre, ubicada dalt del turó de l’actual calvari,  es divisava des de qualsevol lloc de la plana i, tot pareix que és la torre blanca que li dóna nom al nostre poble. 

Imatge que podria tindre Sant Francesc al seu inici. 


Acabaré afirmant que no és possible que el nom de Torreblanca tinga la seua procedència en Na Blanca de Cardona i l’anomenada torre del marqués (que també té el nom de torre de Sant Josep en referència a la capella que hi ha al seu costat), perquè Blanca de Cardona és molt posterior en el temps a la primera data d’utilització del nom de Torreblanca. 

De quina època data Na Blanca de Cardona?  Haurem de preparar un altre post parlant-ne d'ella però, de moment direm que José Ruíz de Lihory, Marques d’Alcahalí, encara que no cita cap documentació al respecte la situa en el segle XVI.

Podeu trobar més informació sobre el nom de Torreblanca en els següents articles de Crònica Històrica de Torreblanca: