dissabte, 28 de març del 2020

JOAN CRISÒSTOM RIPOLLÉS, UN GRAN MÚSIC BARROC TORREBLANQUÍ



Torreblanca després de sofrir el barreig -allò que es coneix com el robatori de la custòdia i que va ser una incursió, una ràtzia, feta per pirates procedents de Bugia- va quedar pràcticament despoblada. En 1576 va tindre una segona repoblació, després de la qual el poble pareix que va  assolir una vitalitat econòmica important i que va progressar molt, de manera que els dos segles posteriors, el XVII i XVIII, donaran importants personatges històrics del món de la cultura, com Manuel Vidal i Salvador o el conegut gravador Fabregat, i també en el religiós, com el pare Domingo Fabregat. Però avui en parlarem d’un altre pràcticament desconegut un músic torreblanquí de l'època barroca, important pel càrrec que va assolir,  Mestre de Capella de la catedral de Tarragona, i encara més pel llegat que ens va deixar, ja que, a més de les seues composicions,  va recopilar una important quantitat d’obres corals religioses que, gràcies a ell, avui podem encara vore.
Recordatori d'una actuació de l'any 1724, dirigida per
Joan Crisòstom Ripollés

En la confecció d’aquest article seguirem els estudis publicats per Josep Mª Gregori i Cifre, qui ens cita que Joan Crisòstom Ripollés és un important músic que, com hem dit, va nàixer a Torreblanca en el segle XVII. Es coneix que va nàixer a Torreblanca per la inscripció que consta a  L’Arxiu de Música de la Catedral de Tarragona, Llibre del Tauler 1746, f. 123-124, la qual diu: «M° Ripollès / als 18 de dic. se ha enterrat al / fossar de la Seu lo cadàver de Joan Chrisóstomo Mtro. de Capella / fill de Torreblanca del Regna / de València...»

La data exacta del seu naixement no s’ha trobat degut a que els arxius de Torreblanca, corresponents a aquest període van ser cremats, però, malgrat l’absència de la documentació que ens indique el seu natalici, Josep Mª Gregori dedueix que podria haver naixcut en 1678, data que calcula a partir de la seua participació en les oposicions convocades al Magisteri de Capella de la Seu de Tortosa que va tindre lloc l’any 1708, en la documentació de la qual parla de què era l’únic que tenia 30 anys. Personalment interprete que la frase no vol dir que tenia 30 anys, sinó que complia la condició de tindre 30 anys complits, pel que l’afirmació correcta seria, amb aquesta interpretació, que la data de naixement no podia ser posterior a 1678.

Publicació actual d'obres del músic
torreblanquí
Seguint l’argumentació de Gregori, direm que la seua formació musical podia haver tingut lloc en Tortosa o en la mateixa Capella de Música de la Catedral de Tarragona, de fet la primera notícia que es troba d’ell és el nomenament de cantor contralt primer d’aquesta institució, el 23 de maig de 1699, encara que aquest autor considera possible que formara part de la Capella amb anterioritat. Joan Crisòstom ocuparia aquest lloc durant 8 anys.

Durant aquest temps ja va recollir 74 obres de autors dels segles XVII i primers anys del XVIII que formen el llibre de música que porta el seu nom, de l’any 1704, manuscrit que es troba a   la Biblioteca Jagiellonska de la Universitat de Cracòvia.


Rafael Mitjana, en la Historia de la Música Española diu al respecte ".. artista delicat i intel·ligent, cantor contralt de la Catedral de Tarragona en 1704. Aquest darrer s’havia dignat reunir un gran nombre d’obres dels seus més il·lustres contemporanis i predecessors que ell ha salvat de l’oblit perquè un dels seus manuscrits recopilats, trobat a Alemanya, ha fet conèixer als estudiosos estrangers l’art musical espanyol del segle XVII, el període menys conegut de la seua història."

Josep Mª Gregori, també ens cita la referència que li fa Francesc Civil i que concreta el lloc d'Alemanya on està el manuscrit: "...en Maburgo, Alemania, existe un manuscrito debido a la inteligente iniciativa de un beneficiado contralto de la Catedral de Tarragona, en 1704, Crisóstomo Ripollès”.

L’any 1708, la catedral de Tortosa va convocar oposicions per a cobrir la plaça de Mestre de Capella d’aquesta seu, a la que es va presentar Joan Crisòstom Ripollés. El 9 de març es donen els resultats en els que consta que graduen en primer lloc a Felipe Vicente, Crisostomo Ripollès,  Pablo Llinàs i Francisco Ordeig, expressant literalment que “los quatre opositors graduats primo loco son peritíssims”, però el càrrec no s’adjudicava només per les seues qualitats com a músics, demanaven també experiència i l’edat adequada per poder rebre la ordenació sacerdotal, que reclamava la comensalia annexa al magisteri, o siga 30 anys complits. Ningú entre els quatre primers classificats tenia cap experiència com a Mestre de Capella i l’únic que havia complit els 30 anys era Joan Crisòstom.

Els membres del tribunal van obrir una important discussió;  hi havia qui volia que es nomenés  Felip Vicent per haver quedat el primer, però no es va acceptar i van acabar sense donar el càrrec de Mestre de Capella a cap dels que es van presentar a l’oposició. Sorprenentment es va fer el nomenament a favor d’un dels examinadors, Josep Escorigüela, qui era ja Mestre de Capella de la Seu de Tarragona, de la mateixa de que ja formava part el nostre Joan Crisòstom, com a contralt primer.

Fragment d'una de les obres de Joan Crisòstom Ripollés
digitalitzada per l'IFMuC
Escorigüela, aleshores, va deixar vacant la plaça de Mestre de Capella de Tarragona i Joan Crisòstom Ripollés, que havia perdut la plaça de Tortosa, va accedir a la de Tarragona, substituint Escorigüela, càrrec que ocuparia durant 38 anys.

Poques notícies es trobem d’aquest temps degut a que el fons documental d’aquesta època també va desaparèixer cremat, però es sap que va formar part de diversos tribunals d’oposicions i que va dirigir la Capella en una actuació feta en Barcelona l’any 1743.

Joan Crisòstom Ripollés va ser soterrat el 18 de desembre de 1746 al fossar de la Seu de Tarragona.

Es conserven 33 obres seues totes elles de caràcter litúrgic o religiós digitalitzades per l’inventari de fons musicals de Catalunya, l’IFMuC (https://ifmuc.uab.cat/) localitzades en el Fons de la Catedral de Tarragona.