dimarts, 27 de setembre del 2016

Luppricatum és Torreblanca? (primera part)



Jaume I, el 27 d’abril de 1225, concedeix el castell de Miravet amb tots els seus dominis, el que es coneix com la Tinença de Miravet, a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, amb tots els seus termes, masies i alqueries. Ens ho reprodueix Manuel Betí en El Castillo de Miravet y sus sufraganeos: “...damus, offerimus et assignamus ... castrum Mirabeti et castrum Çufere, quorum affrontationes, taliter terminantur; includunt quidem isti termini omnia et tota montanea Abinzyulus ... usque ad Turrem de Luppricato et usque ad mare et de mari usque ad Coves ... “. O siga que deixa constància de la donació dels Castells de Miravet  i de Sufera incloent els seus termes fins la torre de Luppricato; la consegüent pregunta és: on està aquesta torre? Mirem si ho podem contestar.
Els altres límits esmentats en aquest document són els següents: la muntanya  d’Abbinzulus, la talaia d’Alib Abenzugaiz i d’Abenibarre, Coves, Tauranzam, Almaiexer, penes, Rafalvazir, Gaidenes, Rixer i Sufera.
Vasos de Vicarello o Apolinares
Segons Betí,  Abbinzulus està situat en la part oriental del Desert de Les Palmes; Abenzugaiz i Abenibarre en Sufera, ja que està citat en les cartes pobles de Benlloch i Vilanova; Coves fa referència al terme d’aquesta població; Almaiexer és també citat en la carta de Vilanova i Roca Traver el situa a la partida de les Almedixes; Penes, segons Betí,  correspon a la Serra d’En Garceran, Rafalvafir és la Vall d’Alba; Gaidenes seria la muntanya de Gaidó situada a l’oest de Cabanes; Rixer es correspon amb Les Santes i Luppricato quedaria situat a l’actual Torreblanca.
Malgrat aquesta primera afirmació feta per Manuel Betí i reafirmada per Roca Traver, en no haver una constància documental  indiscutible i coneixent altres opinions contràries, he cregut oportú revisar una documentació més ampla per vore si podem arribar a una afirmació final més argumentada.
Què sabem de Luppricato abans de 1225? Per explicar-ho hem de començar fent referència als
Recorregut de la Via Augusta
segons Llobregat
estudis de Llobregat. L’anònim de Ràvena  (llibre escrit en el segle VII on es compilen els itineraris romans, relacionant poblacions i punts de parada sense expressar les distàncies) i la geografia de Guido, (un poc més posterior) citen que situats entre Dertosa (Tortosa) i Hildum (Morote el situa a Vilanova i Roldán a Cabanes) està la mansió de Lubricatum, Rubricatum o Laubricatum, segons versions. Tant l’itinerari Antoní (Document redactat al segle III, on apareixen recopilades les rutes de l'Imperi romà), com els vasos de Vicarello (quatre gots de plata on estan gravats els noms i les distàncies entre les diferents estacions de la via que portava de Gades a Roma,) situen Intibili (possiblement Traiguera) entre Hildum i Tortosa, però no esmenta Lupricatum.
Per una altra part en el Llibre de Repartiment de Mallorca es troben relacionats noms de musulmans procedents del Rahal Alubrecatí, assenyalant que aquest lloc està situat entre Alcalà de Xivert i Borriana. També el Llibre de Repartiment de València fa constar el nom de quatre lobrecatins més.
Unint tot el que tenim i acotant les fites Llobregat afirma que Lupricatum estaria situat entre Les Coves, Alcalà, Vilanova, Vall d’Alba, Cabanes, Orpesa i Albalat, posant molt en dubte que Lupricatum es puga identificar amb Torreblanca per la distància a la Via Augusta, considerant que podria ser l’Hostalot de Vilanova.
Per una altra part, Roca Traver manté la identificació territorial de Lupricatum i Torreblanca, tant en la publicació Noticias Históricas de Torreblanca com en diversos opuscles publicats juntament amb els programes de festes locals, és més, en un d’ells diu textualment “Y al inicio de nuestro trabajo aportábamos la información que me hicieron llegar mis amigos los Dres. Fletcher Valls i Llobregat Conesa –los más versados en la edad antigua de nuestra historia –quienes me confirmaban la posibilidad de que el mansió de Lupricatum estuviera ubicado en nuestro cerrete del calvario ...”. El que indicaria que Llobregat, malgrat ser partidari inicialment d’una altra ubicació contempla també aquesta possibilitat.

(Publicarem la segona part de l’article dins d’uns pocs dies.)

5 comentaris:

  1. Molt interessant la síntesi que fas, Josep Maria.
    Entenc que la referència a Enric Llobregat és l'articulet publicat en Sharq al-Andalus.
    Convindria que citares les fonts per a seguir millor el teu resum.
    M'imagine que en el pròxim capítol Tindràs en compteels treballs de Ferran Arasa.
    Si pots posa un mapa o croquis. Els de Cabanes, per ex. Saben on està el castell de Sufera perquè el tenen davant camí de la Pobla o de les Santes. Un mapa facilita la
    Comprensió dels itineraris principals i secundaris.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc és per mi una total satisfacció que persones com tu, seguiu el meu blog i he d'agrair molt els teus comentaris.
      Tal com dius la referència a Llobregat és sobre " La perduración de un topónimo de la Via Augusta..." publicat a Sharq al.Andalus però també "La geografia antiga valenciana i l'Anònim de Ràvenna. Notes de Lectura" i "Relectura del Ravennate: dos calzadas, una mansión inexistente y otros datos sobre la geografia antigua del País Valenciano", també d'ell.
      Respecte a les notes de bibliografia t'he de dir que estan en eltreball inicial, però que vaig decidir no incloure-les en les publicacions del blog ja que jo el destinava més a la difusió de la nostra història, amb voluntat de divulgació simplement. No obstant si és seguit per estudiosos com tu, hauré de fer-te cas i posar les fonts també.
      He llegit molts articles d'Arasa, sobre la Via Augusta, l'Hostalot i demés, encara que no fa moltes referències a Lupricat. Entre els autors que estic consultant estan Muñoz Català, Norberto Mesado i Joan Negre. Com encara estic acabant-lo de redactar, accepte tots els suggeriments. Una abraçada i reitere les gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Me pareix un treball magnífic el que fas, continúa aixi per il lustrarmos tan als que ens estimem el mostré poblé, segueix aixi I gracies per tot.

    ResponElimina
  3. No se el perquéxito se ha firmat com anchoa to, soc Gregorio Broch.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gregorio. Ja havia vist que ho has compartit. Un plaer parlar amb tu.

      Elimina