dimecres, 1 de setembre del 2021

EL NOM DE TORREBLANCA

El fet de llegir en el facebook un article dedicat al nostre poble en el que, una vegada més s’afirmava injustificadament que la procedència del topònim Torreblanca està lligat al nom de Na Blanca de Cardona i la seua torre i que, després d'un comentari meu fet al facebook, afortunadament han canviat, m’ha fet considerar la conveniència d’escriure un nou article que puga aclarir els orígens del nom de Torreblanca. 

Cal dir que ja vaig explicar la impossibilitat de que Na Blanca de Cardona fora l’originària del nom de Torreblanca en la conferencia que jo mateix vaig fer a Torrenostra el 9 d’agost de 2016 titulada Sant Francesc, la nostra Torre blanca, amb els següents fonaments. 

Hem de tindre en coompte que Jaume I, el 27 d’abril de 1225, concedeix el castell de Miravet amb tots els seus dominis, el que es coneix com la Tinença de Miravet, a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, amb tots els seus termes, masies i alqueries i en cita com un dels límits de la donació la torre de Lupricat.

“...damus, offerimus et assignamus ... castrum Mirabeti et castrum Çufere, quorum affrontationes, taliter terminantur; includunt quidem isti termini omnia et tota montanea Abinzyulus ... usque ad Turrem de Luppricato et usque ad mare et de mari usque ad Coves ... “. 

 O siga que deixa constància de la donació dels Castells de Miravet i de Sufera incloent els seus termes fins la torre de Lupricat, lloc que, encara que no s’ha pogut identificar amb seguretat, és molt possible que corresponga a algun punt proper a Torreblanca, però que, a part de designar una torre no hi ha altra correspondència amb l’actual nom. 

Per tant sembla que el nom de Torreblanca no apareix abans de la repoblació feta després de la conquesta dels terrenys, per el rei En Jaume; però Enric Guinot publica la relació de veïns treta del Morabatí, datada l’any 1379, i ja es refereix a Torreblanca amb aquest nom; també tota la documentació referent a l’assalt realitzat, poc anys després, per pirates musulmans, a la nostra població, es fa citant Torreblanca o Turris Alba, el mateix nom en llatí. 

Aleshores d’on ve el nom dels nostre poble? Hi havia una torre blanca? No ho podia ser la Torre del Marqués perquè no estava construïda encara. 

Va ser Don Paco Roca, cronista oficial de Torreblanca, qui va presentar, ja fa molts anys l’església de Sant Francesc, situada al Calvari, com la torre blanca que li donava nom a aquest grupet inicial de cases. També va expressar la possibilitat de que Sant Francesc fora la Torre de Lupricat que apareix en la donació de Jaume I.

En el que fa a la torre de Lupricat no podem donar-li la raó, perquè el resultat de l’estudi que l’arqueòleg Sergi Selma va fer en 1998, conclou que l’església es va construir a les darreries del segle XIII o inicis del XIV, ja que és una església de conquesta, com la que hi ha al peu del castell d’Albalat, i aquest tipus es feia poc després de la repoblació.

Però, precisament aquest mateix estudi arqueològic li dona base a l’afirmació de Roca Traver de que pot ser la torre blanca. Ho explique. 

L’estudi arqueològic citat explica que l’actual ermita de Sant Francesc és conseqüència d’importants modificacions estructurals fetes sobre la construcció inicial ja que era una torre amb coberta plana i merlets, cosa que si ens fixem encara podem vore. 


Detall del mur situat a l'oest on es poden vore els merlets.
N'he perfilat uns quant per facilitar-ne la identificació. 


Una segona prova dels canvis fets en Sant Francesc està en la presència d’unes mènsules que avui no tenen cap funció i que servien com a punt de suport de l’estructura de la coberta. Encara podem vore-les avui si pugem a les voltes on podem comprovar que estan situades per baix del nivell del sol actual.

Datell d'una de les ménsules
El gran canvi que se li dóna a la construcció consisteix en convertir en una volta amb arcs apuntats, típics del gòtic, amb superior coberta amb teulat a dues aigües, el que era una superfície plana, amb terrassa per a vigilar, protegida per merlets. 
Aquesta modificació també ocasiona la necessitat de reforçar les parets amb sòlids contraforts pel canvi de forces motivat pel canvi d’estructura. 



Aci podem vore dos dels sòlids contraforts de Sant Francesc.

Un últim element a tindre en consideració és el matacà existent en la paret que dona a l’est, situat sobre la porta inicial, avui tapiada. Els matacans són elements de protecció que es situaven sobre les portes i permetien utilitzar armes defensives a traves de la zona inferior que era oberta, i així protegir  la porta dels atacs enemics. Aquest matacà també esta per baix del nivell de la volta i ens dona el nivell de la terrassa inicial. 
Matacà situat sobre la porta inicial tabicada.
Avui dóna a un pati particular.
Tot el que he dit explica que l’actual església de Sant Francesc es va construir en els primers moments de la repoblació i complia al mateix temps les funcions d’església, edifici públic per reunions i baluard defensiu de les persones que habitaven els primer focs que estarien propers a l’església, com demostra la resta de muralla existent. 

Si posem un poc d’imaginació i llevem de la nostra vista les cases que avui la oculten vorem que aquesta torre, ubicada dalt del turó de l’actual calvari,  es divisava des de qualsevol lloc de la plana i, tot pareix que és la torre blanca que li dóna nom al nostre poble. 

Imatge que podria tindre Sant Francesc al seu inici. 


Acabaré afirmant que no és possible que el nom de Torreblanca tinga la seua procedència en Na Blanca de Cardona i l’anomenada torre del marqués (que també té el nom de torre de Sant Josep en referència a la capella que hi ha al seu costat), perquè Blanca de Cardona és molt posterior en el temps a la primera data d’utilització del nom de Torreblanca. 

De quina època data Na Blanca de Cardona?  Haurem de preparar un altre post parlant-ne d'ella però, de moment direm que José Ruíz de Lihory, Marques d’Alcahalí, encara que no cita cap documentació al respecte la situa en el segle XVI.

Podeu trobar més informació sobre el nom de Torreblanca en els següents articles de Crònica Històrica de Torreblanca: