Qui és Rafael Guastavino? Segurament si ho pregunteu en
Torreblanca, molt poques persones us donaran contestació al respecte, però ha
estat una personalitat internacional del món de l’arquitectura que pràcticament
desconeixem en el poble del qual procedeix.
 |
| Rafael Guastavino Moreno |
Rafael Guastavino Moreno va nàixer a València l’1 de març de
1842. Son pare era un ebenista de Barcelona, Rafael Guastavino Bruch, i sa mare
Pasquala Moreno Esbrí, era de Torreblanca.
El cognom Guastavino és de procedència italiana ja que el seu iaio patern, Carlo Maria Giuseppe
Guastavino Agnati, procedia de Varazze, població propera a Gènova, en la
Ligúria italiana. Aquest es va traslladar a Barcelona, on es va dedicar a la
construcció de pianos i es va casar amb Maria Josefa Buch. Tingueren un fill
de nom també Rafael.
Mentrestant, a Torreblanca, hi vivien Manuel Moreno i Maria
Josefa Esbrí, que tenien una filla de nom Pasquala, la que es casaria, en la
ciutat de València, amb Rafael Guastavino Buch matrimoni que tindria una
nombrosa descendència formada per 14 fills dels que només en sobreviurien cinc,
un d’ells el protagonista de l’article Rafael Guastavino Moreno que va nàixer a
València el primer de març de 1847.
A València va estudiar violí, però prompte s’interessa per
l’arquitectura i se’n va a Barcelona per
a estudiar en la Escola Especial de Mestre d’Obra i, al mateix temps, es
matricula en Història i Teoria de les Belles Arts, per a conèixer a fons els
diferents estils arquitectònics.
 |
| Teatre La Massa |
El primer projecte important va ser la Fàbrica Tèxtil Batlló
on ja va utilitzar la volta tabicada,
coneguda també com volta catalana, que
seria la base del que va nomenar “construcció cohesiva” que consistia en la
construcció de les voltes mitjançant la col·locació successiva de vàries capes
de rajoles una sobre l’altra, tècnica que segons uns procedeix d’Itàlia i que a
Catalunya s’havia utilitzat en els
sostres de les plantes baixes de les masies. També hi ha qui considera que
aquest procediment és una evolució de la
tècnica prehistòrica de les casetes de falsa volta, fetes en pedra seca, tant
abundant en les poblacions de Castelló. Hem de considerar que seguia tenint
relació amb Torreblanca, on vivia la seua àvia i al mateix temps padrina de
bateig, Maria Josefa, a on hauria pogut vore aquestes construccions. Poc
després va construir el Teatre La Massa de Vilassar de Mar amb una
impressionant cúpula
Guastavino abandona
Barcelona i se’n va a Estats Units l’any 1881; segons John Ochsendorf,
Professor Assistent de Tecnologia de la Construcció en el Massachusetts
Institute of Technology, per una barreja de motius personals i
professionals. Entre les primeres la Medalla al Mèrit que va obtindre el seu estudi
sobre la “Millora de la salubritat de les ciutats industrials” presentat
en l’Exposició del Centenari de Filadelfia l’any 1876, i també la major
facilitat d’accedir al ciment Portland necessari per als seus projectes; la raó
personal estaria en la separació de la seua primera dona que se n’havia anat a
l’Argentina eixe mateix any.
Una vegada en els Estats Units va aprofitar la proximitat en
el temps del conegut com Gran Incendi de Chicago de 1871, que va cremar més de
1.000 hectàrees, en el que van morir més de 300 persones i més de 10.000 van
quedar sense casa. Un incendi fortuït es va transmetre ràpidament per una ciutat
construïda totalment en fusta. Guastavino va presentar com a principal qualitat
del seu sistema de construcció -sense fusta, a base de voltes fetes de rajola
sobre pilars de ferro- la gran resistència
al foc i va fundar la Fireproof Construction Company -Companyia
Constructora a Prova d’Incendis- en 1889, en Nova York a on ja treballava amb
el seu fill. Per a demostrar l’efectivitat d’aquesta tècnica i promocionar-la,
anys abans, havia pres foc a dues cases de Connecticut que havia construït ell
prèviament, fotografiant tot el procés.
Abans ja havia construït la Biblioteca de Boston, el que el
va fer més conegut i, al mateix temps, el va motivar per a escriure el Assaig sobre la Teoria i la Història de la Construcció Cohesiva.
A continuació construiria mes de mil edificis en el Estats Units dels que més
de tres-cents estaven a Nova York.
 |
| Guastavino sobre les voltes de la Biblioteca de Boston |
Guastavino seria el elegit per a construir el pavelló
espanyol de l'Exposició Universal de Chicago de 1893, que commemorava el
centenari del Descobriment d’Amèrica. Va fer una reproducció de la Llotja de la
Seda de València, encara que aquesta construcció gòtica no va agradar massa.
 |
| Estació de metro City Hall |
Entre els més de 300 edificis que va deixar a Nova York es
troben diverses esglésies com St. Bartholomew o la Catedral de St. John the
Divine, que té una cúpula de més de 30 metres de llum; Hospitals com el Mount
Sinaí; Museus com el Metropolità; els baixos del pont Quennsbororugh; l’estació
de metro de City Hall que avui està tancada (poden voreu unes magnífiques imatges en (https://www.youtube.com/watch?v=eWBst5b27oI);
també va construir la Gran Central Terminal (estació molt coneguda per aparèixer en
diverses pel·lícules, potser la més famosa la de Los Intocables de Elliot Ness en
l’escena en la que un cotxet amb un bebé cau per les escales durant un tiroteig); el
conegut Hotel Plaza ( molt esmentat avui per ser propietat de l’actual
President d’EEUU Donald Trump); l’edifici de la Borsa de Wall Street o el
Carnegie Hall, la sala de concerts més
coneguda dels Estats Units, famosa per la seua qualitat acústica. Cal dir al
respecte que Guastavino, qui tenia una ampla cultura musical, va estudiar la
acústica dels materials de construcció i va patentar en 1911 el
Akoustolith, una rajola que absorbia el so i que podia utilitzar-se per afinar
el comportament acústic de les construccions.
 |
| Estació Grand Central Terminal |
Cal dir que Rafael Guastavino i el seu fill d’igual nom han
estat unes figures de l’arquitectura en els Estats Units; l’any 1900 es va fer
una enquesta entre els arquitectes nord-americans que buscava els 10 edificis
més bonics i entre els proposats de l’època de Guastavino només dos no eren
construccions seues.
Citem la curiositat de que el pare mai va tornar a València,
però sí que ho va fer el seu fill qui per a tornar als Estats Units tenia un
bitllet en el Titànic encara que, afortunadament no va poder arribar a temps
per a pujar.
En quant a estudis sobre la seua obra, en 1968, l’
historiador de l’arquitectura,George Collins, fa un inventari dels edificis de
Guastavino i rescata els arxius de la companyia que ara estan en la biblioteca
de la Universitat de Columbia; l’any 2001 es fa una exposició titulada Les
voltes de Guastavino; el 2002 Salvador Tarragó publica un catàleg de les seues obres; la professora Mar Loren presenta la primera tesi doctoral sobre
l’arquitecte, l’any 2004; el 2008, acadèmics dels Estats Units celebren el
centenari de la mort de Guastavino pare; el 2009, la Generalitat Valenciana
organitza una exposició de nom Guastavino Co. La reinvenció de l’espai
públic a Nova York; i ara fa uns pocs mesos la 2 de RTVE li va dedicar un programa: "El
arquitecto de Nueva York: Rafael Guastavino" que es pot vore en la
següent adreça: http://www.rtve.es/television/20161017/arquitecto-nueva-york-rafael-guastavino/1332001.shtml.
Crec que valia la pena dedicar-li un article a una persona a
la que el New York Times, en l’esquela publicada per la seua mort va nomenar L’Arquitecte
de Nova York
.
