dimarts, 25 d’abril del 2017

Quan el mal ve d’Almansa... a tots alcança.

Quadre de la batalla d'Almansa, pintat per Buonaventura Ligli que es trova a l'entrada de Les Corts Valencianes
Avui és 25 d'abril i cal que recordem què significa aquesta data per al poble valencià. Tal dia com avui es va produir la batalla d’Almansa en la que les forces austriacistes van ser derrotades per les borbòniques deixant obert el camí cap a València, i a l’ocupació de tot el País Valencià, primer pas per a la desaparició real del Regne de València i la conseqüent victòria dels borbons en la guerra de Successió. A conseqüència d’aquesta derrota vam perdre els furs i vam ser assimilats, “por el justo derecho de conquista”, a la legislació castellana, molt distinta de la valenciana, tal com expressa en el Decret de Nova Planta Felip Vé, el primer borbó que accedeix a la corona espanyola. 

Són moltes les persones que desconeixen aquesta fita històrica, cabdal per al País Valencià, ja que, la mojoria, mai vam tindre en els nostres llibres de text; aquest és el motiu que m’impulsa a escriure e el present article en la Crònica Històrica de Torreblanca, la simple divulgació del fet. Potser algú crega que no quadra en un blog d’història local; ben al contrari el Decret de Nova Planta influeix en l’organització municipal i, per tant, en el nostre poble, més encara quan Torreblanca mantindrà com a conseqüència de la instauració del nou sistema organitzatiu, un pleit amb el bisbat de Tortosa per la interpretació dels nomenaments en el règim de Nova Planta, estudiat per Roca Traver, i del que parlarem en una altra ocasió, ja que considere necessari tindre abans un coneixement bàsic del fets que ens van portar  a la publicació de la Nova Planta. 

L'Arxiduc Carles d'Àustria
Abans de morir Carles II, anomena’t el “Hechizado”, com no va tindre descendència, la corona espanyola va haver de buscar en l’estranger una persona per a cenyir-se-la; l’elecció feta pel darrer Àustria i expressada en el seu testament va recaure en el Duc d’Anjou, Felip de Borbó, nét del rei de França, Lluís XIV. Aquesta elecció va encendre totes les alarmes en la resta de països europeus ja que la coincidència en els borbons francesos de la possessió al mateix temps de les dues corones.,la francesa i la espanyola, trencava l’equilibri en el continent. De seguida l’emperador Leopold reclama la corona per a l’altre candidat, el seu fill, l’arxiduc Carles, que era nét de la infanta Maria Anna d’Espanya. Aquest fet origina la guerra de Successió espanyola, convertint-la en un conflicte internacional: per una part França i per l’altra, amb els austríacs, s’alien Anglaterra, Portugal i els Països Baixos. El regne de Castella es posa al costat del Borbó mentre que la Corona d’Aragó es manifesta partidària de l’Àustria. Però no tota la societat valenciana pensa igual, la guerra de Successió esdevindrà al mateix temps en un conflicte social; els camperols, les classes mitjanes, els professionals liberals, la baixa noblesa i el baix clergat són majoritàriament austriacistes, mentre que l’alta noblesa i l’alt clergat són borbònics. La majoria de poblacions valencianes es decanten per l’Arxiduc. El nom de botiflers s’assigna als partidaris de Felip Vé. (la paraula procedeix de beaute fleur, en referència a la flor de lis, símbol dels borbons) mentre que els seguidors de Carles d’Àustria son nomenats maulets. Què faria Torreblanca? No en conec dades, però un poble de camperols humils, i sotmés a un senyor feudal, és de pensar que la promesa de l’abolició dels impostos senyorials, que va fer Carles, el faria decantar al seu favor. Per contra, el titular del senyoriu, el bisbe de Tortosa, en aquells anys Silvestre Garcia Escalona, era un fervent partidari del Borbó. Aquest bisbe en una visita a Castelló va ser detingut per una partida de miquelets, però les tropes borbòniques el van alliberar. Es va exiliar a Madrid i quan les forces borbòniques van recuperar Tortosa, va tornar a la diòcesi. Va estar present en el jurament del primer governador militar i corregidor borbònic de Tortosa, efectuat el 24 de febrer de 1709.

 Saltant-nos els distints episodis de la guerra, arribem a la derrota d’Almansa que va precipitar la rendició de la capital valenciana. El francés va signar unes capitulacions per a la ciutat en les que oferia una amnistia general i el retorn dels privilegis. Tot va ser fals, la repressió va ser la reacció borbònicano no només en la capital sinò a  tot el regne; Xàtiva va ser arrasada i el seu nom canviat pel de Sant Felip, en honor al borbó (des d’aleshores es coneixen els xativins amb el nom de socarrats, igual que els de Vila-real, ciutat on la repressió també va ser brutal) El responsable de la crema de Xàtiva, d’Asfeld, va dir la célebre frase de “ no hi ha prou arbres a València per penjar tots els traïdors”, que no deixa dubte de la repressió borbònica contra els valencians. 

Després de la conquesta del Regne de València, Felip V publica el decret de Nova Planta que reproduïm: 

CONSIDERANDO haber perdido los Reynos de Aragon y de Valencia, y todos sus habitadores por la rebelion que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como á su legítimo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tan liberal mano se les habian concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demas Reynos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos Reynos de Aragon y de Valencia, pues á la circunstancia de ser comprehendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelion: y considerando tambien, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogacion de leyes, las quales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podria yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante á los de Aragon y Valencia; he juzgado por conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España á la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y pausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos Reynos de
Felip de Borbó, tal com està a Xàtiva, penjat cap per
avall, per l'incendi i repressió de la ciutat efectuat
 després d'haver-la conquistat.
Aragon y Valencia; siendo mi voluntad, que estos se reduzcan á las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razon mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragon y Valencia, de la misma manera que los Aragoneses y Valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distincion; facilitando yo por este medio á los Castellanos motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando á los Aragoneses y Valencianos recíproca é igualmente mayores prue¬bas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban ántes, y ahora quedan abolidos: en cuya conseqüencia he resuelto, que la Audiencia de Ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragon, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en estas, sin la menor distinción y diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de Jurisdiccion eclesiástica, y modo de tratarla, que en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en conseqüencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar: de cuya resolucion he querido participar al Consejo, para que lo tenga entendido.

El text del decret mostra dues idees principals: la primera la de deixar ben clara la legalitat de l’accés de Felip Vé a la corona espanyola, idea que reitera en el breu text en una doble direcció: primer recalca el justo derecho de conquista , derivat del seu triomf per les armes, però també insisteix en la seua legitimitat hereditària : ens recorda que és el legítimo Rey y Señor, al temps que tira en cara que havien faltat al juramento de fidelidad. La segona idea és la notificació de la supressió de todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, idea en la que redunda al dir que ha considerat convenient abolir y dergar enterament, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, pràctica y constumbre hasta aquí observadas en los referidos Reynos de Aragon y Valencia, amb la conseqüent imposició de les lleis castellanes (por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España á la uniformidad de unas mjismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por la leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo) i que recorda que ja ha posat en funcionament amb la Audiencia de Ministros que se ha formado para Valencia ... observando literalmente la mismas regalias,, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en estas, sin la menor distinción y diferencia,  excepció feta de tot allò que fa referència a las controversias y puntos de Jurisdicción eclesiástica, punt important perquè originarà l’esmentat conflicte entre Torreblanca i el bisbat de Tortosa, al que li dedicarem una altra entrada del blog. Encara ens mostra una tercera idea que és la de la magnanimitat del rei que ens fa el favor d’igualar-nos als castellans en la possibilitat d’accedir a los oficios y empleos de Castella al temps que els permet als Castellans (lògicament qualificats de nobilísimos vasallos en contraposició a valencians i aragonesos que som els vençuts) i que, en realitat només significarà que els subdits de castella assumiran els càrrecs a Valencià molt més que a la inversa.

Mapa dels països que particepen en la guerra de Successió espanyola
La realitat posterior, com ja hem dit, és que es compleix el sotmetiment a les lleis foranies i la desaparició dels nostres furs i privilegis típics de tota la corona d’Aragó, però no es troba la magnanimitat del rei ja que hi ha una brutal repressió contra les poblacions que van plantar cara a les tropes borbòniques, que els valencians no som respectats, ni tant sols els seus partidaris, com va demostrar la seua reacció al memorial que li van presentar Pedro Luis Blanquer i José Ortí, en el que defenien que la major part de la població havia estat al costat del borbó (cosa que en boca dels redactants, pertanyents a les classes altes, no era mentida) i que reclamaven la restitució de furs i privilegis: el 4 de setembre arriba el memorial al rei i el 12, Blanquer i Ortí, són tancats a les torres de Serranos, i això que eren dels seus. 

Catalunya seguia resistint i la nova ofensiva austriacista aconsegueix les victòries a les batalles d’Almenar i de Monte Torrero, però les derrotes posteriors front els borbònics a Brihuega i Villaviciosa de Tajuña va obligar l'exercit austriacista a replegar-se.

La situació canvia de manera precipitada per la mort de Josep I, emperador d’Àustria i germà de l’arxiduc, ja que Carles d'Austria es nomenat Emperador. Aquest fet canvia de nou el mapa europeu ja que tant perillosa és la possible unió de la corona espanyola amb la francesa com amb l’austríaca. En aquesta nova situació es signa el Tractat d’Utrecht el 1713, pel qual es reconeix a Felip d’Anjou com a rei. Espanya perdria tota la resta de dominis a Europa: A Gran Bretanya es cedeix Menorca i Gibraltar; Carles VI d'Àustria obté els Països Baixos espanyols, el Milanesat, Nàpols, Flandes i Sardenya; França obté definitivament el Principat d'Orange. Felip Vé, a  canvi de acceptar que no es podran unir els regnes de França i Espanya en una sola persona, obté el reconeixement com a rei de la Corona de Castella i de les Índies. 

Pel que podem vore, els de fora tots guanyen, els d’ací només perdem; es perd Gibraltar i Menorca, Sicília i Sardenya a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona de Castella. Què més li dóna a Felip Vé si quan vam anar a buscar-lo, ell no tenia res de tot açò. Però a més hem perdut vides, moltes vides, per la guerra i per la repressió posterior; el valencians hem perdut els furs i privilegis, ens han imposat les normes castellanes, el valencià deixarà de ser una llengua oficial per a castellanitzar-se l’administració. A canvi les tropes austriacistes abandonaran la península i deixaran indefensos els catalans assetjats en Barcelona per a que els passe el mateix que a nosaltres.

D’ahí ve la dita popular valenciana que dóna títol a aquest article: quan el mal ve d’Almansa a tots alcança . Efectivament a tots no només al maulets sinó també al botiflers. El 25 d’abril és una data que tota persona valenciana no pot oblidar, que hem de conèixer, i commemorar, per recordar que un llarg temps fórem una nació, una gran nació en temes culturals, econòmics i polítics.