L’any passat, el 25 d’abril, tal dia com avui, vam dedicar
un article a la batalla d’Almansa i el Decret de Nova Planta (http://cronicatorreblanca.blogspot.com.es/2017/04/quan-el-mal-ve-dalmansa-tots-alcanca_25.html),
pel qual el primer rei Borbó que hem tingut, ens va desproveir dels nostres
furs, privilegis, usos i costums castigats per rebels i en “justo derecho de justicia”.
Una sentència atribuïda al duc de Brerwick deixa clar els motius i la finalitat
de les mesures imposades: “Este Reyno ha sido rebelde a S.M. y ha sido
conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia y assí no tiene
más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiere conceder en adelante”.
També ho va deixar clar Felip V quan afirma “el deseo de reducir
todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos,
costumbres y tribunales, gobernándose igualmente por la leyes de Castilla.”
 |
| Batalla d'Almansa de Ricardo Balaca |
A conseqüència de la
Nova Planta es van modificar totes les institucions valencianes i van ser imposades
les castellanes; vam passar d’una
monarquia pactista, on el poder reial era en certa manera controlat per les
institucions forals, a una monarquia absolutista sense cap control sobre les
seues accions; una monarquia, a més, unificadora i centralista que, des del
primer moment, només buscava el control i sotmetiment de tot el nostre regne. La
Nova Planta, destrueix el regne de València en abolir l’ordenament jurídic
valencià i l’homologa al regne d’Espanya imposant les institucions castellanes.
L’Administració passa a utilitzar el castellà com a única llengua que també s’imposa
en els documents municipals.
Un dels òrgans més afectats va ser el municipi; van desaparèixer
els jurats, els racionals i els justícies, que van ser substituïts per corregidors,
alcalde major i regidors amb funcions molt diferents. Aquests canvis no van ser efectuats sense problemes i en
Torreblanca van originar un conflicte de competències entre la localitat i el
bisbat de Tortosa, senyor de la localitat.
He considerat que , per entendre millor el problema, cal explicar
quins són els canvis que els borbons introdueixen en l’organització municipal
i, per tant, dediquem avui l’article a explicar-los i ajornem el problema local
per a la següent entrada al blog.
A conseqüència de considerar-nos un país conquistat s’imposa
una administració militaritzada, i es crea una nova demarcació territorial, el corregiment, al front de la qual posa la figura del corregidor, càrrec
importat de Castella, que no existia al regne de València anteriorment i que es
convertiria en una figura clau. El corregidor seria nomenat entre els alts
oficials de l’exèrcit i assumiria, de fet, funcions de governador militar. Les
seues obligacions consistien en aplicar en el seu corregiment les instruccions
de la monarquia i controlar els òrgans de govern municipals. Molt
majoritàriament procedien de Castella i van generar múltiples problemes i abusos;
elegits entre l’estament militar, en realitat donaven mostra d’un menyspreament
de la vida civil que els portava a actuar de manera arbitrària freqüentment.
En els casos en que algú es decidia a fer un memorial en contra, van actuar
ràpidament contra els denunciants.
 |
| Felip V |
Tambe s’introdueix un nou càrrec nomenat Alcalde Major, que era una persona experta en lleis, que estava en les ciutats capçaleres del corregiment i en algunes altres; actuava com a jutge en substitució del corregidor al temps que es situava al front de la gestió econòmica i administrativa del municipi. És precisament el nomenament d’un Alcalde Major per a Torreblanca, fet pel cabildo de Tortosa, el que originarà el conflicte a que hem fet referència i que contarem en la propera entrada al blog.
I el tercer càrrec municipal era el dels regidors, en
quantitat que depenia del tamany del municipi i que eren nomenats per la
Audiència o, en cas de ser municipis de senyoriu, eren designats pel senyor.
Els canvis imposats en l’administració municipal són molt importants,
el corregidor és un militar que representa la monarquia en el corregiment i que
no representa els habitants del regne, contràriament al que feien les
institucions forals que representaven el municipi davant el poder del rei i constituïen
un control del mateix. L’Alcalde Major, que és considerat un element de modernitat
en el sentit que és un tècnic, un jurista, està baix el propi corregidor, actua
en consonància amb ell. Els regidors
passen a ser també designats amb la conformitat del propi poder reial o senyorial.
El municipi perdrà les atribucions que tenia, pensem que a
València els jurats tenien funcions sobre els abastament de la ciutat, principalment
en relació al blat i la carn, podien castigar les infraccions, inclús podien
armar galeres en defensa de la ciutat i del comerç, tenien funcions sobre la
ordenació dels gremis, sobre els preus, sobre les pastures. Ara el municipi perd
totes aquestes funcions i passa a ser un simple administrador al servei de la
monarquia i del senyor.
Els càrrecs seran sempre nomenats entre els fidels al poder,
i en aparèixer dificultats econòmiques els
càrrecs municipals es posarien en venda, en conseqüència era una inversió que
calia recuperar i produiria abusos. Els regidors seran vitalicis i, en molts
casos es passarien de pares a fills ja que el nomenament es produïa en funció de
la fidelitat i no de la capacitat.
El canvi és molt important, la Nova Planta, ens situa baix
el poder incontrolat i absolut de la monarquia; els alts càrrecs són de fora,
procedents de Castella i venen a imposar-se sobre un país conquistat, al marge
de la repressió posterior a la derrrota de la guerra de Successió i de l’incendi,
com a venjança, de ciutats com Xàtiva o Vila-real, és la imposició d’un model
social i polític molt distint del que teníem els valencians el ue marcarà la diferència entre el règim foral i la Nova Planta.
