Bon dia de Reis amb Joaquim Oliet

 He pensat que una bona manera de celebrar el dia de Reis  es podria fer aprofitant les valuoses imatges dels frescos que tenim a l’església parroquial de Sant Bartomeu, a Torreblanca, d’aquesta  manera, a més de servir de felicitació, podem donar a conéixer millor el nostre patrimoni històric-artístic.

L’obra que he triat atenent la data en què estem, lògicament,  és la de l’Adoració dels Reis que és una de les pintures que podem trobar sobre les voltes de la nostra església parroquial.

Adoració dels Reis de Joaquim Oliet. Església de Sant Bartomeu de Torreblanca
Foto Pasqual Mercé.

L’autor de tots els frescos de l’església de Sant Bartomeu és Joaquim Oliet, pintor naixcut a Morella, l’any 1775, fill d’un pintor i dorador local del mateix nom i de Tomasa Cruella, per la que emparentava amb Miquel Cruella, també pintor i dorador.

Als onze anys entra a l’Acadèmia de Belles Arts de  Sant Carles de València on començaria els estudis oficials als quinze anys, essent  deixeble de Maella, Vergara i Camarón, màxims representants de l’academicisme valencià. Tots tres influirien profundament en Oliet, principalment Josep Vergara.

L’any 1798 es casaria amb Margarita Fabregat, filla del també dorador Josep Fabregat, i ficaria la seua residència a Castelló i l’any 1803, l’acadèmia el nomenaria Acadèmic Supernumerari per un quadre seu representant Sant Roc amb el que començaria la seua millor època de treball,  pintant els frescos de l’Església de Les Coves de Vinromà,l’ermita de Vilanova d’Alcolea, la cúpula del convent de la Mercé de Borriana o l’església de Vilafamés.

Entre 1804 i 1805  pintaria la decoració mural de l’església de Sant Bartomeu de Torreblanca, en col·laboració del seu sogre, Josep Fabregat i del cunyat Joaquin Fabregat. Aquest treball, en paraules d’Ester Alba Pagán, de la Universitat de València, constitueix “una de les seues composicions pictòriques més completes”.

Començada la Guerra de la Independència es desplaçaria a Alcoi, per anar-se’n,  tres anys després a Morella. En aquest temps treballa molt en la Comarca d’Els Ports i els voltants deixant obres seues a la mateixa Morella, La Vallivana, Càlig i Vinaròs. Després tornaria a Castelló i d’ahí a Onda, on moriria en 1849.

L’obra  que comente avui és un fresc, o siga una pintura aplicada directament sobre els materials de la paret, en aquest cas sobre l’intradós de les voltes. No tenim cap estudi que ens parle de la tècnica utilitzada en els frescos de l’església parroquial de Torreblanca, però reproduirem l’explicació que fa Ramon Roig Segarra en “La restauració de les Pintures d’Oliet a l’Ermita de Vinaròs” ja que suposem que en els dos llocs va utilitzar la mateixa tècnica; “Les pintures d’Oliet van ser executades amb la tècnica del fresc en sec,  variant de la pintura tradicional al fresc, molt utilitzada en el barroc per la comoditat i exigències estètiques de l’època. Consisteix en aplicar el morter de calç i arena (intonacco) de la superfície que es va a pintar durant el dia, però els colors emulsionats amb aigua, pasta o beurada (mescla molt clara amb aigua) de calç s’apliquen sobre l’intonacco una vegada sec, amb la qual cosa, el pigment no queda aglutinat pel morter com passa en el “buon fresco”, sinó que està protegit únicament per l’esmentada capa de calç ...”.

Adoració dels Reis. Ermita de la Misericòrdia de Vinaròs

Precisament és a Vinaròs, a aquesta mateixa ermita de la Misericòrdia, on podem trobar unes altres versions, pràcticament idèntiques, d’alguns dels frescos de Torreblanca; concretament l’Adoració dels Reis que comente avui té una versió similar que reproduïm també per que es puga comparar. Podem vore que són quasi un calc l‘una de l’altra, Trobem en la de Vinaròs un grup d’àngels que no està en la de Torreblanca

Si seguim analitzant el fresc de Torreblanca observarem que la imatge ens presenta un composició compacta en la que la part central es personifica en Maria, el nen Jesús, i els mags Melcior i Gaspar, que identifiquem per els presents que ofereixen:  davant de tots, en un primer pla, identifiquem Gaspar que, prostrat davant Jesús, ha deixat el contenidor de l’encens, una naveta rodona amb peu de copa, als peus de la Verge; també agenollat a la seua esquerra està Melcior, amb el cofre de l’or a les mans. Davant ells veiem Maria, amb un mantell del típic color blau amb el que, des del barroc, es revesteixen les imatges de la Immaculada, potser ressaltant aquesta qualitat de Maria. Aquesta presenta el cos inclinat sobre Jesús al que sosté sobre les seues cames. Aquesta és l’escena central que l’autor ressalta dotant-la d’una il·luminació molt més intensa i més blanca que la resta de la composició.

Detall de la imatge de Jesús,
figura que presenta una
 major il·luminació

Al costat de la Verge, de peus i un poc més endarrerit, està Josep, i al costat esquerre, també plantat, trobem Baltasar, el rei negre, en un perfil molt tancat, quasi d’esquena. Oliet li dóna al mag negre, en la composició, un lloc secundari respecte als altres reis.

Com ja hem apuntat, l’autor presenta una gradació de l’importància dels protagonistes amb la utilització de la il·luminació, molt mes forta en el cas de Jesús, el personatge central, sobre el que cau directament el focus,  en segon lloc trobem Maria, Melcior i Gaspar, sobre els que cau una intensa llum, però que ja presenten zones d’ombra en el rostre i vestits; el tercer lloc en importància l’ocupen Josep i Baltasar, els quals presenten unes ombres més intenses que la resta de personatges.

Les figures de la composició estan organitzades seguint dues línies paral·leles; la primera forma una clara diagonal ascendent que comença en el cap del patge que apareix en l’angle inferior esquerre, segueix pels cap de Melcior i es prorroga fins el cap de Sant Josep. Precisament la funció de la figura del patge és la de donar origen a aquesta diagonal.

Línies compositives dominants

Paral·lela a aquesta  línia n’observem una segona formada per la inclinació del cos de Gaspar, Jesús i la Verge. Cal dir que aquest tipus de composició és més propi del barroc que dels pintors acadèmics del neoclassicisme, en les que les imatges presenten una disposició molt més equilibrada dins de l’espai del quadre.

Els personatges estan situats sobre unes escales i circumdats parcialment per uns ruïnes clàssiques amb columnes, el que és habitual en les obres neoclàssiques com aquesta. No obstant la composició, com ja he apuntat, no segueix exactament els criteris neoclàssics sinó, com també és normal a tota Espanya, segueix tenint característiques barroques.

Concloent diré que a Torreblanca disposem d’un ric patrimoni històric artístic, heretat dels nostres avantpassats, i que hem d’aprendre a tindre en consideració, valorar, cuidar i promocionar. Tot ell forma par de la nostra història i com a ciutadans i ciutadanes de Torreblanca hem d’estar orgullosos d’ell.

Bon dia de Reis