EL NOM DE TORREBLANCA

El fet de llegir en el facebook un article dedicat al nostre poble en el que, una vegada més s’afirmava injustificadament que la procedència del topònim Torreblanca està lligat al nom de Na Blanca de Cardona i la seua torre i que, després d'un comentari meu fet al facebook, afortunadament han canviat, m’ha fet considerar la conveniència d’escriure un nou article que puga aclarir els orígens del nom de Torreblanca. 

Cal dir que ja vaig explicar la impossibilitat de que Na Blanca de Cardona fora l’originària del nom de Torreblanca en la conferencia que jo mateix vaig fer a Torrenostra el 9 d’agost de 2016 titulada Sant Francesc, la nostra Torre blanca, amb els següents fonaments. 

Hem de tindre en coompte que Jaume I, el 27 d’abril de 1225, concedeix el castell de Miravet amb tots els seus dominis, el que es coneix com la Tinença de Miravet, a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, amb tots els seus termes, masies i alqueries i en cita com un dels límits de la donació la torre de Lupricat.

“...damus, offerimus et assignamus ... castrum Mirabeti et castrum Çufere, quorum affrontationes, taliter terminantur; includunt quidem isti termini omnia et tota montanea Abinzyulus ... usque ad Turrem de Luppricato et usque ad mare et de mari usque ad Coves ... “. 

 O siga que deixa constància de la donació dels Castells de Miravet i de Sufera incloent els seus termes fins la torre de Lupricat, lloc que, encara que no s’ha pogut identificar amb seguretat, és molt possible que corresponga a algun punt proper a Torreblanca, però que, a part de designar una torre no hi ha altra correspondència amb l’actual nom. 

Per tant sembla que el nom de Torreblanca no apareix abans de la repoblació feta després de la conquesta dels terrenys, per el rei En Jaume; però Enric Guinot publica la relació de veïns treta del Morabatí, datada l’any 1379, i ja es refereix a Torreblanca amb aquest nom; també tota la documentació referent a l’assalt realitzat, poc anys després, per pirates musulmans, a la nostra població, es fa citant Torreblanca o Turris Alba, el mateix nom en llatí. 

Aleshores d’on ve el nom dels nostre poble? Hi havia una torre blanca? No ho podia ser la Torre del Marqués perquè no estava construïda encara. 

Va ser Don Paco Roca, cronista oficial de Torreblanca, qui va presentar, ja fa molts anys l’església de Sant Francesc, situada al Calvari, com la torre blanca que li donava nom a aquest grupet inicial de cases. També va expressar la possibilitat de que Sant Francesc fora la Torre de Lupricat que apareix en la donació de Jaume I.

En el que fa a la torre de Lupricat no podem donar-li la raó, perquè el resultat de l’estudi que l’arqueòleg Sergi Selma va fer en 1998, conclou que l’església es va construir a les darreries del segle XIII o inicis del XIV, ja que és una església de conquesta, com la que hi ha al peu del castell d’Albalat, i aquest tipus es feia poc després de la repoblació.

Però, precisament aquest mateix estudi arqueològic li dona base a l’afirmació de Roca Traver de que pot ser la torre blanca. Ho explique. 

L’estudi arqueològic citat explica que l’actual ermita de Sant Francesc és conseqüència d’importants modificacions estructurals fetes sobre la construcció inicial ja que era una torre amb coberta plana i merlets, cosa que si ens fixem encara podem vore. 

Detall del mur situat a l'oest on es poden vore els merlets.
N'he perfilat uns quant per facilitar-ne la identificació. 

Una segona prova dels canvis fets en Sant Francesc està en la presència d’unes mènsules que avui no tenen cap funció i que servien com a punt de suport de l’estructura de la coberta. Encara podem vore-les avui si pugem a les voltes on podem comprovar que estan situades per baix del nivell del sol actual.

Datell d'una de les ménsules

El gran canvi que se li dóna a la construcció consisteix en convertir en una volta amb arcs apuntats, típics del gòtic, amb superior coberta amb teulat a dues aigües, el que era una superfície plana, amb terrassa per a vigilar, protegida per merlets. 

Aquesta modificació també ocasiona la necessitat de reforçar les parets amb sòlids contraforts pel canvi de forces motivat pel canvi d’estructura. 

Aci podem vore dos dels sòlids contraforts de Sant Francesc.

Un últim element a tindre en consideració és el matacà existent en la paret que dona a l’est, situat sobre la porta inicial, avui tapiada. Els matacans són elements de protecció que es situaven sobre les portes i permetien utilitzar armes defensives a traves de la zona inferior que era oberta, i així protegir  la porta dels atacs enemics. Aquest matacà també esta per baix del nivell de la volta i ens dona el nivell de la terrassa inicial. 

Matacà situat sobre la porta inicial tabicada.
Avui dóna a un pati particular.

Tot el que he dit explica que l’actual església de Sant Francesc es va construir en els primers moments de la repoblació i complia al mateix temps les funcions d’església, edifici públic per reunions i baluard defensiu de les persones que habitaven els primer focs que estarien propers a l’església, com demostra la resta de muralla existent. 

Si posem un poc d’imaginació i llevem de la nostra vista les cases que avui la oculten vorem que aquesta torre, ubicada dalt del turó de l’actual calvari,  es divisava des de qualsevol lloc de la plana i, tot pareix que és la torre blanca que li dóna nom al nostre poble. 

Imatge que podria tindre Sant Francesc al seu inici. 

Acabaré afirmant que no és possible que el nom de Torreblanca tinga la seua procedència en Na Blanca de Cardona i l’anomenada torre del marqués (que també té el nom de torre de Sant Josep en referència a la capella que hi ha al seu costat), perquè Blanca de Cardona és molt posterior en el temps a la primera data d’utilització del nom de Torreblanca. 

De quina època data Na Blanca de Cardona?  Haurem de preparar un altre post parlant-ne d'ella però, de moment direm que José Ruíz de Lihory, Marques d’Alcahalí, encara que no cita cap documentació al respecte la situa en el segle XVI.

Podeu trobar més informació sobre el nom de Torreblanca en els següents articles de Crònica Històrica de Torreblanca:

http://cronicatorreblanca.blogspot.com/2016/09/luppricatum-es-torreblanca-primera-part.html

http://cronicatorreblanca.blogspot.com/2016/10/lupricatum-es-torreblanca-conclusio.html 

LA MASIA D’EL CAMPÀS

 

Vista exterior de l'edifici anomenat "El Campàs" de Torreblanca

Massa vegades ens passa desapercebuda la importància de construccions singulars i deixem que desapareguen o es modifiquen sense  cap criteri conservacionista. A Torreblanca ens ha passat, al llarg dels anys hem permés que es modifique la part alta del poble, la més antiga, com el carrer Bonaire, i que perga tota la seua idiosincràsia;  per sort encara queden alguns edificis que caldria protegir per assegurar que la seua conservació els permeta seguir sent testimoni visible del nostre passat.

Quan hi ha hagut governs sensibles amb el patrimoni historicoartístic s’han fet notòries actuacions, com ha passat amb l’església de conquesta de Sant Francesc, situada dins del Calvari,  o amb la torre de guaita de Torrenostra.

Ara pareix que no és el cas i ha sigut la iniciativa de Compromís  que ha aconseguit que el Ministeri de Cultura declare Bé d’Interés Cultural la masia d’El Campàs, d'acord amb el que disposen els articles 12 de la Llei 16/85, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (B.O.E. 29.06.85) i 21 de Reial Decret 111/86, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei (B.O.E. 28.01.86), i ha estat inscrit en el Registre General de Béns d'Interès Cultural amb el codi definitiu d'identificació 30188.

És per això de l’actualitat, també per agrair a les persones que s’han preocupat de protegir aquest edifici espectacular, que  dedicaré un article de la Crònica Històrica de Torreblanca a la masia d’El Campàs.

El Campàs  és el nom d’una finca que originàriament formava part del domini del marquesat de Torreblanca i que pareix que va ser propietat de Blanca de Cardona,  passant posteriorment a la família Selva;  com estava  dins dels terrenys del projecte “Doña Blanca Golf” , després de la fallida del projecte,  va passar a propietat de la Sareb, o siga el “Banco Malo”, situació en què es troba avui.

Arcades de l'interior d'El Campàs

La documentació referent a aquest edifici és pràcticament inexistent o almenys desconeguda per mi, per la qual cosa em limitaré a fer una descripció superficial del mateix.

El Campàs  és un edifici  situat al camí  de Cap i Corp, i que està en la finca del seu nom la qual formava part dels dominis del marquesat de Torreblanca. Externament presenta característiques defensives,  amb  espitlleres, i també una sèrie de contraforts que reforcen les arcades interiors.

L’interior presenta una triple arcada que configura tres naus,  la central més alta i formada per arcs apuntats, a l’estil gòtic. Aquests arcs  tenen la part inferior, el seu basament, format per carreus, o siga, blocs de pedra tallada, mentre que la part superior de les arcades es veu formada per una argamassa, de manera que constitueix una continuïtat indiferenciada de l’arc  amb el carcanyol, o siga, la superfície llisa existent entre l’arc i el sostre.

 Les dues naus laterals estan formades per arcs de mig punt, que comparteixen les mateixes bases amb els arcs ojivals del centre. Aquestes arcades laterals tenen una llum inferior a la de la nau central.

Carreus de la base de les columnes

Per l’interior l’edifici està cobert per una senzilla sostrada de fusta, muntada sobre cabirons . Aquesta sostrada està coberta, per l’exterior, per les teules habituals en les construccions de  la nostra terra. Tant la sostrada de fusta com la coberta de teules es troba en un estat molt deficient que facilita les filtracions de l’aigua de pluja.

L’estructura de l’edifici fa recordar  unes antigues drassanes, encara que l’únic  ús conegut és el de magatzem agrícola i, molt possiblement, estable d’animals, com dona a pensar la presència d’uns possibles pessebres. L'existència d’una  mola i algunes estructures interiors que caldria estudiar millor,  donen a pensar que podria haver funcionat en el seu interior algun molí.

Les dimensions i característiques d’aquest edifici el fan únic no només pel seu valor històric artístic, sinò també per les possibles utilitats, no només culturals. La seua situació a pocs metres de la mar, amb un gran espai propi, li dóna moltes possibilitats; no hi ha massa edificis singulars d’aquestes característiques per la zona.

Sostrada de fusta interior

La seua restauració i incorporació al patrimoni públic hauria de ser un objectiu principal, tal com es va fer amb la torre de guaita de Torrenostra.