 |
| Unionistes i Federals es disputen la República |
El fenomen del
cantonalisme és una conseqüència de la inestabilitat del segle XIX espanyol, en
el qual es van provar totes les opcions
polítiques possibles i entre elles el federalisme, força latent que de
manera periòdica es manifestava i demanava la seua oportunitat; els federalistes
intransigents, descontents amb la lentitud de les mesures legals del govern de
Pi i Margall van impulsar la revolució des de baix cap a dalt per arribar a
la república federal a partir de les declaracions cantonals de les localitats.
 |
| En roig les zones de domini dels Republicans Federals, coincidents amb els llocs on es feren les proclamacions dels Cantons Federals Independent. |
Altres poblacions de
Castelló també es van declarar Cantó Federal Independent: Borriana, Vinaròs,
Vila-real, Vall d’Uixò, Almenara, Nules, Figueroles, Xilxes, Eslida i Betxí i també Torreblanca.
La declaració cantonalista
de Torreblanca era un succés totalment desconegut pels habitants de la
localitat. Solament hi havia unes poques referències sobre la seua
existència, com les de Jordi Romeu Llorach[ii]
que menciona Torreblanca com un dels pocs municipis que segueixen la
proclamació del cantó castellonenc, mentre que
Manuel Cerdà[iii] en l’anàlisi del sexenni
revolucionari, relaciona les onze poblacions de Castelló que s'adheriren al
moviment cantonalista i entre aquestes es troba Torreblanca; la tercera
referència és Rosa Monlleó[iv] que
el cita en estudiar el Cantó de Castelló.
Per tant la localització
de la documentació íntegra del procés de la declaració cantonal de Torreblanca ens clarifica com aquest xicotet poble, de poc més de 2.000 habitants en aquell moment, va seguir els passos d’altres poblacions molt més grans per a
fer una declaració de la sobirania popular en la línia de la de Castelló o
València. Aquest article és un extracte d’un capitol del llibre on està
explicat tot el procés i que vaig publicar 2007 amb el nom de EL Cantó
Federal Independent de Torreblanca.
La declaració cantonal diu així:
“En la
Villa de Torreblanca veinte y uno de Julio de mil ochocientos
setenta y tres Reunidos en la
Sala Capitular de esta Villa una multitud de ciudadanos de la
misma demostrando sus ardientes deseos y adhesion a la declaracion de la República Federal
acatándola y respetándola declararon unanimemente someterse a ella en todas sus
partes declarándose Canton Federal Independiente, y en su virtud han elegido
para la Junta
Revolucionaria de este Canton, a los señores D. Tomas Font
Bueno, D. Pablo Molner Persiva, D. Juan Fabregad Vinuesa, D. José Simó Boix, D.
Toribio Cortes Vela, D. Mariano
Segura Balmes, D. Francisco
Vilaplana Cortes, D. Manuel Salvador Doménech y D. Francisco Badenes Pastor, a
quienes facultan competentemente para sostener el orden público y demas disposiciones
que deban adoptar para una buena Administracion hasta que se establezca el
régimen que deba seguirse por la
Federacion que acaban de proclamar, como así tambien para que
destituyan el Ayuntamiento, y cuantos empleados puedan ser perjudiciales a la
causa que defendemos.
Así es la voluntad popular y rogamos a los señores
propuestos para la
Junta Revolucionaria que lo cumplan así.
Salud, Fraternidad y República Federal.
(Firmas) Sebastian Balaguer, Florentin Ferrer, J.
Blasco, Victor persiva, Manuel Mars, Tomas Barrachina.
A ruegos de Ramon Fabregad Alcina= de Juan Fabregad=
y de Ramon Betored Vinuesa (Firmas) Victor Persiva Manuel Laborda. (Siguen las
firmas) Pablo Molner Toribio Cortes”
Tal com pot llegir-se al
document reproduït, el vint-i-un de juliol de 1873 es reuneixen un grup de
ciutadans en la sala Capitular de l'Ajuntament de Torreblanca amb la finalitat
de declarar-se constituïts en Cantó Federal Independent i elegeixen una Junta
Revolucionària formada per nou ciutadans.
El poble reunit en
assemblea els faculta per sostenir l'ordre públic i per prendre les
disposicions que consideren oportunes per al
bon funcionament de l'Administració mentrestant s'establisca el règim a
seguir per la Federació.
Al mateix temps se'ls autoritza a destituir els components de
l'Ajuntament i també aquells empleats perjudicials a la causa.
Amb la lectura pausada del
document es fan notar fidelment expressats dos aspectes comuns a tota l'Espanya
vuitcentista. El primer és la manifestació del principi de la Sobirania Popular
que es porta fins la seua més pura concepció. Torreblanca, que en aquell moment
tindria poc més de 2.400 habitants, reunit en assemblea, decideix pel seu
compte declarar-se Cantó Federal Independent, al marge dels designis de les
Corts de la República presidida per Pi i Margall, el qual tenia en projecte una
nova constitució que anava a dotar l'Estat d'un marc federal.
Torreblanca, seguint la
proclamació cantonal de Castelló decideix avançar-se a la posada en pràctica de
la mateixa constitució declarant-se cantó per la voluntat sobirana dels seus
habitants –“Así es la voluntad popular y
rogamos a los señores propuestos para la Junta Revolucionaria
que lo cumplan así.” Diu el document
- iniciant d’aquesta manera el
moviment des de baix cap amunt.
També valorem en aquest
primer document, estret dels arxius municipals de Torreblanca, el que aparega
la figura del funcionari cessant. Ja en el mateix moment de la declaració de la
constitució del Cantó, abans que es reuniren en la sessió constitutiva la Junta Revolucionària ,
apareix la facultat de destituir els funcionaris enemics de la causa. Era la
tònica general que el govern col·loqués a l’Administració els seus partidaris
per a poder controlar millor tots els fils de la política, en aquest cas,
local. Seria fàcil que els funcionaris que accediren al treball d'aquesta
manera col·laborassen en totes les pràctiques caciquistes tant a la moda en
aquell temps i que tant fermament estaven implantades en tot l'estat espanyol.
El procés de la declaració
cantonal seguiria fins la caiguda del Cantó de Castelló i les forces del
General Villacampa avançant cap a Torreblanca. Dedicarem altres articles al
procés d’aquesta declaració d’independència de Torreblanca i també a comprendre
la finalitat i les motivacions del cantonalisme.
[i] Pañella
Alcàcer, Josep Maria; El Cantó Federal Independent de Torreblanca,
Ed. Antinea, Vinaròs, 2007.
[ii] Romeu Llorach, Jordi, La Provincia
de Castellón de la Plana Tierras y Gentes. Caja de
Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985,
Capítol XIII, p. 389
[iii] Cerdà,
Manuel. Nuestra Historia. Mas
Ivars Editores, 1980. Volum 6, p. 211
[iv] Monlleó,
Rosa. El Cantón de Castellón en 1873.
Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tomo LX, Castelló 1984, p.
119 i també de la mateixa autora Los Diputados Valencianos en la I República;
Diputació de Castelló; 1996.; p 172.
Hi ha que vore com en política està tot inventat. Aleshores ja ficaven als seus per controlar, com ara,...
ResponEliminaSi però estàvem al segle XIX i ara al segle XXI. En la transició no vam voler vore el que la història ens deia i vam optar per un sistema que premiava el bipartidisme i el torn de partits, com en la Restauració. En aquell moment vam batir rècord de corrupció i ara, com era d'esperar si copiàvem el sistema, també.
Elimina