 |
Castell de Miravet, centre de la tinença del seu nom
i que incorporava el terme de Torreblanca. |
La constitució de la vila de
Torreblanca com entitat local està lligada a la conquesta i naixement del Regne
de València i a Jaume I, un rei que impressionava
amb la seua presència, segons el descriu
Bernat Desclot “Aquest rey de Arago
En Jaume fo lo pus bell hom del mon; que era major que altre hom hun palm, e
era molt be format e complit de tots sos menbres; que ell havia molt gran cara
e vermella e flamencha, e lo nas llonch e molt dret, e gran bocha e ben feyta,
e grans dens e molt blanques que semblaven perles, e los ulls negres, e los
cabells rosos, semblant a fil d'or, e grans spalles, e llonch cos e delgat, e
los braços groços e ben fets, e belles mans, e llonchs dits, e les cuxes
grosses e ben fetes, e les cames longues e dretes e groses per lurs mesures, e
los peus llonchs e ben feyts e gint calsats. E fon molt ardit e prous de ses
armes; e fo valent e larch de donar, e agradable a tota gent, e molt
misericordios; e hac tot son cor e sa voluntat de guerrejar ab Serrayns”
Jaume I va concedir a Ponç de
Torrella, bisbe de Tortosa, tota la Tinença de Miravet que integrava els
poblats de Miravet, Albalat, Benlloch , Cabanes i Torreblanca, el 27 d’abril de
1225, abans de ser conquistada, com a recompensa per la seua participació en
les convocatòries reials en contra dels musulmans. Cal recordar que, ja des del
segle XII, la diòcesi de Tortosa arribava fins els castells d’Almenara i Nules
segons consta a la carta de dotació de l’esmentada catedral donada per Ramon
Berenguer IV el 31 de desembre de l’any 1148, després de conquistar la
població; posteriorment, el 28 de
novembre de 1178, Alfons el Cast i la seua esposa, Na Sança, van confirmar els
límits de la diòcesi en la que estava comprés Nules.
El bisbe de la diòcesi de
Tortosa, Ponç de Torrella, va participar amb un important protagonisme en el
1225, en l’assemblea de les Corts de Catalunya convocades prop de Tortosa on
Jaume I va proclamar la conquesta de l’illa de Mallorca i de les terres
situades al sud de Tortosa; també va participar aquest bisbe de Tortosa en
l’ocupació de Peníscola, duta a terme l’agost d’aquest mateix any de manera que
va passar a la seua jurisdicció, i va ser ell qui va acabar amb la revolta que
hi va haver el 1227 i encara va jugar un paper
destacat en diverses etapes de l’expedició a Mallorca, el 1231, sobretot com emissari i gran aliat del rei, i cosa per la queva ser generosament recompensat per Jaume I amb nombroses
concessions i privilegis.
A partir de 1233, quan es
rendiren Borriana i Peníscola, Jaume I va ocupar les viles de Castelló,
Borriol, Vilafamés, Les Coves i tota la Tinença de Miravet. Tot seguit, foren
les Ordes Militars de l'Hospital i del Temple les que ocuparen els castells i
termes de Cervera i Xivert respectivament i immediatament el Bisbe Ponç de
Torrella va repoblar la zona de la Tinença i va crear els poblats relacionats
de manera que va donar carta de població a Cabanes en 19 de juny de 1243, a Benlloch el 5 de març de 1250 i també a Albalat i Torreblanca en data desconeguda però
que hem de suposar no massa distant en el temps ni tampoc en el contingut de
les de Cabanes i Benlloch.
Torreblanca, per tant,
aconseguiria carta de població en dates properes a les de Cabanes i Benlloch,
possiblement uns anys més tard. La primera relació d’habitants de la que tenim
constància és la publicada per Enric Guinot en
base al registre del Morabatí. Tenia 40 fochs en l’any 1379, la qual cosa ens
dona una població que estaria entre el mínim de 120 persones i el màxim de 160
persones. Totes elles eren arribades a partir de la repoblació promoguda per
Ponç de Torrella sense que tinguem constància de la permanència de cap dels musulmans
que habitaren aquest lloc en les dates anteriors a la conquesta de Jaume I.
Les condicions en que vivien
aquestes persones les marcava la carta de població, on constaven els drets i
les obligacions mútues del senyor del territori i dels nous pobladors.
Com ja hem dit, no es coneix la primera carta
pobla de Torreblanca, encara que sabem de la seua existència per la referència
que es fa en la segona carta pobla de 1576, un any després de que Cabanes
s’annexionara els temes de Miravet i Albalat que havien quedat pràcticament
despoblats. Torreblanca, al contrari va
tenir una segona repoblació.
Pensem que Ponç de Torrella
concediria aquesta primera carta en data propera en el temps a les de Cabanes i
Benlloch, en la segona meitat del segle XIII i que les condicions de població
serien també similars a aquestes. Si ens basem en la carta de Cabanes es
donaria a perpetuïtat “la dita vila amb
totes les seus terres, llenyes, arbres, aigües, pastures per a tots els vostres
usos, amb les seus pertinències i totes les seus coses per a que el pobleu,
cultiveu i treballeu bé” amb el que deixa
ben clar que els pobladors tenen l’obligació de posar en producció les terres al
temps que adquireixen el dret d’aprofitar l’aigua, els prats i la llenya de
manera lliure. Com a prestació el bisbe retén per a sí els forns, a canvi del vint-i-cinqué pa, i els molins, amb
l’obligació de pagar amb la setzena
mesura, i dos horts d’una fanecada cadascun, com a domini senyorial, a més
del delme i les primícies que s’estableixen en la mateixa carta. Respecte al
dret de forja el cedeix a canvi de mitja faneca de blat i mitja més de civada –
encara que els allibera d’aquesta obligació durant els primers dos anys - i el
deure de fer gratuïtament els treballs que el bisbat necessités, a més de mantenir
el control sobre la moralitat i professionalitat de la persona o persones que
exerciren eixe càrrec en la població.
També es reserva el senyor
feudal els drets de justícia, fiança i garanties d’acord amb “les bones costums de la ciutat de Lleida” i
el dret d’host durant el període de sis anys.
En conseqüència podem afirmar
que els nou pobladors de tota la Tinença de Miravet, i entre ells els de
Torreblanca, una vegada arribats, es construirien la seua casa, solcarien per
primera vegada les noves terres, les posarien en producció i treballarien
gratuïtament les terres de la reserva senyorial; podrien disposar lliurement de
la llenya i pastures; podrien caçar el que volgueren a canvi de lliurar al
senyor bisbe “dues parelles de conills en
el dia de la Nativitat del Senyor” i si
tenien alguna causa s’haurien de sotmetre a la decisió d’un jutge designat pel
bisbe.
