LA MASIA D’EL CAMPÀS

 

Vista exterior de l'edifici anomenat "El Campàs" de Torreblanca

Massa vegades ens passa desapercebuda la importància de construccions singulars i deixem que desapareguen o es modifiquen sense  cap criteri conservacionista. A Torreblanca ens ha passat, al llarg dels anys hem permés que es modifique la part alta del poble, la més antiga, com el carrer Bonaire, i que perga tota la seua idiosincràsia;  per sort encara queden alguns edificis que caldria protegir per assegurar que la seua conservació els permeta seguir sent testimoni visible del nostre passat.

Quan hi ha hagut governs sensibles amb el patrimoni historicoartístic s’han fet notòries actuacions, com ha passat amb l’església de conquesta de Sant Francesc, situada dins del Calvari,  o amb la torre de guaita de Torrenostra.

Ara pareix que no és el cas i ha sigut la iniciativa de Compromís  que ha aconseguit que el Ministeri de Cultura declare Bé d’Interés Cultural la masia d’El Campàs, d'acord amb el que disposen els articles 12 de la Llei 16/85, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (B.O.E. 29.06.85) i 21 de Reial Decret 111/86, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei (B.O.E. 28.01.86), i ha estat inscrit en el Registre General de Béns d'Interès Cultural amb el codi definitiu d'identificació 30188.

És per això de l’actualitat, també per agrair a les persones que s’han preocupat de protegir aquest edifici espectacular, que  dedicaré un article de la Crònica Històrica de Torreblanca a la masia d’El Campàs.

El Campàs  és el nom d’una finca que originàriament formava part del domini del marquesat de Torreblanca i que pareix que va ser propietat de Blanca de Cardona,  passant posteriorment a la família Selva;  com estava  dins dels terrenys del projecte “Doña Blanca Golf” , després de la fallida del projecte,  va passar a propietat de la Sareb, o siga el “Banco Malo”, situació en què es troba avui.

Arcades de l'interior d'El Campàs

La documentació referent a aquest edifici és pràcticament inexistent o almenys desconeguda per mi, per la qual cosa em limitaré a fer una descripció superficial del mateix.

El Campàs  és un edifici  situat al camí  de Cap i Corp, i que està en la finca del seu nom la qual formava part dels dominis del marquesat de Torreblanca. Externament presenta característiques defensives,  amb  espitlleres, i també una sèrie de contraforts que reforcen les arcades interiors.

L’interior presenta una triple arcada que configura tres naus,  la central més alta i formada per arcs apuntats, a l’estil gòtic. Aquests arcs  tenen la part inferior, el seu basament, format per carreus, o siga, blocs de pedra tallada, mentre que la part superior de les arcades es veu formada per una argamassa, de manera que constitueix una continuïtat indiferenciada de l’arc  amb el carcanyol, o siga, la superfície llisa existent entre l’arc i el sostre.

 Les dues naus laterals estan formades per arcs de mig punt, que comparteixen les mateixes bases amb els arcs ojivals del centre. Aquestes arcades laterals tenen una llum inferior a la de la nau central.

Carreus de la base de les columnes

Per l’interior l’edifici està cobert per una senzilla sostrada de fusta, muntada sobre cabirons . Aquesta sostrada està coberta, per l’exterior, per les teules habituals en les construccions de  la nostra terra. Tant la sostrada de fusta com la coberta de teules es troba en un estat molt deficient que facilita les filtracions de l’aigua de pluja.

L’estructura de l’edifici fa recordar  unes antigues drassanes, encara que l’únic  ús conegut és el de magatzem agrícola i, molt possiblement, estable d’animals, com dona a pensar la presència d’uns possibles pessebres. L'existència d’una  mola i algunes estructures interiors que caldria estudiar millor,  donen a pensar que podria haver funcionat en el seu interior algun molí.

Les dimensions i característiques d’aquest edifici el fan únic no només pel seu valor històric artístic, sinò també per les possibles utilitats, no només culturals. La seua situació a pocs metres de la mar, amb un gran espai propi, li dóna moltes possibilitats; no hi ha massa edificis singulars d’aquestes característiques per la zona.

Sostrada de fusta interior

La seua restauració i incorporació al patrimoni públic hauria de ser un objectiu principal, tal com es va fer amb la torre de guaita de Torrenostra.