El fet de que estiguem en plena epidèmia de la COVID-19, m’ha
recordat que no és la primera vegada en què Torreblanca està afectada per una
malaltia infecciosa similar.
Corria l’any 1918,
Europa estava immersa en la Gran Guerra, també coneguda com Primera
Guerra Mundial, quan en el mes d’abril,
en les tropes franceses, angleses i
americanes, es va manifestar una nova grip que a poc a poc s’escamparia per tot
el món. Entre maig i agost es produeix el primer brot en la península Ibérica,
i hi hauran posteriorment dos brots més, de molta més importància i major
virulència. Es considera que ens va arribar amb el pas per les nostres terres
de soldats i treballadors portuguesos, procedents d’altres països d’Europa i
veremadors espanyols que retornaven des de França.
Es pensa que aquesta pandèmia
podria haver arribat a afectar la meitat
de la població mundial i és calcula que
podria haver causat uns 20 milions de víctimes en tot el món. En la península
Ibèrica, com hem dit, l’epidèmia es
manifesta per primera vegada en el més de maig de manera benigna, i aparentment
acabarà en agost, però a partir de setembre es tornarà a presentar, aquesta
vegada amb molta més agressivitat i
causant una mortalitat molt alta. Desapareixerà a finals d’any, però encara hi
haurà una tercera onada, molt menys intensa, a partir de febrer de 1919 que
durarà fins acabar l’any.
La malaltia es va conéixer
internacionalment amb el nom de grip espanyola i a les nostres comarques va
rebre el nom de la cucaratxa. Quan va arribar a Castelló, un torreblanquí, el
doctor Clará, era inspector provincial de sanitat i va assumir la direcció de
la campanya de control de la pandèmia. Clará, com fa el doctor Simón ara, es
reunia quasi diàriament amb la premsa per donar explicacions de com estava
evolucionant l’epidèmia en els pobles de Castelló, per això hem pogut fer un
seguiment de les dades que ell aportava.
José Clará Piñol havia naixcut a Torreblanca, el dia 2 d’octubre
de 1858, en el carrer Sant Antoni, número 9, on vivien els pares Isidro Clará i
Justa Piñol, casa habitada encara avui per la seua família. Però en aquest
article no parlarem de les seus dades familiars sinó que ens centrarem en la
seua activitat professional, en la funció que, en la seua qualitat d’Inspector
metge i màxim responsable de l’organització de la sanitat en Castelló, va
desenvolupar i principalment, en el que va fer en relació a Torreblanca.
 |
| El doctor Clará. Quadre situat a l'ajuntament de Castelló |
José Clará, en 1898 guanya les
oposicions a Inspector de Sanitat i assumeix la direcció de l’Hospital
Provincial, en el moment en què s’estava construint el nou hospital (l’actual
situat en l’avinguda que porta el seu nom) i mantindrà una important activitat
professional que el relacionarà amb figures com el Doctor Jaume Ferran,
descobridor d’una vacuna contra el còlera. Els dos col·laborarien en la
introducció d’aquesta vacuna en l’epidèmia
de 1885.
Castelló presentava, en 1918, unes
condicions de vida precàries, una higiene deficient, una alimentació escassa accentuada
per la guerra i tot junt creava
l’ambient idoni per a la ràpida expansió
de les epidèmies. El Doctor Vicente Gea, parlant sobre Castelló deia “...
com la majoria de les poblacions espanyoles, viu en el que es refereix a la
defensa de la salut individual i col·lectiva en plena edat mitjana.”.
També parla en els mateix termes, Juan Peris ,
president de l’Associació Castellonenca de Caritat, en una carta oberta a la
premsa en la que citant el mateix doctor Gea afirma que “si vivim és de
miracle, que en les cases fan causa comuna les persones amb els porc i els
femers..”. Si a la capital les condicions higièniques eren aquestes, no
serien molt distants de les condicions de vida al nostre poble, sense aigua
potable, amb el animals, cavalls,
gallines, conills, porcs, vaques,
compartint la casa amb les persones. Ni pensar en la presència de l’aigua potable
en les cases, més enllà de la que cabia en un cànter.
En aquest moment, l’economia
valenciana estava en crisi, l’agricultura estava afectada pel bloqueig dictat
per Alemanya que impedia el tràfic marítim al Regne Unit, França i Itàlia. Hi havia falta d’aliments bàsics, principalment
a les ciutats; estàvem en plena crisi del pa, i molta gent vivia en extrema
pobresa. L’ajuntament de Castelló no
tenia recursos per fer front a l’epidèmia
i va haver de demanar als diputats i senadors que feren gestions per a que se
li concediren majors quantitat del blat que venia de l’Argentina. Clará va demanar a Madrid que es dotara de metges els
pobles de Castelló que no en tenien i no va aconseguir més que 1.000 pessetes
donades pel Ministre de Governació, cosa que va motivar que el periòdic El
Clamor diguera que "l’únic honor que mereix és menysprear-lo i retornar-li
les miserables i indignes mil pessetes”.
La preocupació per l’estat
sanitari dels pobles de Castelló, era constant. Hem trobat que, curiosament, Clará
utilitzarà l’afició als bous de carrer existent en els pobles de Castelló per
millorar; formarà una mena de triangle d’acció amb el governador, Vicent Ramón
Martínez, l’arquitecte Ros de Ursinos i ell mateix, utilitzant les demandes
d’autoritzacions per a fer els espectacles de bous, de manera que el governador
no donava l’autorització si els ajuntaments no pagaven els contingent
provincials, l’arquitecte no informava positivament si no milloraven la seguretat
de les places i Clarà posava l’obligació de millorar els serveis sanitaris,
les aigües i les escoles.
 |
| Titular de Las Provincias sobre la grip |
Posteriorment, el 5 de setembre
trobem a la premsa que han acabat les festes de Xert i que cal
"lamentar els innombrables casos de cucaratxa que existeixen en esta
població, encara que l’epidèmia va en descens”. Estem ja en la
primera fase de la propagació de la pandèmia pels pobles de Castelló i es
succeeixen les declaracions de l’inspector provincial de Sanitat, que ja el 9 de setembre expressa que s’està estenent
malgrat les mesures adoptades;
eixe mateix dia, Clará havia informat el governador de que s’havia estés per la
Plana i part baixa de la muntanya; i ja apareix Torreblanca com un dels llocs
on el contagi era més important junt a
Borriol, Xert i Atzeneta.
Es veu que les notícies de la cucaratxa
volaven de poble en poble i particularment es deia que a Torreblanca hi havia
una enorme mortaldat, Clarà ho nega i dóna la dada de que a la seua localitat
natal hi havia hagut 8 defuncions i 7 més a Xert,
el que ens pareixen xifres molt importants de morts per a poblacions tan
xicotetes. Torreblanca tenia censada en 1920, dos anys després, una població de
dret de 3658 persones.
La Junta de Sanitat havia encomanat
al doctor Clará que adoptara les mesures que creguera convenients per a
controlar l’epidèmia i sabem que va complementar el nombre de metges del nostre
poble a més de fer constants visites a les poblacions afectades per comprovar
de primera mà la situació i donar les instruccions necessàries per a
controlar-la.
 |
| El doctor Clará amb personal de l'hospital de Castelló. |
L’11
de setembre Clará, junt amb el Governador, Ros d'Ursinos i José Castelló y
Tàrrega (fundador i director de l'Heraldo de Castellón) visiten Torreblanca, Benicarló, Peníscola i Xert, d’on s’afirma que tres quartes parts de la població han estat
contagiades.
A Torreblanca van visitar algunes cases de malalts i Clarà
va intentar tranquil·litzar la població dient que l’epidèmia duraria poc i va
assegurar l’assistència mèdica a la població ja que un dels tres metges que hi
havia, estava malalt i una altre en presentava símptomes.
La comitiva va seguir camí cap a
Benicarló i Peníscola. És remarcable que mentre tots es van quedar a dinar a
Benicarló, Clará se’n va anar a visitar Xert amb el mateix cotxe de la
comitiva, per tal de comprovar la situació en aquesta població, una de les més
afectades per la grip. Posteriorment trobem a la premsa la notícia de que a
Xert l’epidèmia estava minvant tal com “Clará havia pronosticat”.
La situació és tan greu que tres
dies després, el 14, tornarà a visitar
Torreblanca i veu que els metges són insuficients, pel que mana que Carlos
Valmanya, metge de la Beneficència, es desplace a la nostra localitat per tal de
reforçar encara més el que ja hi ha. Mentre que a Xert esta minvant a
Torreblanca encara està en augment; l’alcalde de Torreblanca en un telegrama
dirigit a Clará, afirma que el dia 16 de setembre havien hagut “6 noves
invasions i 3 noves defuncions".
El 17 de setembre Clará declara
estar molt preocupat per l’especial virulència de la grip en Torreblanca, Borriol, Xert, Les Useres i Catí. Diu que a Torreblanca l'han passat "quasi
tots els veïns" i encara persisteix.
Les xifres que done són esgarrifants: en els últims 8 dies han hagut 26 defuncions i en porten ja 35
en total; això representa que ha mort aproximadament l’1 per cent de la
població.
La situació empitjorava també a
Castelló; a finals de setembre tenia més de 500 contagiats i a El Forcall, de
població reduïda, hi havia més de 400 casos. Clará proposa que en les festes
no es celebren bous, cosa que el Governador assumeix i recomana que les suspenguen o ajornen “per
evitar que la malaltia puga prendre la intensitat que havia tingut a Vilafamés,
Torreblanca, Borriol i altres pobles que havien celebrat festes”. Hem de pensar que les festes
a Torreblanca son l’última setmana d’agost i que la concentració de persones en
la plaça per vore els bous podria ser una de les causes de la magnitud que
l’epidèmia va tindre en aquesta població en el mes de setembre. Serà en data de
24 de setembre quan es suspendran, les festes, les classes a les escoles, els espectacles
públics, inclosos els bous als pobles i capital. Malgrat això seguim trobant a
la premsa de Castelló publicitat d’espectacles taurins.
 |
| Fragment de la carta reproduïda al diari El Clamor de Castelló. |
La carta ens confirma l’opinió expresada de
que ja a primers d’octubre, a Torreblanca, l’epidèmia havia pràcticament desaparegut i ens fa pensar en els efectes psicològics que ha tingut en la
societat torreblanquina la gran quantitat de malalts i de morts que hi ha
hagut, a part del fet de que la falta de queviures havia despertat la cobdícia
de persones que sense cap escrúpol volien treure’n profit de la situació. Cal
dir que aquest mateix fet apareix reiteradament en la premsa, referint-se a la
ciutat de Castelló, el que interpretem que era una situació prou generalitzada.
L’epidèmia seguia fent el seu
curs a Castelló capital i província, amb moltes situacions semblants a la de
Torreblanca. A El Forcall es parla de dos mil afectats, Clará diu que s'ha escampat per tota la província, en 38
poblacions la grip ha adquirit gran extensió
i intensitat i explica que s'escampa
molt ràpidament i desapareix després d'haver afectat el 80 % de la població amb
una mortalitat del 2%. També el metge
Clará va més enllà de la situació sanitària i apunta el problema econòmic que
per als jornalers “serà mes greu que el sanitari”; es refereix a la misèria en què quedaran.
Clará apareix en la premsa
reiterades vegades amb el qualificatiu d’incansable; la informació la recollia
directament en persona en visites a les poblacions afectades, es reunia
diàriament amb el governador i quotidianament donava informes a la premsa. Va
fer controlar els trens que arribaven a Castelló i sotmetia els emigrants que arribaven
a una prova que feia a l’hospital. A Torreblanca es va fer retindre un tren
de mercaderies, perquè portava un jove, Joaquín González, que havia mort en el
viatge; aquest procedia d'un poble de Girona i anava a Almeria. El van baixar i
es va paralitzar el vagó per desinfectar-lo.
A més va fer prohibir els
espectacles, va donar instruccions de comportament higiènic per a previndre el
contagi, com el de rentar-se les mans freqüentment o no donar-se la mà per
saludar-se (segurament ens sona açò).
Concloent podem dir que Clará va haver de fer front a una problemàtica sanitària més que delicada, en una situació social que afavoria la seua propagació i una situació econòmica que no permetia ampliar els mitjans personals per a tractar els malalts. Davant d'aquesta situació tots reconeixen el seu esforç personal, el seus infatigables viatges a totes les poblacions afectades, on donava instruccions i ànims, al temps que intentava millorar el servei sanitari complementant-lo quan i com podia. Quasi diàriament donava comptes al governador i a la premsa, a la que demanava la seua col·laboració en l'extensió de les instruccions que donava a la gent per evitar la propagació de l'enfermetat. Valga aquest xicotet article com a reconeixement del seu treball.
Nota: Les consideracions generals
han estat tretes majoritàriament de la tesi doctoral de Concepción Calvo Mas,
dirigida per Rosa Monlleó Peris, "Castellón hacia la modernidad, salut, educación
y debate científico". Les dades de premsa procedeixen de la consulta dels diaris
El Clamor i El Heraldo de Castellón de
1918, digitalitzats per l’arxiu municipal de Castelló de la Plana i consultat per la xarxa. Hauria volgut comparar les xifres de
defuncions que apareixen en la premsa amb les del registre civil i el
parroquial de Torreblanca, però l’obligació de confinament ho ha impedit. Queda com un treball pendent.
