Torreblanca després de sofrir el
barreig -allò que es coneix com el robatori de la custòdia i que va ser una
incursió, una ràtzia, feta per pirates procedents de Bugia- va quedar pràcticament
despoblada. En 1576 va tindre una segona repoblació, després de la qual el
poble pareix que va assolir una
vitalitat econòmica important i que va progressar molt, de manera que els dos
segles posteriors, el XVII i XVIII, donaran importants personatges històrics
del món de la cultura, com Manuel Vidal i Salvador o el conegut gravador
Fabregat, i també en el religiós, com el pare Domingo Fabregat. Però avui en
parlarem d’un altre pràcticament desconegut un músic torreblanquí de l'època barroca, important pel càrrec que va assolir,
Mestre de Capella de la catedral de Tarragona, i encara més pel llegat
que ens va deixar, ja que, a més de les seues composicions, va recopilar una important quantitat d’obres corals
religioses que, gràcies a ell, avui podem encara vore.
 |
| Recordatori d'una actuació de l'any 1724, dirigida per Joan Crisòstom Ripollés |
En la confecció d’aquest article
seguirem els estudis publicats per Josep Mª Gregori i Cifre, qui ens cita que Joan
Crisòstom Ripollés és un important músic que, com hem dit, va nàixer a
Torreblanca en el segle XVII. Es coneix que va nàixer a Torreblanca per la inscripció
que consta a L’Arxiu de Música de la
Catedral de Tarragona, Llibre del Tauler 1746, f. 123-124, la qual diu: «M° Ripollès / als 18 de dic. se ha enterrat al / fossar de la Seu lo
cadàver de Joan Chrisóstomo Mtro. de Capella / fill de Torreblanca del Regna /
de València...»
La data exacta del seu naixement no
s’ha trobat degut a que els arxius de Torreblanca, corresponents a aquest període van ser cremats, però, malgrat l’absència de la documentació que
ens indique el seu natalici, Josep Mª Gregori dedueix que podria haver naixcut
en 1678, data que calcula a partir de la seua participació en les oposicions
convocades al Magisteri de Capella de la Seu de Tortosa que va tindre lloc
l’any 1708, en la documentació de la qual parla de què era l’únic que tenia 30
anys. Personalment interprete que la frase no vol dir que tenia 30 anys, sinó
que complia la condició de tindre 30 anys complits, pel que l’afirmació
correcta seria, amb aquesta interpretació, que la data de naixement no podia
ser posterior a 1678.
 |
| Publicació actual d'obres del músic torreblanquí |
Seguint l’argumentació de
Gregori, direm que la seua formació musical podia haver tingut lloc en Tortosa
o en la mateixa Capella de Música de la Catedral de Tarragona, de fet la
primera notícia que es troba d’ell és el nomenament de cantor contralt primer
d’aquesta institució, el 23 de maig de 1699, encara que aquest autor considera
possible que formara part de la Capella amb anterioritat. Joan Crisòstom
ocuparia aquest lloc durant 8 anys.
Durant aquest temps ja va
recollir 74 obres de autors dels segles XVII i primers anys del XVIII que
formen el llibre de música que porta el seu nom, de l’any 1704, manuscrit que
es troba a la Biblioteca Jagiellonska de la
Universitat de Cracòvia.
Rafael Mitjana, en la Historia de
la Música Española diu al respecte ".. artista delicat i intel·ligent,
cantor contralt de la Catedral de Tarragona en 1704. Aquest darrer s’havia dignat
reunir un gran nombre d’obres dels seus més il·lustres contemporanis i predecessors
que ell ha salvat de l’oblit perquè un dels seus manuscrits recopilats, trobat
a Alemanya, ha fet conèixer als estudiosos estrangers l’art musical espanyol
del segle XVII, el període menys conegut de la seua història."
Josep Mª Gregori, també ens cita la referència que li fa Francesc Civil i que concreta el lloc d'Alemanya on està el manuscrit: "...en Maburgo, Alemania, existe un manuscrito debido a la inteligente iniciativa de un beneficiado contralto de la Catedral de Tarragona, en 1704, Crisóstomo Ripollès”.
L’any 1708, la catedral de
Tortosa va convocar oposicions per a cobrir la plaça de Mestre de Capella
d’aquesta seu, a la que es va presentar Joan Crisòstom Ripollés. El 9 de març
es donen els resultats en els que consta que graduen en primer lloc a Felipe
Vicente, Crisostomo Ripollès, Pablo
Llinàs i Francisco Ordeig, expressant literalment que “los quatre opositors
graduats primo loco son peritíssims”, però el càrrec no s’adjudicava només
per les seues qualitats com a músics, demanaven també experiència i l’edat
adequada per poder rebre la ordenació sacerdotal, que reclamava la comensalia
annexa al magisteri, o siga 30 anys complits. Ningú entre els quatre primers
classificats tenia cap experiència com a Mestre de Capella i l’únic que havia
complit els 30 anys era Joan Crisòstom.
Els membres del tribunal van
obrir una important discussió; hi havia
qui volia que es nomenés Felip Vicent
per haver quedat el primer, però no es va acceptar i van acabar sense donar el
càrrec de Mestre de Capella a cap dels que es van presentar a l’oposició.
Sorprenentment es va fer el nomenament a favor d’un dels examinadors, Josep
Escorigüela, qui era ja Mestre de Capella de la Seu de Tarragona, de la mateixa
de que ja formava part el nostre Joan Crisòstom, com a contralt primer.
 |
| Fragment d'una de les obres de Joan Crisòstom Ripollés digitalitzada per l'IFMuC |
Escorigüela, aleshores, va deixar vacant la
plaça de Mestre de Capella de Tarragona i Joan Crisòstom Ripollés, que havia
perdut la plaça de Tortosa, va accedir a la de Tarragona, substituint
Escorigüela, càrrec que ocuparia durant 38 anys.
Poques notícies es trobem
d’aquest temps degut a que el fons documental d’aquesta època també va desaparèixer
cremat, però es sap que va formar part de diversos tribunals d’oposicions i que
va dirigir la Capella en una actuació feta en Barcelona l’any 1743.
Joan Crisòstom Ripollés va ser soterrat el 18 de desembre de
1746 al fossar de la Seu de Tarragona.
Es conserven 33 obres seues totes
elles de caràcter litúrgic o religiós digitalitzades per l’inventari de fons
musicals de Catalunya, l’IFMuC (https://ifmuc.uab.cat/) localitzades en el Fons
de la Catedral de Tarragona.
