Avui presentarem unes dades biogràfiques per a conéixer qui
és Enric Soler i Godes ; podem preguntar-nos perquè ell, si aquest blog
està dedicat a reculls històrics i personatges que tenen o han tingut alguna
relació amb Torreblanca Doncs, perquè aquesta relació existeix almenys per
dues parts, que també contarem.
 |
| Enric Soler i Godes |
Soler i Godes és un dels castellonencs que va signar les
normes de Castelló, l’any 1932. Recordem
que aquestes normes van significar la homologació ortogràfica de la nostra
llengua i que van ser acceptades tant pels catalans com mallorquins. Van ser
signades en l’edifici del carrer Cavallers on està situat l’actual museu
d’etnologia, en la casa Matutano. Es va distingir com mestre impulsant la
renovació pedagògica al temps que era periodista, poeta, dibuixant, convençut
valencianista i divulgador de costums i tradicions valencianes, un autèntic
humanista.
Enric va nàixer el 3
de març de 1903 en una família benestant de Castelló; la mare era mestra i el
pare tenia una impremta i una llibreria. Va estudiar magisteri a Tarragona i,
en acabar la carrera va obtenir el seu primer destí a Lugo, des d’on va poder
tornar a la seua terra, a l’escola d’Ortells, una pedania de Morella. Però
seria a l’escola de Moró, on va ser destinat a finals de 1930, on començaria a desenvolupar la gran tasca pedagògica que va fer. En aquest moment
la república obria un nou marc per a l’educació en el que la lluita contra l’analfabetisme era una prioritat:
27.000 noves escoles (entre elles l’antiga de Torreblanca ja desapareguda), la
dotació de les biblioteques escolars, i un ambient favorable a la renovació
pedagògica amb la utilització del valencià com a llengua vehicular de
l’ensenyament, impulsaven els professionals
inquiets i innovadors com Enric.
És en aquest ambient quan assistiria a l’Escola d’Estiu
de Barcelona; seria Carles Salvador qui li proposaria anar amb una beca a
on es trobaria amb Francesc Boix Senmartí, mestre de Castellfort, que va
obtenir una altra beca.
Francesc Boix és la primera relació que trobem d'Enric
Soler amb Torreblanca; va casar-se en Torreblanca amb Rosa Tena i va tenir dues filles, una
d’elles, Francisca Boix, que encara viu a Torreblanca on ha estat durant molts
anys mestra de pàrvuls. No parlarem avui d’ell,
ens reservem per a dedicar-li una altra entrada exclusiva del blog.
L’estada a aquesta escola d’estiu va ser importantíssima per
a Soler i Godes; ell mateix afirma que “va voltar la meua vida com un calcetí”.
Allí va conéixer personalment Pompeu Fabra i Carles Salvador i es posaria en
contacte amb les teories pedagògiques de Piaget, Pestalozzi, Decroly i Freinet;
aquest darrer es convertiria en la base fonamental del seu treball docent
posterior; a Moró va crear la revista escolar Sembra escrita per l’alumnat en
aplicació d’aquestes teories que impulsaven la creativitat i l’expressió verbal
dels alumnes.
Aquest mateix any de 1932, en desembre, apareix en companyia
de Carles Salvador signant les Normes de Castelló. Aquestes normes eren
una adaptació feta per Lluís Revest, de les ja aprovades per Institut d’Estudis
Catalans i representaven la unificació ortogràfica de la nostra llengua comuna
amb catalans i mallorquins.
 |
| Placa commemorativa de la signatura de les Normes de Castelló, situada al Museu Etnològic, al carrer dels Cavallers de Castelló. |
Carles Salvador donava classes de Llenguatge, Boix feia
classes pràctiques d’història natural, Porcar explica història de l’art Valencià mentre que Soler donava història del País Valencià.
La colònia va tindre lloc a l’ermitori de Sant Pau, a
Albocàsser i segons diu Soler i Godes:
La colònia, organitzada per
Carles Salvador, rodà com una seda. No va haver ni el més petit conflicte, ni
entre els mateixos xiquets; la tasca i el lleure, els jocs i les excursions
complien de sobre les hores del dia. Dels xiquets férem tres grups per als tres
mestres que allí estàvem, les classes no eren memoristes, el nostre quefer
consistia en converses referides al País Valencià.
Després de la guerra
Civil serà represaliat per les seues idees; encara que no ens consta afiliació
política les seues simpaties estaven situades al voltant del Partit Valencianista
d’Esquerra i els Radicals-Socialistes de Marcel·lí Domingo. Denunciat perquè
“no se le vio cumplir ninguno de sus deberes religiosos”, per ser “republicano
izquierdista muy destacado”, “afiliado a la FETE-UGT”. També va ser denunciat
perquè en l’escola “mostraba poco celo”, quan hem vist que era un actiu mestre
que usava mètodes renovadors en l’ensenyament.
En conseqüència va ser
separat de l’escola per dos anys, suspés d’ocupació i sou; després va ser
desplaçat forçosament 5 anys fora de Castelló, havent d’anar a l’escola de
Gajano en Santander. No tornaria al País Valencià fins 1945.
En quant a les obres literàries,
la seua primera va ser escrita en 1933; és l’obra poètica I el cel és blau
, a la que seguiria en 1952 Bestioles; en prosa va publicar Valencians a Mèxic,
Valencians pintats per ells mateixos, la biografia de Carles Sarthou
Carreres, i moltes altres.
Enric Soler i Godes va tindre una
bona relació amb Don Paco Roca, historiador prolífic i Cronista Local de
Torreblanca que ens ha deixat
He de dir que em vaig sentir molt
afalagat quan Pepa, la seva viuda, em va dir de part de Don Paco que em deixava
una xicoteta part dels seus llibres i papers que tenia a Torrenostra i entre
ells vaig descobrir que havia demanat i aconseguit que un dels poetes
valencians més brillants del segle XX, Enric Soler i Godes, dedicara un himne
al nostre poble i , com podeu imaginar-vos és per a mi una satisfacció el poder treure a la lluma aquesta obra inèdita que aquest il.lustre poeta castellonenc va dedicar al nostre poble.
 |
| Carta autògrafa de Soler i Godes remitint-li l'himea Torreblanca que ell li havia demanat |
HIMNE A TORREBLANCA
A Francesc Roca i
Traver, coralment
Torreblanca té sa història
el lleó de la Custòdia
és nostre emblema immortal.
En Alger desembarcarem
i del moro rescatarem
la vida espiritual
Torreblanca!
Noble i franca!
Poble de mar i de terra,
Poble que no vol la guerra
sembrant la pau i l’amor.
Guanyem el pa cada dia
i el partim amb alegria
com mostra de germanor
Torreblanca!
Noble i franca!
Gent que estima i que no oblida,
que del treball fa sa vida
i de la terra un tresor.
Que mentres labora, canta
i cridem amb arrogància
som poble treballador.
Torreblanca!
Noble i franca!
Cristians vells que s’arroglaren
per la Fe que mos deixaren
els nostres avantpassats.
Nostra llar sempre està oberta
al foraster que s’acosta
o
al germà necessitat.
Torreblanca!
Noble i franca!
Passen la vida i els anys,
il·lusions i desenganys
ens fan més forts cada dia.
Torreblanca és nostra llar,
i tots junts volem cantar
al poble que ens donà vida.
Torreblanca! Torreblanca!
Noble i franca!
Noble i franca!
Arribat a aquest punt només em queda observar que Torreblanca té un
deute amb Enric Soler i Godes pel poema dedicat al nostre poble, però també en
té un altre, encara més gran, amb el Doctor Roca Traver, del que podem dir que
haver aconseguit que Soler i Godes ens
dedique aquest himne és un regal més que ha fet al nostre poble, en aquest
moment, un regal pòstum. Esperem que es tinga en compte.
