Disputa de Torreblanca amb el cabildo de Tortosa pels nomenaments derivats del Decret de Nova Planta.

Aquest article es un resum del que va publicar D. Paco Roca Traver, l’any 2000. Don Paco va ser la persona que millor va estudiar la història de Torreblanca i fa poc ens va deixar, per això crec que val la pena donar a conéixer el seu legat cultural.

En l’anterior article vam explicar que després de la derrota d’Almansa, que va marcar l’inici de la victòria del Borbó Felip V en la guerra de Successió, es va iniciar una reforma de l’administració en la que s’imposava el castellà com a llengua única oficial i s’importava el sistema judicial castellà i també les institucions castellanes, el que faria desaparèixer el sistema administratiu valencià basat en els furs.

Mapa del del bisbat de Tortosa . Hem ampliat la situació de Torreblanca i junt al

 seu nom, podem vore escrita la  llegenda "St Francesch" en referència a l'antiga ermita

del Calvari

Com vam comentar en l’anterior article, l’organització municipal va ser molt reformada; els jurats, els racionals i els justícies van ser substituïts per corregidors, alcalde major i regidors amb funcions molt diferents.

Torreblanca, segons consta en els textos estudiats, tenia aleshores un centenar d’habitants i, per tant no havia de tenir corregidor, figura reservada a les capitals de partit. El problema es situa en el nomenament d’alcalde major pel cabildo tortosí i la defensa dels drets forals feta pels representants de Torreblanca.

La Nova Planta mantenia en els llocs de senyoriu, com era el cas de Torreblanca, que depenia del bisbe de Tortosa, una situació especial en la que els senyors continuaven nomenant les autoritats locals i la justícia, mentre que en les altres localitats els nomenaments es feien per l’Audiència.

Felip V nomena, per ocupar la mitra de Tortosa, Bartolomé Camacho y Madueño, nascut de família noble en Montoro, Còrdova, el 1693.  No prendria possessió del Bisbat  fins 1719 i seria ratificat en data de 4 de març de 1720. Seria bisbe en Tortosa fins 1757, data en què va morir, essent soterrat en la catedral d’aquesta ciutat.

Abans de la ratificació, estant encara vacant la mitra, el Cabildo, en data 26 de gener de 1720, nomena  Jayme Zaragoza alcalde major per a “ohir y librar sentencias y determinar todas calquier causas, assí civiles como criminales, comensadas o por comensar, que an venido o vinieren ante nosotros o del dicho Cabildo, en grado de Apelacion, o en otros cualquier grados, via o forma que de derecho lugar aya; y la sentencia o sentencias que en los dichos pleytos y causas dieredes y pronunciaredes la lleveis y hagais llevar a pura y debida execucion... ; y assimesmo podais conoscer y conoscais, en primera instancia, en todas las causas, cosas y casos que se ofrecieran para la buena gobernación de Torreblanca y su termino.

Zaragoza prestarà jurament del càrrec  per mitjà del seu procurador, Jayme Borrull, en data de 20 de febrer.

El bisbe es trobarà el conflicte obert només ocupar la seu tortosina; si el 4 de març de 1720 es ratificat, el 8 de març, l’escrivà de la vila, Gaspar Molner, comunica als Alcaldes Ordinaris, Joseph Bonclarós i Joseph Salvador; als Regidors, Manuel Fabregat i Pedro Ebrí i a Francisco Molner, escrivà, síndic i procurador general, el despatx del nomenament d’Alcalde Major en la persona de Jayme Zaragoza, fet pel cabildo de Tortosa. Els representants municipals fan constar que es donen per notificats al temps que expressen la protesta de que “tots els drets queden il·lesos” i “no siguen perjudicats a la dita Vila”. Hi havia dos testimonis que eren Joseph Bustos i Joseph Albella, veïns de la localitat.

Insisteix Jayme Zaragoza en demanar si el reconeixen com Alcalde Major i li contesten que precisaven el parèixer del seu assessor i, mentre, l’accepten solament “en quant siga de dret i en allò que no siga perjudicial als drets de la Vila i possessió en que s’haja d’exercir la jurisdicció en allò civil i criminal pels Alcaldes Ordinaris, protestant novament que tots els drets de la Vila, del Comú i particulars queden salvs i il·lesos..

Gaspar Molner, l’escrivà, en data de 3 d’abril explica que Jayme Zaragoza, Alcalde Major, es va

Façana de la catedral de Tortosa, centre del bisbat.

presentar en la sala capitular de l’ajuntament per a que se li lliurassen les resolucions capitulars des del dia en que va acabar l’escrivà anterior, de nom Joseph Jerónimo Sales, fins el moment. El regidor primer contesta que necessitaven temps per prendre l’acord. Zaragoza mostra una ordre del cabildo de Tortosa i se li contesta que volien primer fer una consulta amb l’assessor, en primer lloc perquè no sabien si tenien l’obligació de fer-ho o no, i també perquè havien decidit recórrer a la Reial Audiència el nomenament d’Alcalde Major ja que dubtaven que a Torreblanca li correspongués tindre’n. En aquest moment es va produir un fort enfrontament amb paraules elevades de to i la rèplica de Zaragoza va ser exigir allò demandat al moment, imposar una multa  de 50 lliures  a l‘alcalde ordinari i de 25 al síndic, a més d’ordenar fer-los presos.

Vist com havia evolucionat la situació, l’ajuntament dona poders al lletrat Francisco Alfonso per presentar un plet a la Reial Audiència per la qüestió de les competències  de jurisdicció. La demanda es basa en què Torreblanca és una baronia del bisbat i la seua obligació, en funció del que estableix la Nova Planta, era presentar una llista de veïns i el bisbe, d’entre ells, hauria d'elegir el oficial; a més de la llista tenia la facultat de nomenar també un batlle, sense cap mena de jurisdicció ordinària. El lletrat es manifesta contrari a la possibilitat de que el bisbat nomene un alcalde major; no poden admetre a Zaragoza per aquest càrrec i lamenta que Zaragoza vullga exercir com a tal.

Segueix l’argument explicant que els barons només tenen la jurisdicció que els reis els van donar, i en tot allò que no consta explícitament han de remetre’s al costum.

La demanda acaba demanat la immediata llibertat per a l’alcalde i procurador de la vila, que  s’impedisca tota ingerència de Zaragoza i que s’abstenga d’utilitzar les funcions d’alcalde major

La Reial Audiència mana immediatament que s’alliberen els dos presos, mentre que Jayme Zaragoza  el 23 d’abril de 1720, dóna poders a Francisco Giner, escrivà públic i procurador de la Reial Audiència, per a que el represente en el plet, en el qual Giner rebutja les peticions de la vila, defén el nomenament d’alcalde major, fet pel cabildo, i la plena jurisdicció civil i criminal que li competeix, expressant que el seu nomenament “només depén de l’amo i baró” i no precisa cap aprovació; justifica els empresonaments pel menyspreament fet a la persona de l’alcalde major i “l’ambició en mantenir la direcció i govern” de la vila. Francisco Giner reconeix que se li ha proporcionat les “ordinacions fetes per la present Vila de Torreblanca i el Bisbe de Tortosa, Baró i Senyor de la present Vila, sobre el govern i regiment de dita present Vila”, ordinacions acceptades des de poc abans de que el bisbe atorgara la carta pobla.

Segons Roca, a part de l’alliberament dels presos, no es coneix el resultat de la sentència, però pareix que, almenys d’inici no es faria efectiu ja que Zaragoza defèn que se li han “usurpat” les funcions amb els testimonis de José Bustos (mestre de la vila) i José Betoret (estudiant) que afirmen que el lloc de l’alcalde major, en l’església,  l’ocupe Bonclarós, l’alcalde ordinari.

Les relacions de Torreblanca amb el nou bisbe de Tortosa seguiran sent conflictives ja que tornaran a pleitejar davant la Reial Audiència, ara pel motiu del nomenament de la resta de càrrecs municipals.

L’Ajuntament de Torreblanca fa una proposta de persones per a que el bisbe els trie d’entre ells. Gaspar Molner, fa constar en acta l’absència de l’alcalde major en la reunió de l’ajuntament que aprova la relació de veïns que s’ha de passar al bisbe per a que, d’entre ells, elegisca els càrrecs i que són els següents:

Per a alcaldes ordinaris	Francisco Persiva	Sebastian Fabregat
Id en segon ordre	Joseph Mañez, major	Visente Fabregat
Per a regidors	Visente Betorest, el major	Sebastian Betoret
Id en segon ordre	Joseph Castellet	Juan Bautista Sostrot
Per a procuradors generals	Bautista Persiva	Pedro Pauls
Per a alcaldes de la germandat	Miguel Ripoll, el menor	Francisco Cherta, el menor
Per Asequieros	Bartolomé Çaragoza	Bautista Cherta, el menor

El bisbe no accepta ningú de la relació i el Procurador Francisco Alfonso trasllada la resolució a l’Audiència ressaltant que aquesta pràctica “s’ha observat des de la introducció en el Regne de les Lleis de Castella, subrogada en lloc de la insaculació, pràctica que en temps de Furs s’observava".

La insaculació era un sistema d’elecció de càrrecs municipal en el que es posaven les persones que complien les condicions per a exercir aquesta funció dins d’una bossa o sac, d’on, el dia de l’elecció es treia, a sort, el nom de les persones que ostentarien aquesta distinció. Era el sistema foral, habitual en el País Valencià i també al Principat i a les Illes; pareix ser que la primera ciutat a aplicar-lo va ser Xàtiva el 1427 i va perdurar fins que va ser eliminat per la Nova Planta, amb l’entrada dels Borbons.

Gravat de Nostra Senyora de la Font de la Salut amb una llegenda que ens diu:
El Illmo. Señor Obispo/ de Tortosa D. Bartholomè Camacho concede 40 días
de indulgencia a quien rezare una/ Ave Maria"

Segueix el procurador lamentant que D. Ignacio Sales –Tinent Corregidor de Peníscola i Capità agregat de la Plana ”.proclama, blasona y dize que el Obispo no ha de elegir a ninguno de los que esta Villa le propusiera ... antes hará lo que  complaza a Jayme Zaragoza, actual Alcalde Mayor de la Villa”. Acusen Zaragoza i Sales, de ser els inductors  de la conducta del bisbat per a “poder estos obrar con espotriques y en daño de los intereses y derechos del Comun, assi en los Abastos como en otros negocios de maior importancia”. A continuació insisteix en què el bisbe no pot triar ningú fora dels proposats per la Vila i demana que se respecten el dret i privilegis que Torreblanca té.

No obstant el bisbe, en 15 de desembre de 1729,  contesta a l’ajuntament demanant que feren una altra proposta diferent de la tramitada i passe a mans d’Ignacio Sales per a que li la trameta. Ara ja no ho signa el Cabildo, sinó Bartolomé, bisbe de Tortosa.

Ara sí que la Reial Audiència dona finalment la raó a Torreblanca perquè el bisbe no contesta quan aquesta li demana que explique “els motius que ha tingut per no admetre la proposta” feta per la vila per al que li dóna 15 dies, passats els quals dicta sentència en favor de la nostra població.

Aquest episodi que comença el 1720 i no acabarà fins 9 anys després és una mostra dels desajustos socials que originaria el pas obligat del règim foral al de Nova Planta. En un moment de canvi radical de l’ordenament jurídic sempre hi ha qui intenta augmentar el seu poder interpretant al seu favor eixa nova ordenació i és el que trobem clar en aquest cas. El bisbat intenta augmentar els seus privilegis en contra de la població de Torreblanca que, atenta al fet es protegeix. En primer lloc, si el bisbat, interpreta que pot nomenar lliurement un alcalde major, personalment no tinc gens clar que una població que diu tindre un centenar d’habitants, haja de tindre o puga tindre un alcalde major, no disposem de la sentència, però el fet de que seguisca apareixent en els fets posteriors dóna a entendre que almenys de fet va seguir ostentant el càrrec, encara que no tenim tant clar que tinguera el reconeixement municipal ja que el mateix Zaragoza es queixa de que li han usurpat les funcions i altres ocupen el seu lloc preferent en els oficis religiosos.

En el segon dels conflictes, el derivat del rebuig per part del Bisbe Bartolomé de totes les persones proposades per als càrrecs municipals per l’ajuntament, com aquest sistema ja és nou i derivat de la Nova Planta la Reial Audiència resoldrà clarament a favor del municipi, ja que el bisbe no presenta cap justificació al respecte.

A part del conflicte entre institucions, bisbat i ajuntament, també es mostra un segon conflicte social els dels grups d’interessos municipals, Zaragoza sembla constituir-me en representant del baró en la localitat, mentre els demés actors es refugien en els interessos del Comú i en el costum per rebutjar-lo.  A més, el comentari que fan els components de la corporació municipal en  relació al danys que poden produir en els “interessos i drets del comú” però “també en Abastos como en otros negocios de maior importancia”  ens situa davant d’uns hipotètics interessos econòmics derivats de l’activitat política.