El què ens diu una pedra.

Si passeu pel carrer Bonaire, i aneu cap al Calvari, quasi en la mateixa replaceta, troben una façana, la del número 12, curiosa. Està modificada, avui la porta té forma d’arc, en un altre temps era arquitravada, però s‘ha conservat una pedra que segeix estant aproximadament en el mateix lloc en què estava abans de la modificació. En aquesta pedra podem vore una inscripció. Segurament us heu fet dues preguntes en veure-la: què diu? I perquè està ahí?  Anem a explicar-ho.

El 30 d’agost de 1576, fra Joan Izquierdo, bisbe de Tortosa i, per  tant, senyor de Torreblanca, va concedir carta de població (la segona) a les persones que habitaven el nostre poble.  Perquè feia falta una segona carta de població?

Torreblanca, com segurament ja sabeu, l’any 1397, va patir un barreig, una incursió de corsaris africans que és coneguda pel robatori d’una arqueta de sagrari amb les hòsties ja consagrades. Però a més de les formes es van emportar, en tenim constància documental, 108 captius. Calculem que Torreblanca tenia en aquell moment un màxim de 160 habitants,  dels quals alguns degueren morir en l’assalt i altres van  fugir per salvar-se, amb la qual cosa el poble va quedar pràcticament deshabitat. La xifra d’habitants la calculem a partir de la  relació del morabatí, impost que es pagava en tota la Corona d’Aragó i en el que la relació de persones que hi consta era de 40 fochs, o siga llars, que és comptablitzen a 3 o 4 persones per cadascun. Amb posterioritat al barreig de 1397, deixa de constar ningú de Torreblanca en la relació del morabatí, el que vol dir que pràcticament el poble va quedar deshabitat, i si hi vivia algú no se li cobrava l’impost degut a la difícil situació en què degueren quedar.

Dos segles després, la situació havia canviat i Torreblanca atreia persones per a conrear les seues terres i el bisbe de Tortosa, propietari feudal del nostre poble va decidir que era moment de promocionar més la seua població i establir les condicions en que s’havia de poblar. Les cartes pobles defineixen els drets i les obligacions que adquireixen els pobladors; en elles estaven relacionades les persones a les que se’ls feia la donació; en la proporcionada a Torreblanca el 1576 consten els següents noms:

Guillem Agramunt, presbíter.	Bartolomé Cardona	Agustí Monzó,
Tomàs Anglés	Francesc Cardona	Vicent Paúls.
Joan Balaguer	Joan Cardona	Antoni Pitarch
Antoni Ballester	Miquel Ciffre	Gabriel Pitarch
Gabriel Ballester	Pedro Fabregat el major	Joan Pitarch
Vicent Ballester	Pedro Fabregat el menor	Joan Pitarch (un altre)
Antoni Ballester de Bertomeu	Joan Folch	Miguel Pitarch
Gabriel Ballester, tender	Marimon d’en Francesch	Antoni Salvador
Joan Ballester	Onofre Gil presbiter	Joan Salvador
Joan Ballester de mossén Gabriel	Pere Linyerola	Joan Salvador (un altre)
Miguel Ballester	Gabriel Marzà	Batiste Saragossà
Vicent Ballester	Joan Matxí	Joan Valls
Juan Buan	Gabriel Molner

Es fa constar també que la donació es fa també “a tots els demés pobladors, presents i futurs, i a quants volgueren poblar el dit lloc i el seu terme i als vostres successors...”. Però no anem avui a parlar de les condicions de la repoblació, ho farem un altre dia; avui parlarem de la pedra del carrer Bonaire.

La primera pregunta que ens feiem era la de què diu la inscripció que hi ha en aquesta pedra; diu exactament:

“FEUME ANTONI ERO
Y FEUME FER BATISTE
SARAGOSSA 1579”.

O siga que un tal Antoni Ero la va construir, però el propietari que la va manar fer es deia Batiste Saragossà. No sabem res del constructor, però sabem que Batiste Saragossà era un dels repobladros de Torreblanca de 1576; el podeu trobar en la relació que hem transcrit abans.

La segona pregunta que ens fèiem era la de perquè està aquesta inscripció sobre la porta? La contestació la trobem en el text de la carta pobla:

“Pero volem que esigueu obligats a construir i edificar cadascun de vosaltres una casa dins dels murs del dit lloc, i a residir en ella dins de sis anys a comptar  des del dia d’avui”.

O siga que el bisbe tenia la voluntat de poblar definitivament Torreblanca i imposava la construcció d’una vivenda com a forma de fixació de les persones que hi vingueren; s’entenia que una vegada feta la seua casa ja no se n’aniria a cap altre lloc.

Per tant, entenem que Batiste Saragossà, vol deixar constància del compliment de l’obligació que tenia de construir-se la casa dins del període que havien pactat en la carta de població; la tenia acabada en 1579, abans del 30 d’agost de 1582 en què finalitzava el termini i ho fa patent en una escriptura lítica que ha perdurat fins avui.