Evolució de l’heràldica de Torreblanca.

L’estudi dels escuts, la seua formació i la seua interpretació és el que fa l’heràldica, una ciència auxiliar de la història. Les representacions heràldiques de Torreblanca,  han anat canviant i evolucionant fins l’any 2006 en que es va aconseguir el reconeixement oficial del nostre escut per resolució del 26 de maig del Conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques, després d’haver obtingut informe favorable del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia que és l'òrgan consultiu competent en matèria d'administració local,  en el que fa a l’heràldica, vexil·lologia (ciència que estudia les banderes) i distincions, al que correspon emetre dictamen o informe, en els procediments d'adopció rehabilitació o modificació d'escuts, banderes, estandarts, emblemes, tractaments i honors de les entitats locals.

Avui farem un repàs a les successives representacions heràldiques de Torreblanca.

Escut del segle XVI es Sant Francesc

La més antiga la trobem en l’ermita de Sant Francesc, en la clau central del cor sobre la porta d’entrada actual. Com podem vore té una forma rodona per adaptar-se  a l’estructura de la clau. Intentant fer una descripció més o menys tècnica del mateix direm que sobre un camp d’argent (blanc) una torre merletada també d’argent, franquejada per dos arbres amb el tronc marró i les fulles de sinople (verd). La torre està assentada  sobre una base d’argent  perfilada amb marró. La torre presenta una porta de sable (negre) amb forma d’arc amb les dovelles perfilades de marró; presenta també en la part superior dues finestres de sable (negre). El merlets són de celeste. Tot el que hem dit està presentat en relleu i sobre ells en la part superior de la torre apareixen pintades tres creus marrons i un pinacle amb una creu centrada en l’interior també marró.

Aquesta representació la datem a les darreries del segle XVI, donat que és el moment en el que es produeix la reforma de l’ermita en la que es farà el cor, tot això es du a terme després de la concessió de la segona carta pobla en 1576.

Escut de Vinaròs amb
 referència a la Vinya d'Alòs

Escut dels Cardona,
sobre camp de gules 3 cards d'or

Respecte als dos arbres que flanquegen la torre cal apuntar dues interpretacions: la primera és la tradicional que les identifica com palmeres i ho justifica per l’abundància d’aquestes al nostre terme i per què, segurament, en l’edat mitjana seria encara més abundant tenint en compte el període de dominació musulmana i la nombrosa presència d’aquest arbre en la seua cultura. Però considere molt interessant la teoria exposada per Agustí Barceló; per a ell és el que es diu un escut parlant; identifica els arbres com albers, també anomenat arbre blanc, o blanc a soles, de manera que el conjunt de les càrregues (elements) de l’escut juxtaposades formarien fonèticament el nom de la població:  Torre + blanc = Torreblanca, de manera similar a l’escut de la casa de Cardona l’element principal del qual és un card que no té altra relació amb els Cardona que la fonètica, o el de Vinaròs que representa la

Vinya d’Alòs, mitjançant la representació d’un cep referint-se a la vinya, i un ala per la similitud fonètica amb Alòs.

Imatge situada en el creuer
de l'església de Sant Bartomeu
Segle XVIII

Segell municipal el segle XX amb la
representació de la torre els lleons
però sense la custòdia

La segona representació figurativa del nom de Torreblanca la trobem en dates de finals dels segle XVII o inicis del XVIII i és en l’església de Sant Bartomeu. No parlem d’un escut pròpiament dit,
sinó una representació figurativa en escaiola situada en el creuer de l’església. La imatge central segueix sent la torre, però perd protagonisme en situar, amb major tamany, dos lleons rampants que substitueixen els dos arbres, i sobre la torre una custòdia. Aquesta és la primera referència, en quant a la representació heràldica,  al fet del barreig de Torreblanca i el robatori de la custòdia succeït en 1397 i també a la miraculosa recuperació per un lleó que la va arrabassar als musulmans per fer-la arribar als cristians.  És normal que no apareguen els lleons en les representacions anteriors perquè malgrat que la incursió pirata patida pels torreblanquins es produeix en el segle XIV no és fins el segle XVII quan apareix aquesta llegenda creada pel gremi de blanquers de València, pareix ser que per a justificar la seua posició preferent en la processó del Corpus de València.

Aquesta mateixa imatge s’utilitza com a símbol corporatiu del municipi ja que la trobem en la documentació municipal utilitzada com a segell a partir del segle XIX, encara que segurament s’utilitzés abans però no ens queda documentació anterior a l’arxiu de l’ajuntament de Torreblanca.

Seria al voltant de 1976, en l’àmbit de la celebració de 400 aniversari de la segona carta pobla de Torreblanca, quan es decideix crear l’escut de Torreblanca i es decideix optar per un camper (base interior de l’escut que donarà la forma del mateix) francés (quadrilong presentant la part inferior de punta aplanada i traçada en arc conopial), possiblement en referència a l’origen de l’actual dinastia que ocupa la corona espanyola. L’escut que van proposar era partit, en la part superior sobre camp d’atzur la torre d’argent amb dos lleons rampants d’or, en la part inferir quatre barres de gules (roig) sobre camp d’or,  aquestes barres tenen el seu origen en el compte de Barcelona Guifre el Pilós i van ser usats pels comtes de Barcelona des del segle XIV, passant després a representar-se identificant tots els dominis de la seua nissaga incloent, lògicament, el Regne de València.

Previ a 1997, com una actuació més dins dels actes de celebració del 600 aniversari del barreig de Torreblanca i el robatori de la custòdia, es proposa la homologació de l’escut municipal i es presenta al Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia qui fa informe contrari:

·         Per incomplir el Decret 116/1994, de 21 de juny, del Govern Valencià, pel qual es regulen els símbols, tractaments i honors de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

·         Perquè la seua forma ha de ser quadrilonga  de punta redona, a no ser que es justifique convenientment.

·         Perquè s’ha d’utilitzar per timbre la corona reial  oberta, d’acord amb la tradició valenciana.

·         Perquè està injustificada la presència de les quatre barres,

Personalment considere sense cap justificació també la utilització del fons d’atzur de la part superior que possiblement estaria proposada a per un posicionament polític dins la polèmica de la utilització del blau o no en la senyera valenciana.

En conseqüència es procedeix a proposar un nou blasó per tal de poder-lo homologar

Per a obtenir la homologació s’han de tindre en compte per una part les normes de l’heràldica i per un altre la correspondència històrica de les càrregues (representacions) interiors.

Cal explicar perquè no ens correspon portar les quatre barres: ja hem dit que són originàries dels comtes de Barcelona i usades pels seus descendents, a València són introduïdes per Jaume I, en el moment de la fundació del mateix regne. Però en quant a les ciutats, considerant que les quatre barres són indicatives del domini reial, les poden portar aquelles que en formen part d'aquest domini directe del rei, però no les demés. Torreblanca no va ser mai domini reial; Jaume I va fer-ne donació al bisbe de Tortosa per l’ajuda donada en la conquesta d’aquestes terres, en document previ a la mateixa; per tant des del primer moment va passar a ser domini del bisbe de Tortosa i el color representatiu del bisbat és el gules (roig). També es decideix eliminar el blau per al que no es troba cap base històrica.

I el resultat és l’escut que avui tenim que definirem:

Escut quadrilong de punta redona. Truncat.

En camp de gules, una torre d’argent maçonada en sable, acostada  de dos lleons rampants d’or. La torre està carregada d’una custodia d’or amb viril d’argent.

Per timbre corona reial oberta.