 |
| Restes de muralles d'Els Pasquals |
 |
| Repartiment dels pobles ibers |
Tota la Mediterrània peninsular va estar ocupada pel ibers que estaven
organitzats en nombroses tribus. En el País Valencià actual es van establir tres
d’aquests pobles: els contestans, els edetans i els ilercavons. Aquest darrer
era el que habitava les terres de les actuals comarques de Castelló i, per
tant, les del nostre poble, Torreblanca.
A Torreblanca hi queden restes d’aquesta època, localitzades i pendents d’estudi.
Ja durant la meva estada a l’Ajuntament es van protegir, declarant-les Bé de
Rellevància Local, ara caldria reprendre la proposta d’intervenció que aleshores
es va fer, abans de que avance el progressiu deteriorament que el temps i
l’oratge li produeix. El poblat Ibèric
d’Els Pasquals està encara en un bo estat de conservació i amb un bon projecte
d’intervenció arqueològica es podria rehabilitar per a exposar-lo al públic
format un centre d’interés de caràcter històric, patrimonial i turístic.
Els ibers solien situar els poblats preferiblement sobre xicotetes
elevacions, properes a les vies de comunicació, que eren fàcilment defensables
i des d’on podien vigilar un ample territori. En l’elecció de la seua ubicació
predominava la consideració de les característiques defensives.
Així és el poblat Ibèric d’Els Pasquals a Torreblanca; situat en un pujol obert a la mar de menys de
70 0 80 metres d’altitud que es situa molt prop de la carretera nacional, carretera
que durant la dominació romana va ser una important via de comunicació (de la que
ja vaig parlar en els dos articles penjats en aquest blog titulats Lupricatum
és Torreblanca?) i per a la que segurament els romans ja van aprofitaran una
camí anterior i des d‘on es divisa la costa des d’Alcossebre fins Orpesa; un assentament
ibèric en el que encara es poden vore fragments de les muralles i possibles
restes de carrers i de les cases. O siga que la situació física d’Els Pasquals,
és la típica dels poblats propers a la costa.
Resseguint les muralles he pogut localitzar la base d’una de les torres de
defensa, i passejant per ell hem xafat les pedres que en el seu moment van formar part de les parets de les cases, i
que es troben molt abundantment entre terra, inculta i arrebossant de malea.
L’excavació arqueològica ens podria mostrar com era aquest poblat. I com
era? Aprofitem per parlar dels pobles ibers i la seua cultura i formes de vida.
 |
| Restes de muralla |
Els Pasquals és podria identificar com un poblat d’erola (pla menut situat
en el cim d'una muntanya). El perímetre exterior estaria marcat per la muralla,
de la que se’n conserva només una part, la resta de muralla la podem trobar
escampada per les vessants per on han caigut les grans pedres que la formaven. La
base de les muralles està formada per grans blocs de pedra,els podríem dir
ciclopis, sense treballar, que s’asseguraven amb altres de més menudes.
Habitualment presentaven torres de defensa, com la que encara presenta vestigis
en Els Pasquals. Cal dir que les muralles de les poblacions, a més de la
indiscutible funció defensiva, en tenien una altra: eren un signe d’identitat i
poder, necessari en una estructura política d’un poble guerrer.
S’entrava a través de la muralla directe al carrer principal, possiblement
enllosat, i que travessava longitudinalment tot el poblat, a eixe carrer arribaven
els altres carrers transversals. Les cases s‘alineaven als dos costats del
carrer i les més properes a la muralla l’aprofitaven coma paret de darrera. Les
cases no solien estar construïdes sobre grans fonaments, encara que moltes
vegades els murs es construïen sobre un
rebaix efectuat sobre la roca base.
Com són les cases d’aquests poblats? Les cases d’Els Pasquals serien segurament
d’una
sola habitació, però també n’hi ha de més grans, habitatges compartimentats
en funció dels usos que s’hi dona. Espais per als animals domèstics , magatzem,
espai per a cuinar amb una llar.
 |
| Reproucció d'un habitatge ibèric del Poblat d'El Puig de Bencarló. |
Les cases dels ibers solien tindre per assentar-se un banc corregut al
llarg de les parets i el sol interior era de terra maçonada. La coberta era de branques,
canyes i fang, generalment a una sola vessant.
La base de l’economia ibera era l’agricultura, principalment de cereals
(blat i ordi) i també conreaven la vinya i feien oli. També tenien bestiar,
ramats d cabres, ovelles i porcs i en casa criaven conills i gallines.
Coneixien i treballaven el ferro, fabricaven amb ell els instrument agrari,
com llegones, falçs i demés; com a poble guerrer que era, fabricaven de ferro
també les armes, principalment l’espasa característica ibera anomenada falcata.
 |
| Falcata |
Tinc constància que ja fa anys es va trobar prop del poblat un molí de mà,
que usaven per moldre els cereals i fer farina, que després guardaven dins de
gerres de ceràmica feta per ells i cuita al forn. A part de la ceràmica pròpia
solen haver en aquest pobles restes de ceràmica més fina procedents del comerç
amb altres pobles, principalment de les colònies gregues; confirmant aquesta
afirmació jo mateix he localitzat dos xicotets fragments, un de ceràmica negra
i un altre de ceràmica feta amb fang volcànic, segurament els dos procedents de
Sicília.
 |
| Làmina de plom amb inscripció ibèrica |
Els ibers són coneixedors de l’escriptura que feien amb un punxó sobre
ploms o ceràmica. El seu alfabet és conegut i s’ha pogut desxifrar els fonemes
que representen però no el significat de les paraules, o siga que podríem
llegir i pronunciar el que van escriure però no sabríem què volien dir.
 |
| Moneda Ibèrica d'Arse |
Per a finalitzar direm que també usaven la moneda, són el primer poble de
la península que l’encunya i al País Valencià hi havia importants seques, com
la d’Arse (Sagunt) o Saiti (Xàtiva) que ja encunyen monedes en el segle III a
C. La moneda ibèrica seguirà encunyant-se durant la primera part de la
dominació romana i va ser a partir del 45 a C. quan el dret d’encunyar es
reserva exclusivament als municipis romans, un de tants fets que manifesten que
els pobles ibers anaven assimilant la cultura procedent de Roma, s’anaven
romanitzant i, poca poc, a partir del segle I de la nostra, era els poblats
ibers i la cultura ibèrica va desapareixent en favor de la cultura romana i és,
possiblement, en el segle I o II quan aquest poblat quedaria abandonat
definitivament.
 |
| Pedres de la muralla caigudes pel vessant |
Un període de 6 o 7 segles de la història de Torreblanca està amagat baix
les pedres d’Els Pasquals, i avui encara és possible recuperar-lo. No hauríem
d’esperar que el temps l’esborre
