 |
| La Torrenostra amb l'aspecte actual després de la restauració |
La costa mediterrània en general va ser, sobretot a partir
del segle XIII, escenari de freqüents incursions de pirates
que a mode de razzia o barreig atacaven per sorpresa les poblacions i
s’apoderaven de tots els bens mobles que podien al temps que feien captius que
serien venuts en el mercat d’esclaus. Aquestes expedicions procedien del nord
d’Àfrica navegant amb galeres o llenys, vaixells de poc calat que podien
aproximar-se a la costa.
Són nombrosos els atacs documentats a les nostres terres; un
dels més importants va ser el succeït a Torreblanca, el barreig de 1397: a les
darreries d’agost o a primers de setembre de 1397 Torreblanca va patir una
incursió de pirates barbarescs procedents d’Algèria, possiblement de Bugia, i
que va superar la vigilància, podent entrar a l’església de St. Francesc, lloc
de culte i també fortificació defensiva. Torreblanca tenia aleshores poc més de trenta focs i va ser assolada.
També la població veïna d’Orpesa patiria diversos atacs
l’any 1493, 1494, 1499, 1519, 1534 (en aquest el famós pirata Barba-roja va
arribar a desembarcar) i el 1619, data en que van penetrar dins la mateixa
església d’Orpesa.
En el segle XIV Torreblanca no tenia cap torre de vigilància
en la costa, seria molts després, en el segle XVII, quan es construiria la torre
que dóna nom al barri marítim de Torreblanca: Torrenostra.
 |
| La torre abans de la restauració amb el balcó que es va obrir a la façana que dóna a la mar |
Sabem que en 1610 no apareixia en cap relació i 1673 ja se
la menciona, per tant es en aquest període en el que podem afirmar que es va
construir. Aquesta dada ens diu que es una de les darreres torres de guaita que es va construir i la més moderna de les properes.
La torre va passar a mans particulars el 8 d’agost de 1893, data en que José Simó Boix, l'adquireix junta amb la seua parcel·la, a
l’Estat, i és a partir d’aquest moment en que es potencia l’activitat comercial
a aquest barri de Torreblanca situat a vora mar i a una distància de 3
quilòmetres del nucli central de la població.
És el mateix José Simó qui, en 1896 sol·licita l’habilitació
de Torrenostra per a embarcar tota classe de fruits, petició que tindrà
contestació positiva; aquest embarcador dependria del port de Castelló.
Tornant a la torre de guaita, l’edifici serà abandonat i
durant el segle XX va ser modificat obrint se-li finestres i un balcó en la
façana que dóna a la mar passant a tindre un futur incert.
Afortunadament, l’any 2006, l’Ajuntament de Torreblanca va
signar un conveni amb l’empresa Augimar, propietària de la mateixa pel qual es
va restaurar i va passar a ser propietat municipal de manera que avui es pot
visitar.
La torre és un construcció defensiva d'amples parets, que arriben a tindre més d'un metre de grossària, i consta de tres plantes i terrassa; està construïda
amb pedra i morter, en les cantonades i la cornisa presenta càreus de pedra calcària
i arenisca molt erosionada.
En la planta baixa podem observar l’obertura de la porta originària
que dóna a la façana orientada al sud-oest, avui tapada per la casa del
costat. També podem observar part del terra originari format per còdols. Possiblement es dedicava per a guardar les
cavalleries.
 |
| Interior de la primera planta on s'aprecia la coberta de volta |
Les diverses plantes estan comunicades mitjançant una estreta escala de caragol, de graons individuals fets en pedra tallada acuradament que s’uneixen
entre sí per un eix central. Aquesta escala és premeditadament incòmoda donat
el caràcter defensiu de la torre.
La primera planta estaria dedicada a magatzem i dipòsit dels
pertrets necessaris. Encara que la presència d’una llar ens diu que també seria
lloc de permanència dels guardes. la coberta de les plantes és de volta i al
tindre espitlleres, podem apreciar la extraordinària grossària de les parets. La segona planta és idèntica i estaria
dedicada al descans dels guardes.
 |
| Vista de l'escala de caragol |
L’escala ens condueix a la terrassa d’una manera aparentment
original ja que el darrer escaló ens deixa de cara a la paret, a més de trobar-se
amb un graó molt més alt i, per tant, molt més incòmode que els anteriors. Aquesta
circumstància és clarament intencionada; té la finalitat de facilitar la
defensa ja que deixa totalment desprotegit el atacant que hi poguera accedir.
La terrassa era el lloc permanent de vigilància i en ella
podem trobar una zona coberta per guarir-se de les inclemències del temps. Aquesta
zona estava construïda sobre bigues de fusta amb un sostre fet també amb peces
de fusta travesseres. Està flanquejada per quatre garites de vigilància circulars i amb
coberta de volta i espitlleres.
 |
| Garita situada en la terrassa |
També, en la terrassa, podem trobar un matacà amb la part
inferior espitllerada que té la particularitat de no estar situat sobre la
porta, cosa que no és certa ja que, com
hem dit al principi de l’article, la porta originària estava en la façana que
dóna al sud-oest, sobre la qual havia d’estar obligadament, i està, el matacà, com a
element defensiu.
Des d’aquest terrat es veu que la torre tenia contacte
visual amb les torres veïnes de Cap i Corp i de Torrelasal per a comunicar-se
amb la forma establerta en un reglament molt meticulós i interessant,
però això serà motiu d’un altre article.
